Plans de futur

Ferran Sunyer va ser un matemàtic figuerenc autodidacte que malgrat les seves limitacions físiques, era tetraplègic, va assolir una gran projecció internacional en una època molt grisa marcada per la burocràcia franquista. La mare i les dues cosines, Maria i Àngels Carbona, vetllaren perquè no li faltés de res. 

"La vida oficial és un fàstic. La dictadura tot ho contamina, i quan algú mínimament neutral o moderadament refractari al Règim arriba a ostentar un càrrec oficial, la butaca li infecta els baixos amb els efluvis pestilents, que li amaren els glutis i penetren pel forat del cul per anar-se apoderant del seu cos i de la seva ànima, per dintre i per fora. Viure a l'Espanya de Franco és com tenir cagarrines, pare paret. No saps mai quan hauràs de córrer."

Aquesta història va ser un caramel per Màrius Serra que no va poder resistir la temptació de novel·lar la història del matemàtic figuerenc posant especial èmfasi en les dones cuidadores. A partir de trets biogràfics reals Màrius Serra recrea una història de ficció entorn a en Ferri, com el coneixien a casa seva, i les dones de la família, minyona inclosa.


Plans de futur és la vida d'un matemàtic impedit, però sobretot és la vida de les dones, heroïnes quotidianes. Dues cosines que m'han arribat al cor, una mare que els remordiments d'una caiguda durant l'embaràs la turmenten tota la vida. Un matemàtic a qui el pediatre no augurava res de bo i que malgrat la discapacitat afronta la vida amb optimisme, un entorn que li va donar el millor, afecte i coneixements, i així esdevé un científic de prestigi.

Màrius Serra ha fet un gran exercici literari, després de Quiet el llistó era molt alt i un cop més el supera amb nota. Un llenguatge ric, viu, alegre per una història que hauria pogut ser trista i miserable. Si hagués de definir Plans de futur ho faria com un calidoscopi de personatges molt reeixit. Tinc la temptació d'explicar-vos el llibre, em vénen al cap escenes que m'han fet riure molt, us explicaria detalls de les dues cosines i el quadre que va pintar Salvador Dalí inspirat en elles. Us diria coses d'en Ferri que l'han convertit en un protagonista molt especial, us parlaria de la mare i la minyona, sempre a la rereguarda, però el que heu de fer és deixar de llegir-me i córrer a fer Plans de futur.
"La mort és el silenci absolut. La fi de totes les esperances." Mentre tinguem escriptors com en Màrius Serra l'esperança d'una llengua i una literatura perdurables és molt gran.

Ferran Sunyer i família, foto de la Fundació Ferran Sunyer

Publicat per Proa