La calor fa estralls a la meva vida, els que em coneixeu sabeu que no m'agrada l'estiu ni la calor i que aquest any en particular marxaria a Groenlàndia. Em costa tot, fins i tot llegir, cosa que en mi és greu! Per això, si en aquestes circumstàncies et cau a les mans un llibre deliciós que no pots deixar ja estem de celebració.
Tantos días felices és un llibre sobre l'amor i l'enamorament, ara em direu quina mandra, quina carrincloneria, doncs no! Tantos días felices és plena de frases contundents i divertides, però sobretot és el punt de vista narratiu que incorpora dues dones que actuen i prenen decisions que la fan una novel·la ideal per llegir aquest estiu. Per a mi és la novel·la dels homes perplexos, aquells que se'ls ha explicat la vida d'una manera i amb uns ideals femenins que a l'hora de la veritat resulta que pensen i tenen identitat pròpia més enllà de la compartida.
"- Que no puedes ir por el mundo besando a la gente, quiero decir -explicó Vincent.
-Tú sí que pudiste -dijo Misty. Lo miró con aire pensativo-. ¿Sabes qué?
- Y, además -interrumpió Vicent-, quiero saber si el tipo con el que te vi anoche... Bueno, me preguntaba quién sería.
-¿Te lo preguntabas? -dijo Misty-. ¿Sabes cuál es tu problema? Que eres inteligente, pero la inteligencia la aplicas mal. Primero me besas. Luego me dices que no querías besarme. Luego me ves mientras llevas a una miope colgada del brazo y luego quieres saber quién es el tipo con el que me viste. ¡No me digas!
Laurie Colwin, fins ara desconeguda a casa nostra, ens explica la història de dos amics des de la infantesa, en Guido i en Vincent, un bon vol ser poeta i l'altre guanyar el premi Nobel de física. En Guido està casat amb la Holly, una dona elegant i perfecta que un bon dia decideix que tanta felicitat està matant el seu matrimoni i decideix marxar a Europa amb la seva mare davant l'astorament del seu marit que ho viu com un abandó.
En Vincent, per contra, es dedica a la conquesta femenina però cupido truca a la seva porta i s'enamora de la Misty, una misantropa enfadada amb el món que no vol saber res d'ell ni de ningú. I és així com a través d'aquests quatre personatges i la gent que els envolta ens trobem de ple al Nova York dels anys setanta. Un llibre 100% Asteroide, editorial capaç de trobar bones històries que en aparença no tenen res i que en canvi tenen allò que per a mi és essencial, bona literatura.
Us emplaço que escolteu aquí la Marina Espasa com en parla.
Traduïda per Marta Alcaraz
Edita Laurie Colwin
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada