dissabte, 26 de setembre del 2015

La mort del pare

La meva primera lectura d'aquestes vacances m'ha portat fins a Noruega de la mà d'un escriptor que ha emprès un periple vital literari contingut en sis volums sota el títol La meva lluita, el primer és La mort del pare.

Els que seguiu el blog ja sabeu que de fer crítica literària no en sé i que sempre parlo d'allò que m'han provocat els llibres que he llegit o de les sensacions que em desperten les persones que els fan possible. Porto les ressenyes al terreny molt personal perquè la literatura la visc així. Fa un temps una editora pèl roja i pigada com jo em va venir a veure per parlar de l'Altra i em va explicar l'obra de Knausgård, li brillaven els ulls, en parlava amb un entusiasme desfermat, però que tothom li havia dit que no ho fes... Ets boja vaig dir-li, però si després de totes les negatives encara t'emociona així,fes-ho Eugènia, hi creus, doncs defensa'l. 

Un cop acabada la lectura de La mort del pare vaig sentir un buit terrible, tancava el llibre i ja trobava a faltar en Karl, el seu germà, l'àvia, el pare i el paisatge. Escriure sis volums per parlar de la teva vida és una aposta molt agosarada perquè corres el risc de ser titllat d'egòlatra, de no tenir cap mena de pudor ni respecte amb la teva família ni amb tu mateix i de fet, l'obra de Knausgård compta amb detractors que la troben soporífera per massa descriptiva, lenta i amb manca d'interès o amb enamorats com jo que sense saber ben el perquè cauen rendits amb la prosa detallista que fa que aquelles escenes quotidianes et facin passar pàgina sense aturador, potser perquè les he llegides com un exercici literari prescindint de si era autobiogràfic o no.

A La mort del pare  Knausgård fa un repàs de la seva infantesa, l'adolescència a l'institut, els primers llibres, la música fins a la maduresa sempre amb l'òptica del que ha estat la relació amb el seu pare alcohòlic, molt absent, i que mor en unes circumstàncies molt tristes. 

"El caos i la imprevisibilitat són característiques essencials de la vida i també del seu final, l'una és impossible sense l'altre, i malgrat que gairebé tots els nostres esforços es dirigeixen a mantenir ben lluny el final, només cal un breu moment de desesperació abans de viure a la seva llum i no, com ara, a la seva ombra."

Però on  Knausgård se'm va posar a la butxaca és en aquest fragment:

- ¿Vols que te'l llegeixi? -vaig dir.
Va fer que sí amb el cap. Vaig seure al seu costat i vaig obrir el llibre. Tractava d'una eruga que es menjava tot el que trobava. Quan vaig haver acabat de llegir, es va arrossegar cap endavant i va agafar un altre llibre de la taula. Aquest tractava d'un ratolí que es deia Frederick i que, a diferència dels altres ratolins no recollia menjar a l'estiu sinó que preferia dedicar-se a somiar. Deien que era un gandul, però quan arribava l'hivern i tot era blanc i fred, ell era el que donava llum i color a les seves vides. Això era el que havia estat recollint, i el que necessitaven ara, llum i color." 

Llum i color és trobar en un text d'adults d'aquesta envergadura dues referències a dos contes infantils d'Eric Carle i Leo Lionni i fer-los aparèixer sense prejudicis. Qui ha llegit bona literatura infantil escriu grans llibres per adults. 

No em canso de repetir que una cultura es nodreix d'autors propis però també de bones traduccions i d'editorials que aposten per publicar allò que les fa vibrar, fent un equilibri màgic entre la rendibilitat i la qualitat, llegiu sinó l'Eugènia Broggi en aquesta entrevista hi diu: “L'únic que puc fer és intentar que la gent sàpiga que aquest llibre existeix en català i que l’obrin i llegeixin les primeres tres pàgines. Si aconsegueixes això, estic segura que el noranta per cent de la gent que ho faci, fliparà.”

