tag:blogger.com,1999:blog-73949095324270031822024-03-14T18:54:01.717+01:00Lectures de l'EspolsadaL'Espolsada llibres
Pl. de l'Espolsada, 8
08520-Les Franqueses del Vallès
938467861 info@lespolsada.catL'Espolsada llibreshttp://www.blogger.com/profile/13667883240341633329noreply@blogger.comBlogger410125tag:blogger.com,1999:blog-7394909532427003182.post-3830547541649032952016-06-18T10:51:00.002+02:002016-06-18T10:51:52.416+02:00Canvi de casa<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
Ens hem fet una casa mida, una nova pàgina web que ens fa sentir molt còmodes és per això que les entrades d'aquest blog les podreu trobar a <a href="http://www.lespolsada.cat/">www.lespolsada.cat</a> a l'apartat Lectures.<br />
<br />
Moltes gràcies als que ens heu seguit incondicionalment cada setmana, als que heu deixat escrits i comentaris. Ens traslladem a un espai ple de llum, més confortable i ple de literatura.<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiiKaW4ZsUiwHFKSmiSGzz6dq3fK8DKFgZoe5B9z8XIC6EiloXri7zKDAH9yE55G_e2y6dtlMSee3CBL5lq37reUzcn3vCFeKTeSHCU39c-ZlZKf0YlguXwNWx_1grQBYMCXwza40_bShc/s1600/Diario-de-libros.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiiKaW4ZsUiwHFKSmiSGzz6dq3fK8DKFgZoe5B9z8XIC6EiloXri7zKDAH9yE55G_e2y6dtlMSee3CBL5lq37reUzcn3vCFeKTeSHCU39c-ZlZKf0YlguXwNWx_1grQBYMCXwza40_bShc/s400/Diario-de-libros.jpg" width="283" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Il·lustració de Diaro de libros de Rotraut Susanne Berner</td></tr>
</tbody></table>
<br /></div>
L'Espolsada llibreshttp://www.blogger.com/profile/13667883240341633329noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7394909532427003182.post-91696972843542313522016-05-14T10:00:00.000+02:002016-05-14T10:00:19.317+02:00La nit de les criatures<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhtDttbRPkV2xb5NXPHDZpvwsQigXOOCEeKWY1isP3EPjOpgOjYaT1U44ieTP9gt-B60MXbgs58aCSDCpMIkYMeNGiTkg9pF5bGp_ERdtIIKtIJn8br20MZey_xppblmPGs5fcmJNVcMyM/s1600/20160512_162507+%25281%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhtDttbRPkV2xb5NXPHDZpvwsQigXOOCEeKWY1isP3EPjOpgOjYaT1U44ieTP9gt-B60MXbgs58aCSDCpMIkYMeNGiTkg9pF5bGp_ERdtIIKtIJn8br20MZey_xppblmPGs5fcmJNVcMyM/s320/20160512_162507+%25281%2529.jpg" width="240" /></a></div>
<br />
<br />
"No és culpa meva. O sigui que no me'n podeu acusar. Jo no ho vaig fer i no tinc ni idea de com va poder passar. No em va caler més d'una hora després que me la traguessin d'entre les cames per adonar-me que alguna cosa anava malament. Molt malament. Era tan negra que em va fer por. Negra com una gola de llop, negre sudanès." Amb aquestes paraules contundents rep la mare a la protagonista de la novel·la, la Lula Ann que més endavant es farà dir Bride, el dia del naixement. Que la teva mare, negra, et doni així la benvinguda al món és ja tota una declaració d'intencions. La Lula Ann no se sent estimada durant la infantesa, ella només busca una mica d'afecte i cridar l'atenció perquè algú estigui per ella, però això és una proesa si s'esperava que nasquessis amb una pell més blanqueta i dissimulada.<br />
<br />
