dissabte, 25 d’abril del 2015

Sant Jordi, 2a part

Llibres que m'han regalat, a les llibreteres també ens regalen llibres

L'Eva Piquer deia l'altre dia que a Sant Jordi podria trobar-li molts defectes i moltes coses a millorar, però que segur que si fos una diada que se celebrés a l'altra punta de món, intentaríem copiar-la. Vista des de dins és una diada que genera moltes contradiccions, arribes al dia 23 sota mínims, amb un cansament que no deixa ni moure les parpelles. Són dies de nervis, de planificacions, de tenir-ho tot controlat. Si ets una llibreria petita, com és el nostre cas, necessites comptar amb la bona voluntat de la gent per fer-ho tot possible. No m'agraden les llistes dels més venuts perquè el sistema des d'un mes abans s'encarrega que aquells siguin els més venuts, per a mi, els més venuts són la resta de llibres que són damunt les taules i que van gotejant fins a formar un mar de llibres molt important. Vendre els més venuts és fàcil, vendre Ànima, Lila, Charlotte, Anna Karenina, Tots els nostres noms, poesia, assaig i tants d'altres, per no parlar dels il·lustrats i la literatura infantil és el nostre repte i crec que ho hem aconseguit.




Aquest és el nostre 8è Sant Jordi i n'anem aprenent, el poble creix i la diada es consolida i em fa molt feliç haver posat aquest granet de sorra a la vida franquesina. Sant Jordi és el dia dels llibres però també ho és el de la bona gent, els voluntaris que fan que la diada sigui una realitat. Em pregunto quin deu ser el secret de tot plegat, perquè les llibreries siguem capaces de generar aquesta munió de gent que ho deixa tot per ser al nostre costat any rere any, a tots ells, el meu agraïment sincer i en particular al meu equip: Josep M., Tamirat, Montse, Marta, Dani, Cristina, Julia, Pedro, Joan Carles, Glòria, Anna B, Anna M, Emma, Àlex, Teresa, en Joan, la Mercè, la Núria i a l'Arnau, estudiant en pràctiques del grau de llibreria que porta l'ofici a la sang i que ha esdevingut imprescindible.


Part de l'equip, una gran família


Vermut de Sant Jordi




L'abril és també el mes de l'aniversari del club de lectura d'adults i ja en van 6; de les visites de l'escola Camins, a qui vull fer un agraïment públic per permetre'm acompanyar-los en el seu camí; de les lletres, les roses i aquest any també ho ha sigut de Les 7 caixes. Enguany amb l'equip de Sant Jordi hem estrenat el vermut literari per conèixer de primera mà els llibres.

La bona gent del club


Visita alumnes Escola Camins


Foto ajuntament de Les Franqueses
Del dia 23 em quedo amb el matí amb la llibreria plena però amb silenci, fantàstic, tothom buscant un llibre, però també amb el bullici de la plaça a la tarda. Em quedo amb els dies previs i sabeu què és el més bonic? Sentir els propis clients i lectors fer de prescriptors a la gent que fa cua, vosaltres no ho sabeu, però sentir-vos fer de llibreters emociona i molt. A tots vosaltres, gràcies! I una anècdota, una clienta ha volgut fer-se una foto amb mi perquè hi ha un grup de gent de Barcelona que segueix el meu blog i les meves recomanacions, a tots ells us convido a venir-me a veure, estaré encantada de saludar-vos!

Gràcies als clients, lectors, compradors per deixar-nos ser-hi un any més! Gràcies als comercials, autors i editors. I a les llibreteres, repartides pel territori, pel suport des de la distància. Al meu fill a qui la diada tantes hores roba i tanmateix, ja estima els llibres.

Foto ajuntament de Les Franqueses



dissabte, 18 d’abril del 2015

Sant Jordi 2015

Avui m'agradaria ensenyar-vos alguns dels llibres que regalaria o que m'agradaria que em regalessin, més enllà de les famoses llistes, són llibres que passats els dies voldria que continuessin vius, que trobessin el seu lloc i els lectors que tant es mereixen.




















































Només és una petita tria segons criteris humils de llibretera. És evident que n'hi falten molts que podeu trobar a la llibreria. Ho estem deixant tot a punt perquè des de dilluns pugueu passejar tranquil·lament, remenar i triar. Gràcies per fer-nos confiança.

dissabte, 11 d’abril del 2015

Les set caixes



La història de Les set caixes va calant a poc a poc, com la pluja fina, et deixa el cor glaçat i l'ànima freda. Des que es va publicar per primera vegada, en castellà, a l'editorial Circe i des del novembre passat en català, a Angle, no ha deixat de sorprendre o corprendre als lectors.

Tot i que podria semblar l'argument d'una novel·la, la història de la Dory Sontheimer és tan real com la vida. Dory Sontheimer és una farmacèutica i òptica catalana d'origen alemany. Als 18 anys li diuen que els seus avis eren d'origen jueu i ella respira de saber que a casa seva no eren alemanys nazis. El que ella no s'imagina, i triga molts anys a saber, és tota la història familiar. Arrel de la mort de la seva mare, a l'altell de la seva habitació de soltera, Dory troba set caixes amb tot de documentació molt ben classificada de la seva família, set caixes com set braços que té la Menorà. Unes caixes que expliquen qui eren els seus avis materns i els seus avis paterns, tiets, cosins... curosament classificades, Dory ja d'adulta descobreix l'origen de la seva família i decideix amb molt coratge posar-hi ordre i explicar-nos-ho en aquest magnífic llibre que és testimoni d'una història familiar alhora que el testimoni de tot un poble.

Ahir al vespre vam tenir la sort de tenir la Dory Sontheimer a la llibreria, els qui em coneixeu sabeu que m'agrada preparar curosament cadascuna de les presentacions o actes que hi fem, hi crec fermament. Amb aquest llibre volia no només omplir la llibreria de gent adulta sinó que vaig demanar a tots de joves preadolescents que m'hi acompanyessin, els volia fer el regal de la història de la Dory, una lliçó que ni amb tot un curs d'història podrien viure de la manera que ho vam fer ahir a la llibreria. Amb gran fermesa i emoció continguda la Dory va desfullant la història familiar, amb fotos, records, cartes i documentació que posen la pell de gallina i et glacen el cor. No explicaré els detalls del llibre perquè m'agradaria que els llegíssiu perquè són un gran llegat i són també una manera d'aturar-nos a pensar i reflexionar amb el que no pot tornar a passar. En aquests moments convulsos en què a la vella Europa es respiren aires que no m'agraden i que la gent fa servir el concepte de nazi amb una alegria que no li és pròpia, vespres com els d'ahir em reconcilien amb l'espècie humana.

Gràcies Dory pel coratge de donar a conèixer aquesta història i a tots vosaltres, lectors i amics de l'Espolsada per la confiança, una vegada més. Ahir mentre la Dory parlava us veia les cares i la mirada, quan va acabar es va fer un silenci gruixut i espès davant la barbàrie. Vull pensar que ahir vam sembrar una petita llavor en els més joves que es transformarà en tolerància envers els altres.
 
"La tolerància és un valor que hem de practicar cada dia, cada hora i cada minut."







 
 
Gràcies als voluntaris que han vingut a la tarda a transformar la llibreria enmig del caos de Sant Jordi i l'han convertida en un espai càlid per acollir la vetllada. Sense vosaltres, l'Espolsada no seria.
 
Publicat per Circe en castellà
Angle en català, traduït per Aurèlia Manils