dissabte, 29 de novembre del 2014

Imprescindibles

Diuen que viatjar obra la ment i és del tot cert, a mi el viatge d'aquest estiu em va servir per posar distància amb el meu dia a dia i aprendre de les moltes llibreries que vaig visitar. Vaig ser ben amunt, en un país on trobes llibreries infantils fantàstiques i d'adults que enamoren. Un país en què la conciliació laboral i familiar no és una utopia sinó una realitat... d'aquí el meu cop de cap definitiu a l'hora d'encarregar el dibuix al Xavier Salomó amb la campanya dels horaris de l'Espolsada.




En una de les llibreries vaig llegir "A good book will keep you fascinated for days. A good bookshop for your whole life" que vindria a ser: "Un bon llibre et meravellarà durant dies, una bona llibreria ho farà per sempre." I amb aquesta divisa vaig tornar cap a casa conscient de voler fer alguns canvis, el primer van ser les taules i després la idea de destacar els llibres imprescindibles per a mi, la Fe, la llibretera. Més enllà de les novetats, volia que tothom que entrés a l'Espolsada, pogués reconèixer quins llibres eren especials. Em vaig posar en contacte amb la Núria Farrés, li havia vist alguns treballs que m'havien agradat molt, vam quedar per parlar de la meva idea i al cap d'uns dies em va venir amb dues propostes molt engrescadores. Finalment la que us presento em va semblar elegant, contundent i que transmetia allò que volia mostrar als meus clients.




Així doncs, a partir d'ara a la llibreria trobareu aquest cartell de fusta, fet per en Quim del Taller de fusteria, que també m'ha fet les taules i els llibres marcats amb aquest distintiu on hi haurà una breu opinió sobre el llibre. Tinc fulls disponibles per si voleu recomanar algun llibre, perquè vosaltres amics i clients, també sou part del projecte. Espero que us sentiu acollits a l'Espolsada una vegada més.

Aprofito l'entrada per deixar-vos amb imatges que són un resum del mes de novembre a la llibreria. Només puc donar-vos les gràcies a tots per fer-ho possible... Hem presentat Paraules a mitges de la Blanca Busquets (una alegria tenir-la a casa nostra), hem reunit el club juvenil amb una interessant novel·la, Tigre, tigre (ambientada a l'època dels romans), amb el club infantil hem festejat el centenari del naixement de la Tove Jansson, mare i autora dels Mumin, amb el d'adults hem descobert la Taiye Selasi i la seva primera novel·la Lejos de Ghana que et deixa glaçat, i hem acabat per fer el Taller de monstres amb la genialitat i la rauxa d'en Jaume Copons i la Liliana Fortuny. Al febrer ja farà 8 anys que donem guerra i ens estem preparant per celebrar-ho com cal, de mentre, ja avanço que tindrem un gener i un febrer esplèndids...

Paraules a mitges amb Blanca Busquets



Club infantil amb els Mumin
Club juvenil amb Tigre, tigre





 
Club de lectura d'adults amb Lejos de Ghana



 
Taller de monstres amb Jaume Copons i Liliana Fortuny


Una abraçada,

Fe

dissabte, 22 de novembre del 2014

Mujercitas



 "Hay que elegir entre no hacer nada o pelear por ser libre. Y las mujeres más. Eso fue lo que me enseñó Mujercitas." Rosa Maria Calaf.

Són dies atrafegats a la llibreria perquè preparem la campanya de Nadal i ens passem el dia obrint caixes, entrant llibres, fent-los lloc, col·locant-los a les taules de novetats... entre tot el tràfec d'albarans, caixes, factures surt alguna nota de color, d'aquells llibres que t'inspiren i que vols a casa. Dies enrere em va passar amb Mujercitas, sí, sí, ho heu llegit bé, el clàssic de tota la vida que ja heu llegit o heu vist adaptat al cinema. Lumen acaba de fer una edició preciosa amb pròleg d'Elena Medel i il·lustrat per la Riikka Sormunen.

Foto de l'editorial
Me'l vaig endur cap a casa i només obrir-lo vaig fer un viatge fins a un paisatge que m'era molt familiar, el menjador dels March, la família que té el pare al front, Guerra Civil als Estats Units, mentre la mare es fa càrrec de quatre noies joves, cadascuna ben peculiar: la Jo, la Beth, l'Amy i la Meg. Ben aviat aquestes quatre noietes fan que et sentis part del clan, quatre esperits rebels que van suposar un xoc en el cànon femení de l'època. Louisa May Alcott encarna en el paper de la Jo, el seu alter ego, ja que ella també va créixer amb tres germanes més en un espai familiar d'educació lliure fonamentada en l'experimentació de l'alumne, el seu pare era mestre.

Foto de l'editorial
No cal que parlem de l'argument perquè és ben conegut per tothom, però sí cal que remarcar la relectura en ple segle XXI continua sent d'una vigència que fa pensar, cal contextualitzar l'obra en l'època en què va ser escrita, és clar! Però llavors era moderna i és per això que s'ha tornat un clàssic, aquelles noies no tenien mòbils ni tablets però sí que tenien els mateixos anhels de vida que les dones d'avui. Només publicar-se ja va vendre 2000 exemplars i els que deu haver venut des de la seva aparició. És d'agrair aquesta edició de Lumen, curosament traduïda i il·lustrada, i sense censurar! Podem llegir-la una mica més mordaç del que fins ara ens l'havien venuda. Un regal ideal per a totes aquelles donetes que entren al difícil món dels adults i totes aquelles dones que enyoren aquelles tardes d'estiu de no fer res, o els hiverns a casa llegint sota l'escalfor.
He de reconèixer que la Jo m'ha tornat a robar el cor, ella i els seus llibres i és que jo també sóc una mica Jo.