Toni Morrison obre la novel·la abordant un dels temes recurrents entre els afroamericans i els afroeuropeus també, l'autodi, el voler ser com tu, blanc. Si bé hem avançat molt en tema de drets humans i d'igualtat el camí és encara molt llarg i aquí Morrison posa la lupa. No ho hem superat i des del món dels blancs fem veure que acceptem però els volem iguals i discrets. Llegint <i>La nit de les criatures</i> se m'encongia l'estómac i se'm feia petit perquè sóc mare d'un nen negre que s'esforça per estirar-se els rínxols preciosos del cap, que es mira i diu no sóc tan negre oi mama?<br />
La novel·la de Morrison parla del mapa de la infantesa i de com certs detalls ens condicionen la vida com adults. N'hi ha que diuen que la infantesa està sobrevalorada, potser sí, però si les has passat magres com la nostra protagonista m'agradaria veure com te'n surts. Perquè la Lula Ann és testimoni d'un fet que un nen mai hauria de veure ni patir, aquest no sentir-se estimada marcarà les relacions sentimentals quan és adulta, una noia preciosa, Bride, d'èxit laboral però amb una mancança molt gran que veurà com augmenta quan la parella l'abandoni d'un dia per un altre. <br />
<br />
Amb capítols curts que porten per nom els dels diferents protagonistes de la història Morrison narra amb contundència i mestratge com només ho poden fer els grans escriptors. Morrison és d'aquelles autores amb veu pròpia, que la reconeixes a l'instant, cada punt, cada coma, cada adjectiu tot és al seu lloc intencionadament. Per sort nostra, en català podem llegir-la amb traducció de Dolors Udina, tot i que l'edició il·lustrada en castellà de Lumen és una petita joia. Morrison als seus 85 anys no s'arronsa, és una dona i una narradora incansable que entén la literatura com un mitjà per transformar vides i ampliar la mirada. <i>La nit de les criatures</i> és un d'aquells llibres dels que no en surts indemne.<br />
Pot la manca d'afecte justificar tot allò que fem? La Lula Ann no és conscient, fins que és adulta, d'una injustícia que va cometre essent una nena i la culpa la recaragola per dins.<br />
<i>La nit de les criatures</i> és una novel·la sobre la culpa, el perdó, la resiliència però també sobre la maternitat i la dificultat d'exercir-la.<br />
<br />
Traduïda per Dolors Udina<br />
Edita Amsterdam/Lumen</div>
L'Espolsada llibreshttp://www.blogger.com/profile/13667883240341633329noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7394909532427003182.post-8982742234325126232016-05-07T10:00:00.000+02:002016-05-08T21:22:15.368+02:00El llibre de la senyoreta Buncle<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiECGEc4tMRe0VB882xXnY5FOxEKUievDuzP93FX7KXb4DWaiHWTSXW-gIhC3umzAPjlSoCHsK8aFFR3zxyuSLFzdkya5oerxuQNfdxmJ8y_GQU7brBFNb3hFSC9lH-GkBiROzYRHd71y8/s1600/Buncle.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiECGEc4tMRe0VB882xXnY5FOxEKUievDuzP93FX7KXb4DWaiHWTSXW-gIhC3umzAPjlSoCHsK8aFFR3zxyuSLFzdkya5oerxuQNfdxmJ8y_GQU7brBFNb3hFSC9lH-GkBiROzYRHd71y8/s320/Buncle.jpg" width="240" /></a></div>
<br />
<br />
Sovint la gent ens demana llibres alegres, que no facin patir, que els facin riure i passar una bona estona, sovint també els llibres que compleixen aquests requisits són per sortir corrents! De tant en tant hi ha editorials amb bon ull que recuperen velles joies com aquesta i que fa que ens reconciliem amb la literatura.<br />
<br />
