En plena canícula i temporada de quaderns de vacances, dijous gràcies a unes sentinelles prodigioses, vaig aconseguir plegar a les 7 de la tarda per arribar corre-corre al lliurament del Premi Llibreter. L'ambient del cotxe ja era presagi que passaríem una bona estona i del que sentiríem a dir després a Rafel Nadal, periodista i escriptor, encarregat de fer el pregó (si l'aconsegueixo, l'enllaçaré).
Va conduir l'acte en Toni Puntí, periodista i activista cultural, que ens va donar la benvinguda a la fàbrica Damm i va cedir la paraula al President del Gremi de Llibreters seguit del pregó de Rafel Nadal. Si no fos perquè el sento a la ràdio o el veig en tertúlies diria que en Rafel Nadal ens espia...
Va fer un pregó àgil però concís i observador de l'ofici, ens va descriure a la perfecció i jo em vaig emocionar per dins. Sí! de tant en tant ens va bé que algú ens recordi tot el que fem pels llibres i la literatura, els venem, prescrivim i intentem que les llibreries siguin un focus cultural, un reducte i un espai de llibertat, en som conscients perquè hi deixem la pell però també ens agrada que se'ns reconegui. * (Sense elles i altres persones, jo sola no me'n sortiria, les llibreries també som això, capaces de teixir complicitats amb els clients que esdevenen amics).
El president, la Paula, Emily Hughes, editor i traductora |
La primera emoció de la nit va venir de la mà de Paula Jarrín, llibretera entusiasta i amb ànima de la llibreria Al·lots, que feia de portaveu del jurat d'Àlbum Il·lustrat, la guanyadora és Emily Hughes que amb la seva opera prima se'n duu el premi dels llibreters amb un àlbum salvatge, un cant a la llibertat, a la diferència i a ser un mateix. Els boscos hawaians, origen de Hughes, són realment inspiradors i a mi m'ha recordat als quadres de Botticelli, també. Enhorabona a Libros del Zorro Rojo pels seus 10 anys de bona feina que els llibreters hem premiat amb el guardó. D'aquí us animem a continuar publicant en català.
Emily Hughes dibuixant en directe |
Em meravella com dibuixa |
La segona alegria de la nit la va llegir en Lluís Morral de la llibreria Laie, el Premi Llibreter en la categoria Altres literatures va ser per Reparar els vius, de Mayls de Kerangal. Aquest món no deixa de sorprendre'm, quan fa uns mesos vaig llegir el llibre qui m'havia de dir que uns mesos més tard coneixeria l'autora i me'n duria el meu llibre dedicat. L'autora en el seu discurs d'agraïment va dir que llibres com el seu, que no són de masses, necessiten els llibreters perquè trobin lectors. Em fa molt feliç haver apostat per aquest llibre, haver-lo llegit, recomanat i poder-li donar una segona vida amb el premi. El llibre el publica Anagrama en castellà i Angle editorial en català. Satisfeta per la Rosa Rey, l'editora que està conduint el vaixell a bon port, a poc a poc però amb mà ferma comencem a intuir què ens regalarà l'editorial en els propers mesos, alta literatura. Un bravo merescudíssim i confirmat per la pròpia autora a en Jordi Martín Lloret per la seva traducció.
Jorge Herralde, Rosa Rey, Jordi Martín Lloret i Maylis de Kerangal |
En Jordi traduint les paraules de la Maylis |
Llibretera feliç amb l'autora |
L'última alegria de la nit ens la va donar en Pep Garcia de l'Odissea el premi va ser per Gegants de gel de Joan Benesiu. Satisfacció doble per l'Aniol Rafel (editor del Periscopi) per qui haurem de crear una categoria especial i perquè és de justícia poètica que una veu del País Valencià ens arribi amb força i trobi el seu camí a casa nostra. Benesiu va fer un discurs d'agraïment una mica amarg, pel meu gust, la travessia fins a publicar ha estat llarga, però els canvis i el vent li són favorables a la seva terra, ja ha fet el més difícil, ara cal convèncer els lectors.
Autor i editor satisfets |
El conseller de cultura Ferran Mascarell va cloure l'acte i ens va tornar a explicar la seva relació amb les llibreries que ja hem sentit més d'una vegada, l'any passat ja vaig dir que esperava propostes més agosarades en pro de la lectura i aquest any només en vaig sentir una... desgravar les famílies que acreditin haver comprat llibres durant l'any... mmm! Un miratge? Una broma? O una estructura del nou estat?
L'acte va acabar amb la música de David Carabén que ens va regalar dues cançons ideals per cloure l'acte, aixecar-nos i brindar per una festa ben especial. Xerrameca entre glop i glop de cervesa amb col·legues, amics, editors i gent del món del llibre. Una llàstima que la Damm tanqui a les 10 perquè em van faltar hores per saludar tothom. L'any que ve més i millor. Enhorabona als organitzadors i als membres del jurat.
Els meus tresors dedicats |
1 comentari:
Gràcies per la crònica i per la feina!!!
Ganes de tenir-los tots i llegir-los... I passar-li la factura a en Mascarell (he, he!).
Gran abraçada a tu i a les teves còmplices i amigues,
SU
Publica un comentari a l'entrada