Me he enamorat de la prosa d'Anne Tyler, ho confesso. El meu enamorament va ser tal amb aquest llibre Reunión en el restaurante nostalgia que l'editorial Lumen em va fer una proposta, que m'ha provocat una llegiguera de l'autora que em durarà dies. Des de l'any 2007 que vaig obrir la llibreria tenia pendent de llegir Propios y extraños, ni aleshores havia llegit res de l'escriptora ni jo era una mare adoptiva. Així doncs tenia clar que aquest havia de ser el següent.
Propios y extraños arrenca a partir d'un fet excepcional per a dues famílies, els Donaldson, nordamericans de soca-rel, i els Yazdan, nordamericans d'origen iranià, que estan a l'aeroport acompanyats de les seves famílies a l'espera que aterri l'avió que portarà les seves dues filles coreanes. L'adopció de les nenes, Jin-Ho i Sooki, serà la raó que portarà les dues famílies veïnes a establir una relació d'amistat malgrat les diferències culturals que les separen. El que en principi havia de ser una novel·la sobre l'adopció, que també ho és, acaba convertint-se en una radiografia de la societat nordamericana i una sàtira d'allò tan bonic del políticament correcte.
El dia a dia d'ambudes famílies ens permet anar desgranant i descobrint com la societat nordamericamana viu desorientada d'ençà de l'atemptat de l'11-S, són multiculturals però en el fons els espanta l'estrany, les maneres de fer diferents, els cognoms impronunciables i viuen amb desconcert la multiculturalitat que en aparença defensen, és el cas dels Donaldson. Els Yazdan que ja són nascuts als Estats Units, que parlen farsi amb dificultats sempre els pesarà el seu origen iranià, tot i que amb el pas dels anys cada cop se'n sentiran més orgullosos, en part gràcies al mal fer dels seus compatriotes.
La novel·la, com ja passava a Reunión en el restaurante nostalgia, la vertebra una dona, en aquest cas la Maryam, l'àvia iraniana de la Sooki. Una dona madura, vídua, que deixa el seu país natal per casar-se amb un metge iranià que viu als Estats Units. Passen els anys i ella que a la universitat de Teheran havia estat una activista, acaba vivint en un país que no entén del tot i encarna a la perfecció aquesta contradicció de ser d'aquí i d'allà i no acabar-se de trobar mai bé enlloc.
Tyler és una mestra de l'observació, d'esprémer la quotidianitat i teixir històries tan humanes que em semblen sensacionals.
Us deixo amb un vídeo fet per Lumen en què un diumenge a la tarda ens vam entretenir a parlar de l'Anne Tyler. Si encara no la coneixeu, ja podeu córrer a llegir-la.
Publicat per Alfaguara
Traduït per Gemma Rovira
Propios y extraños arrenca a partir d'un fet excepcional per a dues famílies, els Donaldson, nordamericans de soca-rel, i els Yazdan, nordamericans d'origen iranià, que estan a l'aeroport acompanyats de les seves famílies a l'espera que aterri l'avió que portarà les seves dues filles coreanes. L'adopció de les nenes, Jin-Ho i Sooki, serà la raó que portarà les dues famílies veïnes a establir una relació d'amistat malgrat les diferències culturals que les separen. El que en principi havia de ser una novel·la sobre l'adopció, que també ho és, acaba convertint-se en una radiografia de la societat nordamericana i una sàtira d'allò tan bonic del políticament correcte.
El dia a dia d'ambudes famílies ens permet anar desgranant i descobrint com la societat nordamericamana viu desorientada d'ençà de l'atemptat de l'11-S, són multiculturals però en el fons els espanta l'estrany, les maneres de fer diferents, els cognoms impronunciables i viuen amb desconcert la multiculturalitat que en aparença defensen, és el cas dels Donaldson. Els Yazdan que ja són nascuts als Estats Units, que parlen farsi amb dificultats sempre els pesarà el seu origen iranià, tot i que amb el pas dels anys cada cop se'n sentiran més orgullosos, en part gràcies al mal fer dels seus compatriotes.
La novel·la, com ja passava a Reunión en el restaurante nostalgia, la vertebra una dona, en aquest cas la Maryam, l'àvia iraniana de la Sooki. Una dona madura, vídua, que deixa el seu país natal per casar-se amb un metge iranià que viu als Estats Units. Passen els anys i ella que a la universitat de Teheran havia estat una activista, acaba vivint en un país que no entén del tot i encarna a la perfecció aquesta contradicció de ser d'aquí i d'allà i no acabar-se de trobar mai bé enlloc.
Tyler és una mestra de l'observació, d'esprémer la quotidianitat i teixir històries tan humanes que em semblen sensacionals.
Us deixo amb un vídeo fet per Lumen en què un diumenge a la tarda ens vam entretenir a parlar de l'Anne Tyler. Si encara no la coneixeu, ja podeu córrer a llegir-la.
Publicat per Alfaguara
Traduït per Gemma Rovira