<i>El llibre de la senyoreta Buncle</i> és la història de la senyoreta Buncle, una soltera de poble, sense un ral i que ha de trobar una solució si vol mantenir l'estatus i la minyona. A la protagonista se li plantegen dues opcions: criar gallines o escriure un llibre. Una decisió molt difícil perquè no es veu empaitant gallines però dubta si escrivint es poden fer diners. La senyora Buncle opta per escriure sobre els habitants del seu poble, un poblet escocès molt tranquil, on aparentment mai passa res i tothom sembla ben avingut. Canvia el nom del poble i els dels veïns per no aixecar sospites. El que ningú podria imaginar-se, ni la pròpia autora, és que la pau es veuria perturbada quan l'obra esdevé un súper vendes i alguns habitants es veuen clarament reflectits en la trama.<br />
<br />
Comencen les trobades de te per parlar de qui ha gosat escriure sobre ells d'aquesta manera tan desconsiderara, ningú sospita d'ella perquè no la veuen capaç de res i encara menys de fer una novel·la. En mica en mica es desplega un ventall que capta molt bé les personalitats de tot un poble, els rondinaires, els airosos, els tafaners...<br />
<br />
Dorothy Emily Stevenson va començar a escriure en secret des de ben petita perquè ningú de la família volia que es dediqués a la literatura i tampoc la van deixar anar a la universitat. Ella com la senyoreta Buncle va escriure d'amagat i va arribar a publicar una cinquantena de novel·les i els llibres li van alleugerir l'existència, un fet similar passa a la nostra protagonista que es veu abocada a escriure una nova novel·la arran del seu èxit, però l'acompanyarà la inspiració? L'hauran descoberta els veïns?<br />
<br />
Un llibre deliciós que es llegeix amb un somriure i que ens confirma que els llibres assequibles no estan renyits amb la qualitat literària, més enllà de tot Stevenson es qüestiona sobre l'ètica d'escriure sobre els altres amb ironia, com ha de ser. No decebrà ningú!<br />
<br />
Traduïda per marta Pera Cucurell<br />
Editada per Viena, també la podeu trobar en castellà editada per Alba</div>
L'Espolsada llibreshttp://www.blogger.com/profile/13667883240341633329noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7394909532427003182.post-9762815622096146542016-04-30T11:12:00.000+02:002016-04-30T21:17:10.064+02:00Sant Jordi 2016, segona part<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh5VO50Cul0VRyie-0Zixg0WurV5tWieQGAOHMRbXdUOFkcrKmVdLxoxJn47jPBv4MaMohyphenhyphen6uvrQSoTmA41kOdKgWoz8u7F0LiaqWRW8XdaNK1yqDLup9O7yg3ILeItfnQ-U8T9z5sENyo/s1600/26634645315_74bec9a709_o.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh5VO50Cul0VRyie-0Zixg0WurV5tWieQGAOHMRbXdUOFkcrKmVdLxoxJn47jPBv4MaMohyphenhyphen6uvrQSoTmA41kOdKgWoz8u7F0LiaqWRW8XdaNK1yqDLup9O7yg3ILeItfnQ-U8T9z5sENyo/s320/26634645315_74bec9a709_o.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Foto Ajuntament de Les Franqueses</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<br />
A l'abril llibres i aigua mil, diria que aquest any hem estat pendents del temps com mai, entre que la Diada queia en dissabte i els mals auguris del temps ningú les tenia totes. A Les Franqueses el sol va brillar de manera radiant fins a la tarda que els trons i una pluja petita ens van espantar una mica la gent però el resultat és bo i positiu, sobretot perquè durant el mes d'abril ens heu permès créixer una mica més i ens heu donat l'esperança que ens cal, per saber que estem en la bona línia i que a les Franqueses sí que hi ha lloc per una llibreria.<br />
