dissabte, 27 d’abril del 2013

A l'abril llibres mil

Un seguit d'imatges que mostren l'activitat a casa nostra aquest mes d'abril. Un agraïment públic a en Màrius Serra i en Jordi Puntí; a la gent del club; a tothom que ha confiat en la llibreria i unes gràcies especials per a la Marta, en Josep M, en Ramon, la Julia, en Pedro, l'Anna, la Sara, la Núria, en Joan, en Vicent, la Glòria, la Teresa, en Joan Carles, en Dani, la Cristina, l'Àlex, la Cívica i als del bar del costat! I un somriure etern a les quatre magnífiques. I una menció especial per al meu fill que ha retrobat la mare després de Sant Jordi.

Màrius Serra, Plans de futur

Jordi Puntí, Plans de futur

El caos

Visita escoles

Escoles

Els meus llibres de Sant Jordi

Coses boniques

L'uniforme

Muntant

Això ja és una realitat

Quin goig veure la plaça plena. Foto Ajuntament de Les Franqueses

Lectures del club

4 anys de club

mmmm!
El punt de llibre guanyador és de la Marta Lladó Cardona

divendres, 19 d’abril del 2013

Sant Jordi 2013

Us deixo amb un seguit de llibres per a adults, infants, adults amb cor d'infant i infants amb cap d'adult. Són històries que jo regalaria o m'agradaria que em regalessin, segurament no estaran a les llistes dels més venuts però el que s'espera de la prescripció llibretera és que us oferim els altres llibres, oi?














































dissabte, 13 d’abril del 2013

Karl y Anna



Som en plena Primera Guerra Mundial, Richard i Karl sobreviuen com poden mentre treballen durant mesos en un camp de presoners a Sibèria. Comparteixen cela i treballs forçats. Per fer més portable la situació, en Richard explica a en Karl com és l'Anna, la seva dona, com és la relació que els uneix, com és casa seva, tota mena de detalls que fan que en Karl s'acabi enamorant perdudament de l'Anna sense ni tan sol conèixer-la. El destí farà que en Richard i en Karl se separin, en Karl aconsegueix fugir del camp de presoners i encegat d'amor arriba fins a Alemanya per buscar l'Anna i la troba.

La semblança física, de caràcter, els anys fora de casa fan que l'Anna visqui amb el dubte permanent de si és el seu marit o no, dubta però són tants els detalls íntims que en Karl coneix que l'Anna acaba rendida als seus braços. Viuen una història d'amor de les grans, però l'amenaça del retorn sempre sobrevola, tornarà en Richard algun dia? Haurà mort?

L'Anna porta la història amb normalitat, hi ha tantes dones a l'edifici on viu que conviuen amb altres homes mentre el marit és fora, qui sap si tornarà mai, qui sap si faran de pares.
L'alemany Leonhard Frank ens planteja una història de veritats i enganys, de la cruesa del temps de la guerra, no només pels que són al front sinó com aquesta altera les vides quotidianes dels qui resisteixen a casa.

"Habían rozado aquella parte del ser de la que surge, como un rayo de sombra, la culpa. Pero al levantar los ojos y fundir sus miradas, sintiendo el misterio inescrutable de su amor, que se oponía al derecho de Richard, volvieron a encontrarse a sí mismos, libres del deseo de que Richard muriese y dispuestos a pagar si era necesario.
Esta elevada unión de dos seres, en la que arde oculto el sentido de toda existencia, otorga el poder de vencer muchos peligros que hubieran llevado a otros hombres a una catástrofe, muchos obstáculos, la enfermedad y hasta la misma muerte.
Llegó el noviembre. La gruesa costra de hielo rojo de cubría Europa, hecha de sangre congelada y de millones de destinos fatales, quedó rota. Las dinastías desparecieron. Las exhaustas ciudades se inundaron de soldados.
Empezó el intercambio de prisioneros. Varios de los inquilinos del edificio, cautivos en el extranjero, habían regresado. Karl y Anna esperaban. Richard podía abrir la puerta en aquel mismo instante. Y podía tardar un mes; o un año; o no volver."


Un artefacte perfecte, una història d'amor en temps de guerra. Un llibre que sacseja els sentits amb tan sols 100 pàgines.

Publicada per Errata Naturae
Traduïda per Elena Sánchez Zwickel

dissabte, 6 d’abril del 2013

Plans de futur



Ferran Sunyer va ser un matemàtic figuerenc autodidacte que malgrat les seves limitacions físiques, era tetraplègic, va assolir una gran projecció internacional en una època molt grisa marcada per la burocràcia franquista. La mare i les dues cosines, Maria i Àngels Carbona, vetllaren perquè no li faltés de res. 

"La vida oficial és un fàstic. La dictadura tot ho contamina, i quan algú mínimament neutral o moderadament refractari al Règim arriba a ostentar un càrrec oficial, la butaca li infecta els baixos amb els efluvis pestilents, que li amaren els glutis i penetren pel forat del cul per anar-se apoderant del seu cos i de la seva ànima, per dintre i per fora. Viure a l'Espanya de Franco és com tenir cagarrines, pare paret. No saps mai quan hauràs de córrer."

Aquesta història va ser un caramel per Màrius Serra que no va poder resistir la temptació de novel·lar la història del matemàtic figuerenc posant especial èmfasi en les dones cuidadores. A partir de trets biogràfics reals Màrius Serra recrea una història de ficció entorn a en Ferri, com el coneixien a casa seva, i les dones de la família, minyona inclosa.


Plans de futur és la vida d'un matemàtic impedit, però sobretot és la vida de les dones, heroïnes quotidianes. Dues cosines que m'han arribat al cor, una mare que els remordiments d'una caiguda durant l'embaràs la turmenten tota la vida. Un matemàtic a qui el pediatre no augurava res de bo i que malgrat la discapacitat afronta la vida amb optimisme, un entorn que li va donar el millor, afecte i coneixements, i així esdevé un científic de prestigi.

Màrius Serra ha fet un gran exercici literari, després de Quiet el llistó era molt alt i un cop més el supera amb nota. Un llenguatge ric, viu, alegre per una història que hauria pogut ser trista i miserable. Si hagués de definir Plans de futur ho faria com un calidoscopi de personatges molt reeixit. Tinc la temptació d'explicar-vos el llibre, em vénen al cap escenes que m'han fet riure molt, us explicaria detalls de les dues cosines i el quadre que va pintar Salvador Dalí inspirat en elles. Us diria coses d'en Ferri que l'han convertit en un protagonista molt especial, us parlaria de la mare i la minyona, sempre a la rereguarda, però el que heu de fer és deixar de llegir-me i córrer a fer Plans de futur.
"La mort és el silenci absolut. La fi de totes les esperances." Mentre tinguem escriptors com en Màrius Serra l'esperança d'una llengua i una literatura perdurables és molt gran.


Ferran Sunyer i família, foto de la Fundació Ferran Sunyer

Publicat per Proa