dissabte, 30 de març del 2013

46 poemes 2 contes


L'aire de la primavera

Plouen lletres i flors ballarines.
El mar mira enlaire
i es queda parat:
-A quin núvol estrany hi ha florida?
i les lletres, qui les ha traçat?

Tot el cel es transforma en rialla:
- Mar! com t'has envellit!
no entens l'aire de la primavera?

                                           Són els vents que escriuen
                                             un llibre florit!

Publicat per Publicacions de l'Abadia de Montserrat
Il·lustrat per Àfrica Fanlo

dissabte, 23 de març del 2013

La llista dels meus desitjos



"Només als llibres es pot canviar de vida. Es pot esborrar tot amb una paraula. Fer desaparèixer el pes de les coses. Esborrar les lletjors i al final d'una frase trobar-se de cop i volta al final del món."

Sabeu quan no us espereu massa cosa d'un llibre, o quan veniu de llegir una gran novel·la que us ha trastocat i necessiteu una lectura plaent, doncs així és com vaig arribar a La llista dels meus desitjos.

Sense massa expectatives ha resultat ser un llibre simpàtic, la història de la Jocelyne m'ha fet passar una bona estona, m'ha fet enfadar i reflexionar. N'hi haurà que diran que podria ser una llibre més profund, segur, que potser té algun tòpic, també, però que a mi m'ha agradat i la protagonista se m'ha fet tan entranyable no us ho negaré.

La Jocelyne, una dona de mitjana edat, és propietària d'una merceria a la ciutat d'Arràs. Li agrada llegir i escriure i té un blog sobre costura amb molts visitants. La Jo està mal casada amb un marit que ella estima, no sé per què, i té dos fills vius independitzats. La vida de la Jocelyne transcorre tranquil·lament a la merceria fins al dia que juga a la loteria i li toca una suma molt important de diners. La Jocelyne fa una llista dels seus desitjos, coses petites que fan la vida més plaent, res a veure amb la llista del seu marit. Després de moltes valoracions la Jo no arriba a cobrar mai la butlleta premiada perquè li fa por com els diners poden canviar-li la vida. El que ella no sap és que la vida se li capgirarà com un mitjó de la nit al dia.

"Perquè les nostres necessitats són els nostres petits somnis diaris. Són les petites coses que hem de fer, que ens projecten a demà, a demà passat, al futur; aquestes cosetes de no res que comprarem la setmana que ve i que ens permeten pensar que la setmana que ve encara serem vius."

La llista dels meus desitjos un llibre que m'ha sorprès positivament, sobretot si us confesso que el vaig llegir convençuda que l'autora era una dona (jo pensava mira que bé retrata la psicologia d'una dona menopàusica amb els fills fora de casa) i patam, l'autor és un home. Si us cau bé l'Amélie, si us va agradar La delicadesa, L'elegància de l'eriçó, aquest llibre no us decebrà.

Publicada per 62
Traduïda per Maria Llopis

dissabte, 16 de març del 2013

Tornar és lluny



escric: el temps s'escapa.

i el temps no fuig.
no sóc ahir, sóc sempre avui
sóc jo qui el deixa enrere.
i amb sang.

comença amb mi i acaba amb mi.
m'enganya, em sedueix, m'obsessiona
però li guio els dies

podré escapar-me amb ell
quan calgui, sense pors?

aquesta és l'única resposta que podria estimar
tot i que fos mentida.

Del poemari Tornar és lluny, Premi Carles Riba 2012
Publicat per Proa

dissabte, 9 de març del 2013

Terra


"Tant de bo hi hagués alguna manera de vomitar la família i no portar-la més dins seu."

Deixem enrere el paisatge gèlid d'Alaska per anar fins a les terres càlides de Califòrnia cosa que ens podria fer pensar que aquest cop David Vann ens concediria una treva emocional, però no, portes poques pàgines i a poc a poc vas endevinant que Vann ha tornat a escriure per portar-nos fins al límit.

David Vann, en aquesta magnífica entrevista, descriu el llibre com una tragèdia grega i té tota la raó del món, una mare i un fill que s'estimen i alhora s'odien i són capaços de destruir-se.
Vann fins ara ens havia parlat de la relació amb el seu pare i ara per primer cop ens explica una història de dones, l'ambient on va créixer, però amb una figura masculina de fons, la de l'avi que condiciona la vida de tota la família.