A mi el dia de Sant Jordi em col·lapsa, suposo que arribo al dia D molt cansada, sota mínims, però sense el dia D no hi hauria la setmana prèvia que m'agrada molt, moltíssim, ni tampoc tot el que comporta Sant Jordi.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQnTzNqEIsFMhovnFTUF06lzVRxSpf1-0a1uCJKypOnkwlLzq8mH9j6JTwM4S9TI1n6MxTHNUCiIUTlpfkyzB43dTlz2mkNbCQ-K-rh29BxSOIIjZrHnCk_qMBKXiWf0OICWa889MdthM/s1600/DSC_3596.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQnTzNqEIsFMhovnFTUF06lzVRxSpf1-0a1uCJKypOnkwlLzq8mH9j6JTwM4S9TI1n6MxTHNUCiIUTlpfkyzB43dTlz2mkNbCQ-K-rh29BxSOIIjZrHnCk_qMBKXiWf0OICWa889MdthM/s320/DSC_3596.JPG" width="296" /></a></div>
<br />
Hem donat el tret de sortida al mes dels llibres amb la visita de tots els mestres d'una escola que ens han permès explicar-los la importància de tenir una llibreria de referència ben a prop, a tots ells moltes gràcies i en especial a la Núria, la Lídia i la Cristina. Fruit d'aquesta complicitat l'escola Camins em permet rebre a la llibreria tots els nens de l'escola des de p-3 fins a 6è! Tota una experiència.<br />
<br />
El mes d'abril també m'ha portat a visitar dos grups de tercer ESO a l'escola Ginebró, posar-se davant de dues classes d'adolescents és un repte i fa respecte però quan veus que els brillen els ulls quan parles de llibres, la satisfacció és immensa. Quan acabes la xerrada i t'envolten per preguntar-te coses sobre les obres exposades et fa pensar que encara hi ha esperança. Després de veure molts nens i de moltes edats se'm reafirma una idea que tinc fa temps, a les escoles els aniria molt bé tenir algú que parlés dels llibres des de l'ànima, des del plaer, des de l'oci, una mirada fresca i gens acadèmica sobre la literatura.<br />
<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgtLVzgvk0vz1ncnQzD05zcIso4iP8bB1M-Y6i7iRRiHgP4CNj34LRQS8sFq5L44Pqt8pCUpFNvEaYnX2e1GGBs-SPFhBft5BmKi49gXanpDHLY_k06ms-gedskgkijbqYqw9unGwSbefc/s1600/DSC_3603.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="214" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgtLVzgvk0vz1ncnQzD05zcIso4iP8bB1M-Y6i7iRRiHgP4CNj34LRQS8sFq5L44Pqt8pCUpFNvEaYnX2e1GGBs-SPFhBft5BmKi49gXanpDHLY_k06ms-gedskgkijbqYqw9unGwSbefc/s320/DSC_3603.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Taller amb Jaume Copons i Liliana Fortuny</td></tr>
</tbody></table>
<br />
Frescos i vigorosos sempre són en Copons i la Fortuny que aquest mes ens han tornat a visitar per fer un taller d'escriptura de Sant Jordi que va culminar amb un principi de relat que porta per nom La princesa nyam nyam i que podeu veure en aquest<a href="http://www.agusandmonsters.com/ca/2016/04/21/boom-la-princesa-nyam-nyam-i-que-consti-que-aixo-havia-de-ser-un-conte-de-sant-jordi/"> enllaç</a>. Un tàndem que ens ha regalat grans alegries i que confirma que la bona literatura infantil és intel·ligent i amb sentit de l'humor.<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi5P8S7Z6fMkjgUdajw8FSFrSBRo1x2g0ceEqt180TD1SGCR-74M95QVrbzYJZgm5mbt3-wo9GxZbMdF1MA1eNvlSZi2312iV2linYCd0R6M-KbQPxhdBwBbWwW9avPAmnW_XtIX_kC_6c/s1600/12992268_10209752688512173_760435511_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi5P8S7Z6fMkjgUdajw8FSFrSBRo1x2g0ceEqt180TD1SGCR-74M95QVrbzYJZgm5mbt3-wo9GxZbMdF1MA1eNvlSZi2312iV2linYCd0R6M-KbQPxhdBwBbWwW9avPAmnW_XtIX_kC_6c/s320/12992268_10209752688512173_760435511_n.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
