dissabte, 26 de gener del 2013

Propios y extraños

Me he enamorat de la prosa d'Anne Tyler, ho confesso. El meu enamorament va ser  tal amb aquest llibre Reunión en el restaurante nostalgia que l'editorial Lumen em va fer una proposta, que m'ha provocat una llegiguera de l'autora que em durarà dies. Des de l'any 2007 que vaig obrir la llibreria tenia pendent de llegir Propios y extraños, ni aleshores havia llegit res de l'escriptora ni jo era una mare adoptiva. Així doncs tenia clar que aquest havia de ser el següent.



Propios y extraños arrenca a partir d'un fet excepcional per a dues famílies, els Donaldson, nordamericans de soca-rel, i els Yazdan, nordamericans d'origen iranià, que estan a l'aeroport acompanyats de les seves famílies a l'espera que aterri l'avió que portarà les seves dues filles coreanes. L'adopció de les nenes, Jin-Ho i Sooki, serà la raó que portarà les dues famílies veïnes a establir una relació d'amistat malgrat les diferències culturals que les separen. El que en principi havia de ser una novel·la sobre l'adopció, que també ho és, acaba convertint-se en una radiografia de la societat nordamericana i una sàtira d'allò tan bonic del políticament correcte.
El dia a dia d'ambudes famílies ens permet anar desgranant i descobrint com la societat nordamericamana viu desorientada d'ençà de l'atemptat de l'11-S, són multiculturals però en el fons els espanta l'estrany, les maneres de fer diferents, els cognoms impronunciables i viuen amb desconcert la multiculturalitat que en aparença defensen, és el cas dels Donaldson. Els Yazdan que ja són nascuts als Estats Units, que parlen farsi amb dificultats sempre els pesarà el seu origen iranià, tot i que amb el pas dels anys cada cop se'n sentiran més orgullosos, en part gràcies al mal fer dels seus compatriotes.
La novel·la, com ja passava a Reunión en el restaurante nostalgia, la vertebra una dona, en aquest cas la Maryam, l'àvia iraniana de la Sooki. Una dona madura, vídua, que deixa el seu país natal per casar-se amb un metge iranià que viu als Estats Units. Passen els anys i ella que a la universitat de Teheran havia estat una activista, acaba vivint en un país que no entén del tot  i encarna a la perfecció aquesta contradicció de ser d'aquí i d'allà i no acabar-se de trobar mai bé enlloc.

Tyler és una mestra de l'observació, d'esprémer la quotidianitat i teixir històries tan humanes que em semblen sensacionals.

Us deixo amb un vídeo fet per Lumen en què un diumenge a la tarda ens vam entretenir a parlar de l'Anne Tyler.  Si encara no la coneixeu, ja podeu córrer a llegir-la.



Publicat per Alfaguara
Traduït per Gemma Rovira

dissabte, 19 de gener del 2013

En tus ojos




Hi ha artistes que em roben el cor, n'espero un disc, un llibre, una imatge, una il·lustració... Mónica Gutiérrez Serna em captiva cada vegada que ens regala un llibre nou.
Se supera llibre rere llibre, amb aquest univers tan particular i una tècnica de combinar foto i pintura, aquest cop també escriu un petit text que acompanya les imatges. Un llibre que només per la dedicatòria ja val la pena de tenir-lo:

"A mis padres, en cuyos ojos me miro. 
A mis hijas, en cuyos ojos me veo."



Un elogi a la mirada i allò tan secret que s'hi amaga.


Editat per Sd · edicions

dissabte, 12 de gener del 2013

Tres nits


Us agraden aquelles novel·les que no podeu deixar de llegir des que comenceu fins al final? Us agraden aquelles històries que us fan patir, que us mantenen amb alerta i sobretot que et provoquen ganes de parlar amb el protagonista i dir-li quatre coses? Us agraden els thrillers psicològics que us fan un pols i us tenen amb l'ai al cor?
Si has respost que sí a alguna d'aquestes preguntes, aquest és el teu llibre.

La Susan rep un paquet del seu exmarit a qui fa molts anys que no veu, es van separar precisament perquè ell jugava a ser l'escriptor deprimit, i anys després li fa arribar un manuscrit de la seva novel·la, Bèsties nocturnes. Tot i les reticències inicials a llegir el manuscrit que li envia l'Edward, la Susan aprofita tres dies que el seu marit és fora de viatge per llegir-la i viure de ple la vida d'en Tony i la seva família que pateixen un brutal assalt a la carretera durant un viatge nocturn durant les vacances.

Tres nits conté dues històries (prefereixo no avançar-ne massa coses), la d'en Tony Hastings i família que ens ensenya la cara més fosca dels humans i la de la Susan que a mesura que va endinsant-se en la lectura comença a plantejar-se la seva vida actual, el perquè de la separació amb l'Edward, i es qüestiona fins a quin punt la seva exparella es venja i fa parlar i actuar els personatges de la novel·la per dir-li coses a ella. Dues històries addictives que avancen en paral·lel i que no pots deixar, la d'en Tony plena de violència i la de la Susan (a mi m'agrada molt) que mentre llegeix el manuscrit aprofita per reescriure la seva vida.
Quan l'hàgiu llegit, m'agradaria que parléssim del final. La novel·la manté molt bé el ritme fins a la tercera part que decau una mica, però Austin Wright té una gran domini del llenguatge concís i de la construcció dels personatges.

Publicada per Proa/Salamandra
Traduïda per Josep Daurella