Gràcies pel valor de publicar-la, ara cal que els lectors estiguem a l'alçada.
Edita l'Altra Editorial
En castellà Anagrama
Traduïda per Anna Llisterri

dissabte, 19 de setembre del 2015

Cinc llibres infantils imprescindibles

Aquesta ha estat una setmana de tornar a reprendre les rutines, els nens tornen a l'escola, els dies ja s'escurcen, fa aquella xafogor del setembre i la tardor té ganes d'arribar. És la setmana dels propòsits habituals: aprendre anglès, anar al gimnàs i un reguitzell d'il·lusions que al cap d'un parell de mesos ningú recorda. També és el mes de sentir queixar-se del preu dels llibres o de sentir a la llibreria: "què en farem de tants llibres a casa si no serveixen per a res" amb la conseqüent cara d'astorament per part de servidora.
Penso en forma de desig que si aquestes famílies s'haguessin donat l'oportunitat de compartir contes com aquests amb els seus fills la realitat seria una altra. Percebo una força editorial infantil que té les coses clares, que sap que els nens no són rucs, i que s'entesten a publicar llibres preciosos de mil textures, colors, intel·ligents i que donen peu al debat. Llibres que transmeten estima pels petits detalls, per la diversitat i per les coses boniques. En aquesta tornada a les aules, voldria parlar-vos de cinc llibres (en podrien ser molts més) que m'agradaria que també fossin a les classes, per l'hora del conte, per pensar, per posar-nos a la pell dels altres i per treballar infinitat de coses. És l'hora també que el col·lectiu de mestres perdi la por a ensenyar-los a l'aula (sé de bona font que els que ho fan n'estan més que satisfets dels resultats), els contes haurien de ser aliats dels gomets, els colors, les sumes i les restes, l'hort, la música, la dansa i les classes d'història. I també voldria que fossin a les biblioteques personals dels nens per anar configurant el seu itinerari com a lectors del demà.

El mur de Javier Sobrino, il·lustrat per Nathalie Novi


Una faula preciosa sobre els límits de les fronteres i els prejudicis. Un llibre per reflexionar sobre la convivència i la naturalesa intrínseca dels homes. Tenim una eina excepcional per explicar l'èxode dels refugiats. Un àlbum d'una bellesa pictòrica excepcional.




La casa dels ratolins, de Karina Schaapman, traduït per Godele De Sterck i Marina Espasa

L'autora del llibre va estar anys dedicada a construir aquesta casa per acollir en Sam i la Júlia, feta amb materials reciclats. Un llibre inspirador, ple de contes i de màgia, un cant al poder de la imaginació i un homenatge als contes de Beatrix Potter o als habitants del Clos dels esbarzers. Delicat, preciós, un conte per aturar-s'hi hores i hores. Farà les delícies de tota la família.


Els arbres són bonics de Janice May Udry, il·lustrat per Marc Simont, traduït per Margarida Trias

Recuperació de tot un clàssic premiat amb el Caldecott. Un manifest sobre la importància de tenir arbres al nostre voltant. Hi ha arguments sostenibles i d'altres amb molt sentit de l'humor.


Olivia de Ian Falconer, traduït per Nàdia Ravenga

Estem d'enhorabona perquè s'ha recuperat el primer àlbum de l'Olivia en català. No sóc gens objectiva parlant de l'Olivia, però sí que us diré que em sembla fantàstic que una porqueta rodanxona sigui la protagonista d'un llibre, que a més sigui intel·ligent i amb un humor molt fi, que vagi a contracorrent i ho qüestioni sempre tot em fa posar dempeus i aplaudir ben fort. Fan de l'Olivia.


El meravellós Peludiu-Renudiu-Xiquitiu de Beatrice Alemagna, traduït per Bel Olid
"Tinc cinc anys i mig i em dic Edith, però els amics em diuen Eddie. Mon pare parla cinc llengües, ma mare refila com un ocell, ma germana és la reina del patinatge sobre gel, i jo no sé fer res. Res de res. O com a mínim és el que em pensava."
Tota una declaració d'intencions sobre el comerç de proximitat, la millor campanya per reivindicar el comerç en trama urbana de la mà d'una nena que ha de fer un regal molt especial. No us el perdéssiu.
Menció especial per la traducció de la Bel Olid.


No em digueu que després de veure aquests contes no us vénen ganes de compartir-los amb tothom?


Publicats per Joventut, Blackie Books, Corimbo, Andana i Combel. Gràcies per la feina ben feta.

dissabte, 12 de setembre del 2015

Les pereres fan la flor blanca



La setmana passada parlàvem de la Jenn Díaz com a autora amb una veu i un univers propis i avui us vull parlar d'un autor, dels pocs, capaç de fer del silenci i de les atmosferes un protagonista més de les seves novel·les.
Arriba en català i en castellà el primer llibre de l'autor holandès que als anys noranta va escriure pensant en un públic juvenil i que després va refer pensant en tots els públics. Bakker ens narra la vida d'una família formada per un pare i tres fills, en Gerson i els dos bessons (Klaas i Klees), un gos i una mare que un dia se'n va anar a Itàlia.
De camí a casa els avis i mentre discutien si les flors de les pereres eren roses o blanques, un cotxe els envesteix, les rialles donen pas al silenci del coma d'en Gerson que triga uns dies a despertar-se i que quan ho fa tot és ben negre.
Bakker es dedica a explicar-nos com els membres de la família s'adapten a la nova situació del primogènit i ho fa donant veu als bessons, al propi Gerson i al gos de la família i així desplega un joc de veus narratives com la dels bessons o algú que parla des del coma...