El mes d'abril també ens ha regalat un vespre d'aquells únics i especials, aquest cop de la mà d'en Màrius Serra i en Roc Casagran tot amanit amb la pinya colada de l'Emilio i d'en Josep M. Que la llibreria s'ompli un dissabte al vespre per escoltar dos autors que parlen dels processos creatius de dues novel·les, per sentir-los llegir en veu alta i recitar em fa molt feliç, si vaig obrir una llibreria era per això companys i no per vendre llibres de youtubers, ni per haver de fer piulades molt enfadades a alguns grups editorials perquè et serveixin els llibres. Gràcies Màrius per tot, per més i per haver-me fet sortir al diari <a href="http://www.ara.cat/dossier/llibres-son-timids-tenen-prescrigui_0_1564043723.html">Ara el dia de Sant Jordi</a>. Gràcies Roc per ser a l'Espolsada.<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgwhpa1Gxg8-swt03k63W9BZNvBC5ViskH70XXPe8XKA-kCpdOPKwQ-_qDV5FmYfHXuk6XLrB5vgYNhA8H3tKDQsxO_8b9jY7dJBQDwdPOyfOk2Ljl59yeCw40GxfM0OGoZOTDlemSjCuc/s1600/DSC_3631.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="214" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgwhpa1Gxg8-swt03k63W9BZNvBC5ViskH70XXPe8XKA-kCpdOPKwQ-_qDV5FmYfHXuk6XLrB5vgYNhA8H3tKDQsxO_8b9jY7dJBQDwdPOyfOk2Ljl59yeCw40GxfM0OGoZOTDlemSjCuc/s320/DSC_3631.JPG" width="320" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiawSSIN_WI7B9IaPHL4I9LF6FuImtYSdkAsWDVTDL-TbWav-WBh3hEjKZWMUT3-ezqZkCglYXkkH4lbxGDv5zEFYNkNUvNUCzmdH_fIztsX7lJtLSzGvYJFXS1jfxb7UogybwFTQrlZZE/s1600/Calders.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiawSSIN_WI7B9IaPHL4I9LF6FuImtYSdkAsWDVTDL-TbWav-WBh3hEjKZWMUT3-ezqZkCglYXkkH4lbxGDv5zEFYNkNUvNUCzmdH_fIztsX7lJtLSzGvYJFXS1jfxb7UogybwFTQrlZZE/s320/Calders.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
Es fa saber que els llibres hi són més enllà de Sant Jordi, que les llibreries som obertes tot l'any i que si vivim o resistim és gràcies als lectors i clients que ens visiten durant tot l'any. Estic molt agraïda als mitjans que ens han deixat treure el cap aquests dies però ho estaria encara més si això passés durant tot l'any. De totes maneres cal reconèixer que ser a la taula rodona organitzada per l'Antoni Bassas amb llibreters pel diari Ara va ser molt plàcida i cordial per dues coses: no ens va preguntar pels més venuts i ens va escoltar. En aquest <a href="http://www.ara.cat/especials/Conversa-llibreries_3_1562873699.html">enllaç</a> podeu veure la tertúlia sencera. Gràcies també a en Jordi Nopca per tenir l'Espolsada sempre present. I a l'Eva Piquer per escoltar les anècdotes del dia.<br />
<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhj5o73VP8072IQSWmqtgdGaryI5LdX6SHt1Rov6GpFpfmGut67NaCDAm3HsDH2JagZGrJg0HG7Vse4U9Hy9iUAUYhUp1aGx29EylfHa9AxKemKr2h7pAx58kRlHfw1Me60_IhphNOS-3I/s1600/IMG_3037.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhj5o73VP8072IQSWmqtgdGaryI5LdX6SHt1Rov6GpFpfmGut67NaCDAm3HsDH2JagZGrJg0HG7Vse4U9Hy9iUAUYhUp1aGx29EylfHa9AxKemKr2h7pAx58kRlHfw1Me60_IhphNOS-3I/s320/IMG_3037.JPG" width="320" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiCP_cOjaVwYdu0oGcMvDsZVG3M72io5dtyuj__-ruaIBTMidolnKBmUVZh6ETYhX5PRkHaed1Pvwyx0beL1ASMeRqDAN7DsdGc6yz4uKjAWXjt0kzvnYTsU-i506iwA2uQUm_lF2fx8pQ/s1600/Paradamat%25C3%25AD.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiCP_cOjaVwYdu0oGcMvDsZVG3M72io5dtyuj__-ruaIBTMidolnKBmUVZh6ETYhX5PRkHaed1Pvwyx0beL1ASMeRqDAN7DsdGc6yz4uKjAWXjt0kzvnYTsU-i506iwA2uQUm_lF2fx8pQ/s320/Paradamat%25C3%25AD.jpg" width="320" /></a><br />
