Aquesta setmana s'ha commemorat el setantè aniversari de l'alliberament del camp de concentració d'Auschwitz i hem celebrat el Dia de la Pau i la No-violència. Dates que voldríem esborrar del passat o dates que de tan òbvies voldríem no haver de celebrar, però com que el món està al revés i els humans ens entossudim a fer-ho malament... són dies necessaris.
Necessari tal com ho és la reedició d'aquest conte, La història de l'Erika, que l'editorial Kalandraka ha recuperat amb gran encert i en català, per primer cop.
La història de l'Erika és un d'aquells llibres per compartir amb família, per treballar a les aules i a les biblioteques, perquè ens ajuda a explicar als nens uns fets que ni en el seu pitjor malson poden contemplar.
L'Erika essent un bebè sobreviu al gueto de Varsòvia però és enfilada en un tren amb una tràgica destinació final. La mare de l'Erika, amb un instint maternal i un acte d'heroïcitat, la tira per la finestra del tren i una bona dona, jugant-se la vida, la recull i la fa créixer, sense amagar-li la veritat ni els seus orígens. L'Erika no sap res del seu passat, només sap que "de camí cap a la mort, la meva mare em va llençar a la vida". Créixer amb aquest buit i alhora amb la gratitud cap a la persona que et va ajudar deu ser brutal però res comparat amb l'horror perpetuat contra tanta gent: jueus, gitanos, gais... en definitiva, persones. L'autora del llibre va conèixer l'Erika asseguda en un banc d'una ciutat alemanya i li va explicar la seva història i la de tot un poble. Sota el nom de l'holocaust no hem d'oblidar que hi ha milions de vides i d'històries per recordar.
Una història que es llegeix amb el cor encongit acompanyada de les il·lustracions hiperrealistes d'Innocenti que aquest cop tenen més sentit que mai. Dibuixos de tons sèpia, només hi ressalten dos colors, el groc de les estrelles que portaven cosides a la roba i el rosa de la manta que embolicava l'Erika. Un llibre per explicar i viure amb família perquè si bé ens ensenya la cara més fosca dels humans també ens ensenya la llum i l'esperança en la nostra espècie, perquè sempre, sempre hi ha algú disposat a donar un cop de mà. Deu ser això el que encara fa girar el món. És evident que no és un conte per abans d'anar a dormir amb els petits de casa, però sí que per explicar, debatre i parlar de la condició humana amb personetes a partir dels 8 anys.
Traduïda al català per Maria Lucchetti
Editada per Kalandraka, es pot trobar en gallec i castellà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada