dissabte, 24 de novembre del 2007

La casa de papel


Un blocaire va deixar un comentari quan parlàvem de La lectura i la vida, de l'Emili Teixidor, enmig del debat de per què la gent llegeix o no, dels preus dels llibres, els bestseller... fins que va sortir el tema de l'espai que ocupen els llibres. En Puigmalet va suggerir que sempre podíem fer com un dels protagonistes de La casa de papel i no ens en va voler dir res més. No vaig poder resistir la temptació de saber què passava.

La casa de papel és una faula escrita per l'autor argentí, Carlos María Domínguez, que en tan sols 119 pàgines ens descriu molt bé les obsessions que patim aquelles i aquells a qui ens agraden els llibres, a través de la història del llibre La línea de sombra. Un professor de literatura rep un paquet que conté el llibre adreçat a la col·lega a qui substitueix a la universitat, a partir d'aquí estira el fil i viatja fins a l'Argentina i l'Uruguai.

L'autor ens fa reflexionar fins a quin punt els llibres canvien el destí de les persones: "En la primavera de 1998, Bluma Lennon compró en una librería del Soho un viejo ejemplar de los Poemas de Emily Dickinson, y al llegar al segundo poema, sobre la primera bocacalle, la atropelló un automóvil." O bé són les persones que canvien el destí dels llibres.

Hi ha passatges amb els que m'hi sento tan identificada que no puc deixar de reproduir-los:

"Los lectores espiamos la biblioteca de los amigos, aunque sólo sea para distraernos. A veces para descubrir un libro que quisiéramos leer y no tenemos, otras por saber qué ha comido el animal que tenemos enfrente."

"La biblioteca que se arma es una vida. Nunca, digamos, una suma de libros sueltos."

Us convido a llegir-lo i a dir-hi la vostra, només espero que l'obsessió com la del protagonista no esdevingui malaltissa.

Publicat en castellà per Mondadori

divendres, 9 de novembre del 2007

El setè camió i La maternitat d'Elna


Ahir vam poder gaudir d'una presentació de luxe a la llibreria amb l'Abel Camp, historiador i bon amic, i l'Assumpta Montellà, historiadora i autora de La maternitat d'Elna i El setè camió, publicats per Ara Llibres.

Dos llibres que recullen històries orals, anècdotes, vivències d'una de les èpoques més tràgiques del nostre país, els darrers dia la República i l'exili dels vençuts. He deixat passar unes hores per pair el que vam sentir ahir, les imatges de la platja d'Argelers van i venen del cap... l'emoció...

L'Assumpta vibra tant amb el que fa que ho encomana, i encomana el gust per retrobar-nos amb la història. L'Assumpta escriu històries que són part del nostre passat, de la memòria col·lectiva. No oblidem que sense un passat no podem tenir un present.

D'aquí una estona l'Assumpta presenta El setè camió a La Vajol, lloc on van tenir els fets descrits al llibre. M'agradaria ser-hi i més després d'haver llegit el llibre i haver-te sentit. Endavant amb la tasca de dignificar el país i la memòria. Venim d'un silenci antic i molt llarg...