dimecres, 30 d’abril del 2008

Quanta, quanta guerra


Aquesta és la història de l'Adrià Guinart, un noi que no vol fer el soldat i que es passa tota la novel·la anant d'un lloc a l'altre per evitar la maleïda guerra, vagi on vagi però, aquesta sempre hi és present. Quanta, quanta guerra no és una història bèl·lica de sang i fetge, tanmateix el so de les bombes i dels trets, la fam i la misèria, pobles devastats i cases enrunades ens recorden que la guerra és el teló de fons de la novel·la.
Una novel·la que s'estructura en capítols molt curts que semblen contes. De fet, serien contes si no fos perquè la línia argumental la marca l'Adrià que apareix a cada relat. Rodoreda assoleix un nivell de llenguatge impecable, excel·lent i us cito unes paraules de l'autora en el pròleg del llibre que demostren el nivell d'autoexigència de Rodoreda:

"com que des de sempre he tingut el cervell bastant ennuvolat, les idees no se m'acuden de pressa; vénen, generalment, tot fent camí. I el camí mai no és dret, fa tortes i tortes i està ple de brolla; per fer-lo transitable i ben desbrossat no paro d'escriure i d'anar llençant paper i més paper a la santa paperera. És lluny aquell temps en què em pensava que, per escriure una novel·la, bastava saber català i escriure a màquina."
Rodoreda no només sabia català i escriure a màquina sinó que era capaç d'escriure fragments d'una gran bellesa com aquest:
"Les coses importants són les que no ho semblen. Més que portar corona, més que tenir el poder de fer ajupir el món als teus peus, més que poder tocar el cel amb les mans, hi ha això: una fruita madura per queixalar a la claror d'una tarda que s'acaba... mira la posta! Va llençar el pinyol del préssec tan lluny com va poder, es va eixugar els llavis amb el revés de la mà i va deixar-me sol amb la boca plena de gust de préssec."
Són pocs els moments d'alegria en aquesta obra, Rodoreda teixeix uns personatges d'una dimensió increïble, sempre ens en mostra el costat més animal i salvatge. Són tan tristos i dissortats que fan mal, fan patir, per sort sempre els acompanya la natura i això en relaxa la lectura.
En aquest any del centenari m'he proposat el meu homenatge particular, llegir l'obra fins ara desconeguda i rellegir-la.
"Encara que la guanyem serà com si l'haguéssim perduda, una guerra serveix perquè la perdi tothom."
Publicada pel Club editor.

dijous, 24 d’abril del 2008



A la Fe, la llibretera de l'Espolsada, també li han regalat llibres, i això que diuen que des que tinc la llibreria és molt complicat.

Estic molt contenta amb els llibres que han triat per a mi.

La clivella, de la Doris Lessing i Bartleby, l'escrivent de Herman Melville amb una edició il·lustrada molt bonica.

Ja us en faré cinc cèntims ben aviat.

dimarts, 22 d’abril del 2008

dijous, 17 d’abril del 2008

Les dones de Jaume I






Sant Jordi arriba a l'Espolsada de la mà de Maria Carme Roca i Les dones de Jaume I, demà dia 18 d'abril a les 19:30h.
Per Sant Jordi les llibreries s'omplen a vessar de llibres. Enguany amb motiu del 800 aniversari del naixement del rei Jaume I, tenim la sort de recuperar una magnífica edició del Llibre dels fets i biografies com les de Stefano Maria Cingolani i Ferran Soldevila. La Maria Carme Roca hi afegeix el seu granet de sorra fent un homenatge a les dones que van envoltar el rei.

Les dones han estat les grans oblidades de la història, per sort, hi ha persones que es dediquen a fer història de gènere per recordar-nos que la història no només l'han escrita i viscuda els homes i les grans conquestes sinó que també les dones han tingut, i tenen, un paper fonamental.

Des d'aquí us recomano la lectura d'aquest llibre per conèixer de ben a prop unes dones que han escrit un capítol molt important de la nostra memòria. Qui era Maria de Montpeller? Per què va ser clau Aurembiaix? Violant d'Hongria impulsora de la conquesta de València... Teresa Gil de Vidaure entre d'altres.... mare, àvia, amants, dones, amistançades totes elles han viscut períodes durs però han sembrat la llavor que hem recollit les generacions futures. A totes elles el nostre homenatge des de l'Espolsada.

Publicat per l'Esfera dels llibres

diumenge, 13 d’abril del 2008

Una lectora poc corrent


Mai hauria dit que un personatge de la monarquia m'arribaria a despertar certa simpatia i, ves per on, després de llegir aquest llibre d'Alan Bennett, el personatge en qüestió és ni més ni menys que la reina d'Anglaterra.
Alan Bennett m'ha fet passar una bona estona amb aquest llibre que no arriba a les cent pàgines carregades d'ironia fina que et fa somriure.
La protagonista és la reina d'Anglaterra i els seus gossos. Un dia passejant pels jardins de Buckingham els gossos la porten cap a un indret desconegut per ella. En un racó hi ha una biblioteca mòbil per als treballadors de Palau i a dins, en Norman, un ajudant de cuina, que n'és l'únic usuari.
Una mica forçada per les circumstàncies sa Majestat es veu obligada a agafar un llibre en préstec i sense saber com, cau en la temptació de llegir-lo.
"El que també va descobrir era que un llibre menava cap a un altre llibre, que se li obrien portes a tot arreu on mirés i que els dies no eren prou llargs per poder llegir tot el que volia llegir."
La reina estableix una relació poc usual amb en Norman que ascendeix a "majordom de llibres", esdevé el seu buscador de lectures. I és que la reina es converteix en una lectora poc corrent i a poc a poc abandona les seves obligacions de monarca per poder llegir.
La lectura es torna un problema pels assessors i pel govern, la reina gràcies a la lectura desperta una sensibilitat per les petites coses i per la gent que estan molt lluny del feixuc protocol monàrquic. La lectura li permet viure altres vides i exercitar la ment:
"I se li va acudir (i l'endemà ho va escriure) que llegir era, entre altres coses, un múscul, i que ella aparentment l'havia desenvolupat."
Una reina que s'estira els cabells després d'haver conegut autors/es a través dels llibres i que només ella ha conegut en persona i no ha sabut què dir-los, Mitford, Eliot...
Un cant a la lectura per fer-nos veure com aquesta ens humanitza, amb aquell humor britànic que a mi tant m'agrada.
Publicada per Empúries i Anagrama