dissabte, 28 de gener del 2012

El autobús de Rosa


Hi ha llibres que només sortir de la caixa et transmeten vibracions, una necessitat imperiosa s'apodera de tu i els vols fullejar sense haver acabat de revisar el contingut del paquet. Passa sobretot amb algunes novel·les i contes que treuen el cap com si tinguessin vida pròpia, et fan l'ullet i l'amor a primera vista és inevitable.

Aquest és el cas de l'àlbum d'avui, El autobús de Rosa. La mirada de la Rosa que aconsegueix l'il·lustrador et penetra i capta a la perfecció com es devia quedar tothom en sentir el NO que va sortir de la boca d'aquesta dona quan no la deixaven seure en un autobús perquè era negra.




Un avi porta el seu nét al museu de Henry Ford expressament per ensenyar-li un autobús. El nen no ho acaba d'entendre, però l'avi li explica la història d'un autobús amb un seient molt especial on seia la Rosa Parks, una dona que va dir NO i que només amb una paraula va ser capaç de transformar una societat. L'avi li explica que sent vergonya de no haver estat prou valent de ser ell, però sobretot vol compartir amb el seu nét els orígens perquè mai oblidi qui és i d'on ve. Una lliçó magistral la que ens va donar la Rosa i que aquests dos autors italians recreen i il·lustren amb una força com si de quadres de Hooper fossin.



Malauradament aquest nadal una altra noia ha tornat a ser protagonista a Israel per no voler-se aixecar d'un autobús perquè era dona. Fet que reitera que la publicació d'aquests llibres continua tenint més que sentit que mai, no n'aprenem però jo no vull oblidar i sí que vull retre homenatge a les Roses anònimes que cada dia ens fan una mica millors.

Publicat per Barbara Fiore
Traduït per Celia Filipetto

dissabte, 21 de gener del 2012

Entre enemigos; L'enemic


Mes de novembre de 1917, en plena Primera Guerra Mundial, l'exèrcit italià ha patit una sonada derrota a Caporetto davant les tropes austrohongareses, petites unitats militars alemanyes comencen a escampar-se per ciutats i pobles i s'apropien de cases, esglésies i masies.

En Paolo, un noi orfe de 18 anys, viu a la casa de camp familiar amb els seus avis un pèl extravagants, també hi conviuen una tia soltera, la Maria; la Teresa, la cuinera i la seva filla; el misteriós Renato, guardià de la finca i la Giulia, una noieta. Els generals s'instal·len a la casa i es van apropiant no només de l'espai físic i de les coses materials sinó també de l'espai emocional i íntim que és una casa. Avi i nét passen a compartir habitació a les golfes de casa, és sorprenent com a dins la mateixa casa ocupada se'n surten per portar una doble vida. Al poble, els silencis i les mirades d'odi s'apoderen d'una població famolenca i amb ganes de venjar-se després que les noies del poble han estat tancades a l'església i violades.

La família i la població s'acostumen a viure entre enemics de casta militar i soldats rasos que també són víctimes de la guerra. L'instint de supervivència, l'absurditat i la cruesa d'una guerra narrades per en Paolo que als 18 anys veu com tot canvia de la nit al dia.

"Nadie los había llamado, no estaban allí solo por curiosidad, o porque nos respetaran, o porque nos odiaran; habían venido todos para hacer saber al enemigo que nada se olvidaba, que todo se sabe, y todo se paga. El barón hablaba mi idioma y esos campesinos no sabían leer, pero en ese momento sentí que la guerra, esa guerra asquerosa, nos había puesto a campesinos y a mí en un bando, y al barón y a los suyos en otro. Y si en ese momento aquellos zarrapastrosos hubiesen podido echar mano de las horcas, habrían descuartizado al barón, no a nosotros, pese a que la ojeriza que albergaban contra nosotros tenía motivos más sólidos y se remontaba a varias generaciones."

Una novel·la escrita al segle XXI però que és com les d'abans, sòlida, ben treballada, que emociona i sobretot fa ganes de fer un viatge en el temps i instal·lar-te entre aquella gent per confirmar un cop més l'estupidesa humana que porta a aquests conflictes i, tanmateix, com de les misèries sempre neixen motius d'esperança i xarxes de solidaritat. Tot llegint Entre enemigos m'ha vingut al cap un àlbum il·lustrat que no hauria de faltar a cap biblioteca personal ni escolar, L'enemic. Una història que de manera subtil encara dos soldats rasos a dins d'una trinxera. Un dels soldats arriba a la trinxera de l'altre i descobreix que el manual del bon soldat diu el mateix que el seu i que per tant, tot allò amb què li han inflat al cap per matar l'enemic és el mateix que li han venut ell, aquell soldat és utilitzat de manera vil per matar a l'altre.
No us els perdéssiu, ni l'un ni l'altre.



Publicat per Lumen
Traduït per César Palma
Publicat per Takatuka
Traduït per Pere Comellas

dissabte, 14 de gener del 2012

Bones intencions


Feia temps que no llegia res de la Maria Mercè Roca, entre d'altres coses, perquè ha trigat a publicar després d'uns anys com a diputada. Volia començar l'any amb un autor de casa i el títol -que no la coberta, que no m'agrada gens- Bones intencions i el record agradable de llibres de l'autora llegits fa molt temps m'han convidat a agafar-lo. Les festes de nadal són esgotadores per una servidora que quan arriba a casa necessita esbargir-se i no endinsar-se en llibres massa complicats, tots aquests ingredients feien de la novel·la una bona opció.

La Valèria és una farmacèutica, feliçment casada -això es pensa- (també s'ho pensa la protagonista de la darrera novel·la de la Siri Husdvedt que a mi m'ha fet riure molt tot i les crítiques no massa favorables dels entesos), amb dos fills, un pare una mica senil i una amiga de l'ànima, la Farners. La Valèria es dedica a preparar una festa sorpresa d'aniversari per al seu home quan descobreix que el seu marit té una amant molt més jove que ella. La vida estable i coneguda de la Valèria s'ensorra com un castell de cartes, però una nova vida reneix al lloc més inesperat de la mà de la Farners i de tres antics companys d'escola que tampoc passen per un bon moment. Un sopar d'antic alumnes de COU fa que es retrobin i així un empresari arruïnat, un exalcohòlic, una dona maltractada i la Valèria emprenen una nova vida a la casa pairal familiar i de rebot l'avi Valeri recupera l'ànima.

Maria Mercè Roca ens regala un llibre optimista, ben escrit, àgil i amb humor, no diré que és la millor història que li he llegit, però si voleu fer fora les cabòries, passar una bona estona i somriure, aquest és el vostre llibre. Un llibre vital i esperançador que amb els temps que corren fa de molt bon llegir.
Un apunt, l'avi Valeri m'agrada molt i penso que de la relació avi i nét en podria sortir una gran història.

Publicat per Columna