Llegir-lo després d'A dalt tot està tranquil i de Deu oques blanques em confirma que la prosa de Bakker em sedueix i m'atrapa un cop més; que domina els silencis i les paraules no dites amb mestratge; que malgrat la tristor que es desprèn de les seves històries sempre hi ha una tendresa que el fan especial; que l'aigua, els llacs, les ovelles i les flors són una constant en la seva obra com també ho és la no-presència femenina o escadussera. Si la setmana passada dèiem que Jenn Díaz mirava el món en femení, Bakker ho fa en masculí -que ningú es confongui i caigui en l'error de posar-hi etiquetes, són llibres per tothom- parlem de la mirada. Les dones de Bakker o no hi són o fugen i s'escapen (donaria per una tesi doctoral com la que escriu la protagonista de Deu oques blanques).

Les pereres fan la flor blanca és un llibre deliciós, d'aquells que m'agraden perquè podré recomanar a molts públics entre els quals algun lector jove i voraç amb ganes de bona literatura. Sense acció trepidant i una calma aparent les obres de Bakker contenen tota mena d'emocions, però sobretot una gran passió per l'ofici d'escriptor i un immens respecte per al lector.

Gràcies Laura, editora entusiasta, per oferir-nos-el sense defallir.

Editat per Raig Verd/Rayo Verde
Traduït, impecablement, per Maria Rosich

dissabte, 5 de setembre del 2015

Mare i filla


Els que hi hem anat seguint la Jenn Díaz des fa temps sabem que té una veu particular i un univers molt seu. Ara deu fer un any i gràcies al poder de persuasió de l'Eva Piquer, la Jenn va llençar-se a escriure contes al diari cultural Catorze i ho feia en català per primera vegada. Expectants i amb admiració vam comprovar que no perdia ni la veu ni l'univers i que el canvi de llengua com a lector era una pura vivència, entenc que per ella ha estat un camí elaborat i potser una decisió difícil de prendre. Com a llibretera és una satisfacció poder constatar que tenim una veu jove que, indistintament de la llengua amb què escriu, ens donarà moltes alegries.
Reconec que l'anterior novel·la Es un decir em va demanar dues lectures perquè la pogués gaudir i no m'amago de dir que, malgrat em va agradar molt, li trobava a faltar una clau de volta, però és que sovint ens oblidem que la Jenn és molt jove, té aquesta veu tan potent i tan personal que fan que com a lectors vulguem exigir-li al màxim. A Es un decir i amb la mà de la Silvia Querini acompanyant-la la Jenn ha assentat unes bases i amb Mare i filla en recollim els fruits.

Mare i filla és un univers rodoredià, és una Cecília Ce del Carrer de les Camèlies però també és Jardí vora el mar, entenc la novel·la com un homenatge a la gran Rodoreda, una altra escriptora amb veu i univers propis que em fascinen.

Així comença: "Tot seria més fàcil si la mare no fos la mare. Ara la tia Dolors i la Natàlia no viurien soles, no sentirien tants i tants remordiments -aquesta sensació elàstica i perversa de la culpabilitat."

Díaz desgrana la vida d'unes dones que després d'una pèrdua van refent la vida o descobrint-la. Unes dones que necessiten dels seus espais propis, que estimen amb passió o des de la discreció i amb contenció. Relacions fràgils, dones que persegueixen el matrimoni o el defugen. Una novel·la sobre la maternitat gens idíl·lica, una maternitat real i conflictiva però amb molta estima. Díaz no ha escrit un llibre d'acció trepidant ni aventures sinó que n'ha construït un sobre la vida i la força de viure. Una novel·la que mira el món en femení. Quan vaig acabar el llibre vaig tancar-lo amb la satisfacció d'una bona obra, de veure un pas endavant en el camí de l'escriptura i de saber que serà un llibre que guanyarà nous lectors. De moment i per començar anoteu a l'agenda que el dia 9 d'octubre el presentem a l'Espolsada.

Publicada per Amsterdam Llibres
* Izaskun has fet un gran fitxatge
* La Jenn s'ha traduït al castellà i l'editarà Destino