Firmin

Després de la meva última lectura ho tenia difícil, però ja feia dies que la rata de la portada de Firmin em cridava, com que sabia que havia de sortir en català em vaig esperar. Firmin és un llibre de lectura ràpida que no lleugera, un tribut a la literatura.

En Firmin és el benjamí d'una família de rates de 13 germans, és petit i té el cap gros, però és especial. Ell i la seva família viuen al damunt d'una llibreria de vell, passen gana, la mare és alcohòlica... Firmin ben aviat s'espavila i descobreix que el paper dels llibres serveix per enganyar la gana, fins que un bon dia descobreix que enmig d'aquell paper que s'empassa hi ha tot d'històries, històries que el faran encara més diferent, culte. En Firmin viurà moltes històries dels clàssics universals que arriba a confondre amb la seva.

"Jo, per part meva, he viscut més que tots ells i, a canvi, he mort de mil morts diferents. M'he mogut per l'existència deixant al meu pas un rastre de por, com un cargol. Quan em mori de debò, serà un anticlímax."

Aquestes hsitòries fan que Firmin se senti molt proper al món dels humans, els espia, s'hi acosta prudentment, va al cine a veure les sessions contínuades de clàssics, de pel·lícules pornogràfiques, fins i tot intenta aprendre el llenguatge de signes dels sords per poder-s'hi comunicar. Les relacions amb els humans no són com desitja i estan a punt de costar-li la vida un parell de vegades, fins que coneix en Jerry Maggon un autor de ciència-ficció fracassat amb qui comparteix casa, jazz, copes de vi negre i més llibres.

"Com que, per dir-ho així, m'havia agafat in fraganti, l'únic que em quedava era mantenir-me digne. De manera que em vaig limitar a passar la pàgina i continuar llegint. Em feia por que s'enfadés amb mi per haver arrossegat el llibre fins a terra, però el cas és que la situació li va semblar tremendament divertida."

En Firmin viu en un barri a punt de desaparèixer, van enderrocant les cases del barri, el cine, la llibreria... un món de decadència que intenta combatre llegint i vivint altres històries per evadir-se de la seva.

Una història adorable que em farà veure les rates d'una altra manera, també per les magnífiques il·lustracions que en Fernando Krahn en fa.

Publicat per Columna en català i Seix Barral en castellà

Edicions catalanes versus castellanes

Aquesta és una breu reflexió arrel d'un comentari de l'Anna en el meu post S'acaba l'any. Entre d'altres coses l'Anna preguntava si el fet que algunes edicions en català siguin més cares que les edicions en castellà fa desistir de comprar la versió catalana.

Aquí a la llibreria la majoria de gent ni s'hi fixa, qui compra en català ho té molt clar, i és més fins i tot entén que la tirada és més curta i aquesta té un preu més elevat. Ja se sap que viure en català és pura militància des que et lleves fins que te'n vas a dormir.

Ara bé, des d'aquí el meu toc d'alerta, perquè d'això sí que els clients comencen a queixar-se i a mi a caure la cara de vergonya, les edicions en català tenen faltes d'ortografia i gramaticals, les traduccions són en alguns casos inintel·ligibles... si us plau no escatimem els recursos a l'hora de treballar amb la nostra llengua, paguem el que toca als traductors, correctors i tots en sortirem beneficiats.

Heus aquí una breu reflexió per al cap de setmana.

Les veus del Pamano

"La història, quan entra en detalls, perd volada èpica. Jo, com que visc des de dins i de molt a la vora la història que m'ha tocat, no puc deixar de percebre aquests detalls."

Aquest nadal la meva vàlvula de descompressió després de tancar la llibreria ha estat Les veus del Pamano, d'en Jaume Cabré. Puc afirmar que malgrat anar cansada, a dies rebentada, cada nit m'endinsava en la lectura d'aquesta gran novel·la. Quan fa dos dies la vaig acabar la meva pregunta va ser i ara què?
Si és cert que al principi del llibre em va costar, a mesura que anaven passant els capítols en Jaume Cabré aconsegueix transportar-nos de manera sublim del passat al present de la Tina, una mestra de poble que mitjançant la transcripció d'unes cartes ens va narrant la història de Torena.
Torena és un poble del Pallars amb habitants plens de silencis, rancúnies, delacions. Veïns dividits, republicans, falangistes amb majúscules, maquis amagats al Pirineu.
Una realitat viscuda a molts pobles del Principat. Torena però és l'Elisenda Vilabrú, una dona capaç de tot i més per defensar l'honor de la família, capaç d'autodestruir-se, de perdre qui més estima per l'orgull, per vestir una moral que en el fons està esquitxada de sang.
No exagero si dic que Les veus del Pamano hauria de ser un llibre de lectura imprescindible.

"Adéu filla meva. Fes el possible per respectar, tota la teva vida, la memòria i les idees per les quals jo dono la meva."

Publicat en català per Proa