"I llavors va passar una cosa estranyíssima. Tothom va apartar la vista. Ningú no va fer ni dir res en resposta al fet que la seva tia li acabava de donar cops de puny. L'àvia cantussejava tota sola, mirant-se la falda, i la mare menjava. La Jennifer havia creuat els braços i també abaixava la vista. La tia tornava a menjar. I llavors en Galen es va adonar que ell era la primera vegada que rebia un cop de puny, però que la resta de persones de l'habitació ja n'havien rebut moltes vegades."

En Galen és un noi amb edat d'anar a la universitat que viu a la casa familiar amb la mare al bell mig de plantacions de nogueres, el negoci de la família. L'àvia està ingressada en una residència, se suposa que pateix alguna demència. La tia i la Jennifer, la cosina, malden per poder tornar a la casa familiar de la que han estat expulsades per la mare d'en Galen. L'herència és l'origen de les discussions, sembla que tothom vulgui saldar amb diners els turments viscuts a la casa gran. La mare i la tia actuen com a llobes protegint els seus cadells i tanmateix i si convé són capaces de destruir-los.
Tots plegats, àvia inclosa, decideixen passar uns dies de vacances en una cabana al mig del bosc on havien passat els estius de petits, l'objectiu és veure qui pot quedar-se amb els diners de l'àvia, el resultat no us el desvetllaré, perquè David Vann té la capacitat de sorprendre'ns, de riure's de les misèries i les contradiccions. No us enganyaré que el llibre m'ha angoixat molt, més que Sukkwan Island, però David Vann és un mestre pel qual estic disposada a patir el que calgui, els seus llibres m'agraden molt.

"En Galen es va adonar que la mare era la reconstructora de mons. Aquest era el seu paper. Quan tot s'enfonsava, ella intervenia i feia que el temps tornés a avançar."


*Vull fer una menció especial a la traducció d'Anna Llisterri, no era un llibre fàcil i l'ha brodat.

Publicat per Empúries/Mondadori
Traduït per Anna Llisterri

dissabte, 2 de març del 2013

Els lleopards de Kafka


Atrapada és la paraula que millor defineix la sensació que tenia mentre llegia aquesta novel·la curta o conte llarg, digueu-li com vulgueu.
L'editorial Raig Verd l'ha tornat a encertar amb la seva aposta arriscada d'oferir textos de qualitat i en català!, a més de fer-nos descobrir autors gairebé desconeguts a casa nostra, com és el cas de l'autor brasiler Moacyr Scliar.

El llibre comença amb un informe confidencial sobre Jaime Kantarovitx en plena dictadura brasilera, se li ha trobat un text en alemany considerat sospitós de ser subversiu contra el règim:


"Irrompen lleopards en el temple i es beuen el que hi ha ens els calzes del sacrifici fins a escurar-los; això es repeteix sempre de bell nou; al final hom ho pot preveure, i esdevé una part de la cerimònia."

El text no és sinó un aforisme escrit per Franz Kafka, a qui l'avi de Jaime Kantarovitx va arribar a conèixer. A partir d'aquí fem un viatge en el temps que ens trasllada a la Romania prerevolucionària, l'any 1916, en què un jove jueu, fidel a un amic moribund i enlluernat per la causa comunista, decideix tirar endavant una missió secreta encarregada pel mateix Trotski. La missió el durà fins a Praga on viurà un seguit de despropòsits que el duran a conèixer el mateix Kafka. El ratolí, com es coneix el protagonista, viurà i provocarà un seguit de malentesos que faran les delícies del lector.

Una història d'humor, misteri, trama, una sàtira de les dictadures, dels credos polítics i de l'encegament ideològic. Brillant, em meravella aquest autor que amb tan sols 119 pàgines és capaç de fer-nos viatjar al Brasil de la dictadura i a l'Europa prerevolucionària. Xavier Serrahima ho explica molt bé en el seu blog. A mi només em queda fer-vos venir llegiguera de la bona, com s'agraeixen aquests llibres.

Publicat per Raig Verd
Traduït per Pere Comellas