Publicada per Lumen
Traduïda per Gloria Méndez

dissabte, 15 de novembre del 2014

Cuadernos rusos, la guerra olvidada del Cáucaso





L'editorial Salamandra ens ha donat tres notícies literàries
fantàstiques, una la traducció dels seus llibres en català, gràcies! La incorporació d'un segell de novel·la negra i la de Salamandra Graphic dedicada a les novel·les gràfiques. Dels títols publicats  a Graphic, feia dies que em cridava l'atenció Cuadernos rusos de l'autor italià, d'origen rus, Igort.
En aquest país de tant poca tradició de còmic, sempre s'associa la paraula a llibres infantils o lúdics, però encara costa creure que hi ha un públic adult que a la resta d'Europa consumeix còmic de manera habitual i que llegeix novel·les gràfiques amb assiduïtat. A Brussel·les per exemple, hi ha una xarxa de llibreries especialitzades espectacular i per tant molta tradició. Llegir novel·la gràfica, també és llegir, de manera bifocal diria jo, el text d'una banda i de l'altra la il·lustració que n'és l'ànima. Cuadernos rusos és un llibre imprescindible, art reivindicatiu de bellesa colpidora per la qualitat de les il·lustracions, però demolidora pel que ens explica. Des que l'he acabat tinc un nus a l'estómac que no em deixa respirar. Llegir ens fa lliures perquè ens obra la ment i aquí en tenim una mostra...
Igort fa un viatge per conèixer els racons per on es movia Anna Politkòvskaia, la periodista russa que investigava el maltractament sistemàtic per part del govern rus a la població txetxena i que va ser assassinada a l'ascensor de casa seva només per voler explicar la veritat. L'opacitat i la violència són marca de la casa, m'he esgarrifat de saber que els soldats russos enviats a Txetxènia pateixen una síndrome, txetxena, no poden controlar la violència, la duen inoculada i no poden parar d'exercir-la, buf!
Igort ens mostra una realitat, però no la jutja, ens la mostra com feia Politkòvskaia perquè nosaltres traiem les conclusions i ens posem a la pell dels altres, fins i tot dels botxins.



La narració s'estructura en quaderns, talment quaderns de notes, que Igort escriu, dibuixa, esbossa...espais coneguts per l'Anna.
Silenci, entremig de la violència també hi ha lloc per a la bellesa de Sibèria, i malgrat tot aquesta va amagar els gulags. Els camps de treball forçats on Stalin enviava tots aquells que no pensaven com ell. Igort parla amb els avis supervivents que expliquen l'atrocitat que encara avui persisteix ara amb els txetxens...



Un treball de camp excel·lent, recollit en aquests quaderns que fan un repàs a la Rússia dels segle XX i XXI amb notes, com devia fer l'Anna, i amb dibuixos i pinzellades de la mà d'aquest artista. Un llibre sorprenent i necessari.

Traduït per Regina López Muñoz
Editat per Salamandra

dissabte, 8 de novembre del 2014

Quin caos d'habitació!




Som davant d'un àlbum il·lustrat marca de la casa, és a dir, Xavier Salomó. Un llibre especial, divertit i juganer que amaga dues lectures. Un conte emocionant per als nens i emotiu per als adults.

Som dilluns al matí, el pare d'en Pau entra a l'habitació i li diu bon dia, li demana que endreci els mitjons vermells al calaix, però, on són els mitjons? El dimarts el pare d'en Pau torna a entrar a l'habitació que està una mica més desordenada, li demana que s'espavili i que agafi el llibre de mates, la raqueta de tenis i el jersei blau... i així successivament fins arribar al diumenge.


Jo que sóc mare m'he sentit molt identificada amb aquest llibre, les repeticions matutines i les presses són part del meu dia a dia, malgrat provo de mil maneres d'evitar-les. Cada dia em faig el propòsit de no repetir la paraula espavila't ni el tenim pressa, però no me'n surto i tanmateix la solució és ben fàcil i en Xavier ens la proposa, l'afecte, l'estima i l'empatia amb els més menuts sovint ens donen la resposta.


Un llibre preciós i juganer, en Xavier ens proposa un joc de buscar objectes amagats en aquest caos d'habitació que farà les delícies dels més petits alhora que emocionarà als adults que els acompanyin en la lectura. Intel·ligent, subtil i delicat amb unes il·lustracions detallades i reals que et transporten a l'univers de les habitacions infantils. Genial!


En Xavier Salomó és un il·lustrador que no para de créixer i que en mica en mica ens va regalant grans llibres, sovint en tàndem amb la Meritxell Martí, i ara sol, com autor i il·lustrador. Els seus llibres primer es publiquen a França i després aquí, la qual cosa em fa molt feliç pel reconeixement, que es mereix, però de l'altra diu que a casa nostra encara estem a anys llum del país de dalt. En mica en mica tot arriba, i sabeu els nens són nens i com a tal es mereixen llibres de qualitat, amb dibuixos preciosos i bons textos. Aquests nens d'avui són els adults de demà que si creixen amb llibres com aquest segur que, si més no, seran una mica més feliços.

Recomanat de 5 a 99 anys

Publicat per Cruïlla