"El sentit immediat de la història dels peixos és només que les realitats més òbvies, ubiqües i importants són les que més costen de veure i sobre les quals més ens costa parlar.
Evidentment, formulant-ho així, com una frase, això que dic no passa de ser un tòpic banal; però el fet és que en les trinxeres quotidianes de l'existència adulta, els tòpics banals poden tenir una importància vital."
A David Foster Wallace li van demanar un discurs adreçat a una promoció universitària que es graduava, el que havia de ser un parlament acadèmic es converteix una lliçó de modèstia de com es pot viure la vida amb compassió en forma de paràbola. El tu, el jo, el nosaltres i la diversitat de pensament, això és el que haurien d'ensenyar a la universitat, contingut acadèmic, sí, però també humanístic. Aprendre a pensar i sobretot aprendre a qüestionar-nos a nosaltres i els nostres pensaments.
Vistos els esdeveniments d'aquesta setmana i els que passen arreu del món cada minut, només em veig amb cor de recomanar aquests pensaments plens de coses òbvies i que a l'hora de la veritat no ho són tant. Un llapis i una flor contra la barbàrie; educació com la millor arma per combatre l'odi i la rancúnia.
"És fàcil sotmetre aquesta història a una mena d'anàlisi humanística estàndard: la mateixa experiència exacta pot significar dues coses completament diferents per a dues persones, en funció dels seus patrons de creences i de les seves diferents maneres de construir sentit a partir de l'experiència.
Com que valorem la tolerància i la diversitat de creences, en cap moment de la nostra anàlisi volem afirmar que la interpretació d'un dels dos és correcta i la de l'altre falsa o dolenta."
"La cultura que tenim avui en dia ha sabut dirigir aquestes forces per camins que han proporcionat una riquesa, un confort i una llibertat personal extraordinaris. La llibertat de ser senyors del nostre petit regne de la mida d'un crani, sols al centre de la creació. [...]
La llibertat veritablement important comporta atenció, consciència, disciplina, esforç i la capacitat de preocupar-te de debò pels altres i sacrificar-te per ells, una vegada i una altra, en una miríada de petits gestos ínfims i poc seductors, cada dia."
Foster Wallace és d'aquelles ànimes sensibles que la vida se'ls fa tan dura i insuportable que no troben més sortida que marxar-ne. Ell ho va fer tràgicament, però ens va deixar un gran llegat per llegir.
Un petit llibre per portar al damunt magníficament editat per Periscopi amb pròleg de Vicenç Pagès Jordà i traducció de Ferran Ràfols Gesa, brillant. En castellà el trobareu a Literatura Random.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada