![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhzgYEvTBbCaGu143R5ninej2Ks6C5PeqZlVDX6BAZ14-Vk3JnmuXm94Mm9MPFxf_rxEUI4L3TG7LVKBlPUKL5qsxkMwXcezgHK0s9M7jVhkuJuzqZXdNf3OIGIW0sdmA9UbKvc4W0EQo0/s200/La+princesa+y+el+pescador.jpg)
La princesa y el pescador comença com si fos una llegenda i, així continua a l'inici de cada capítol amb un petit fragment d'una història vietnamita. Aquests fragments donen pas a la història que Minh Tran Huy ens vol explicar, la vida de dos adolescents d'origen vietnamita que viuen a París.
La Lan, nascuda a França i que viu amb els pares que van marxar de Viet Nam amb l'entrada dels comunistes, i en Nam, nascut a Viet Nam i que viu amb el germà, doncs van fugir del seu país a corre-cuita i part de la família s'hi va quedar. Aquest petit fet, per a mi important, marcarà el caràcter de tots dos. La princesa y el pescador són tres relats emparats sota una novel·la de gran tendresa. D'una banda, tenim la relació d'amistat i de desamor entre la Lan i en Nam, abraçades, silencis, tendresa, desesperació... de l'altra, una magnífica guia del Viet Nam, ja que la protagonitza hi viatja amb els seus pares, Minh Tran descriu a la perfecció els paratges vietnamites (trio aquest paràgraf perquè parla d'un dels racons de Hanoi del que més bons records en guardo):
"Hanoi [...] adoraba sus parques, sus lagos cruzados por pequeños puentes, sus avenidas bordeadas de flamboyantes donde los enamorados se citaban; me encantaba pasear a lo largo de las estelas en forma de tortuga del templo de la Literatura, edificado en el siglo XI en honor a Confucio..."
I per últim, una llegenda que porta el fil de la novel·la. Llegenda imprescindible per entendre la filosofia del país i la seva gent, els somriures, l'amabilitat i la verdor dels seus paratges i, segurament, la melancolia que sent l'autora pel seu país d'origen.
Sovint quan llegeixo un llibre penso en alguna cançó com a banda sonora. Aquest cop mentre llegia em venien al cap dos llibres que servirien per fer una combinació perfecte, El niño de piedra y otras historias vietnamitas de Thich Nhat Hanh i l'àlbum il·lustrat El búfalo y el pájaro per posar-hi tots els colors del verd que ofereix Viet Nam.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiDlQAIMVUfl9T-RGC-nf7dbOulVfV-m8GxYTYu_8jgLhZqIlg_2Gd1PTsmyHpgzWBx1MF5ZNaaXt2tHxppwmPF5exAqHpU9_VDlGgxvEwum-lBiqAGvbg50AS0f16pmuItXvd5Bz1-kAU/s200/El+b%C3%BAfalo.jpg)
"En ocasiones he amado profundamente a seres a quienes he perdido, y tal vez por eso se escribe, para recuperarlos y caminar, por unos instantes, a su lado. Como si nada hubiera cambiado."
Publicada per La otra orilla en castellà