<div style="text-align: left;">
No hi ha mes d'abril sense Sant Jordi i no hi ha Sant Jordi sense voluntaris, amics, clients disposats a posar-se la samarreta oficial i fer de llibreters per un dia. A tots ells un agraïment de cor: Marta, Teresa, Núria M, Núria T, Mercè, Cristina, Emma, Julia, Anna, Montse, Dani, Joan, Àlex, Pedro, als avis, a en Josep M i al meu petit ajudant, en Tamirat. Tots vosaltres heu fet possible vendre molts llibres i sobretot bons llibres, m'agrada molt la llista de més venuts que ha sortit de l'Espolsada perquè dóna sentit a la feina que fem tot l'any, al club de lectura, a les nits temàtiques, a les presentacions.</div>
</div>
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
I per acabar tampoc hi ha mes d'abril sense aniversari del club de lectura, el primer va néixer fa 7 abrils i dijous ho vam celebrar com toca. Amb un de vosaltres fent de conductor del club, en aquest cas l'Anna, sopant a la llibreria i bufant les espelmes per molts anys de complicitat. El club neix com una dèria meva però sense vosaltres no seria ni podria ser.<br />
<br />
<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjfWvETdYrEv4cIEKJgeCFXVkxoQGjXoOezoQJsMmiLr3p00LUBgedooI6nR-dxHsQo-VCBTuAETKLsjXf1fOM463rEsgHtmnaoR1nY8oSlQm_Q7u4WkVZ_3956-FvzrhF2PEB9TyNkSXo/s1600/DSC_3682.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="214" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjfWvETdYrEv4cIEKJgeCFXVkxoQGjXoOezoQJsMmiLr3p00LUBgedooI6nR-dxHsQo-VCBTuAETKLsjXf1fOM463rEsgHtmnaoR1nY8oSlQm_Q7u4WkVZ_3956-FvzrhF2PEB9TyNkSXo/s320/DSC_3682.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">La gent del Club</td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
*Per cert, ja tenim punts de llibre guanyadors i són molt bonics, enhorabona Jana i Elena i gràcies a tota la resta per participar al concurs. <br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhqWR-OKzWGJJVJhE7RjuDzzHjSOjM_IgfQ95g2e5tZ0X5cFJKOT3OK_GKWuoehZtegPUghTS-9M416ZhA9A7AoMZ3BPaJO1jbf4K_oDw0Opx6q_DULPdn1SKQdB1HS7paOxHAseH4hXfM/s1600/20160429_195450.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhqWR-OKzWGJJVJhE7RjuDzzHjSOjM_IgfQ95g2e5tZ0X5cFJKOT3OK_GKWuoehZtegPUghTS-9M416ZhA9A7AoMZ3BPaJO1jbf4K_oDw0Opx6q_DULPdn1SKQdB1HS7paOxHAseH4hXfM/s320/20160429_195450.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<br /></div>
L'Espolsada llibreshttp://www.blogger.com/profile/13667883240341633329noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7394909532427003182.post-35913013845241113042016-04-16T10:00:00.000+02:002016-04-16T10:00:27.080+02:00Sant Jordi 2016<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
Bon dia!<br />
<br />
He triat 23 llibres que m'agradaria vendre aquest Sant Jordi, no hi són tots els que voldria però a la llibreria trobareu una àmplia oferta. Són títols especials per molts motius però sobretot són llibres ben editats, ben traduïts, ben il·lustrats, compromesos amb la cultura i ben escrits, cosa que no per òbvia deixa de ser important. Espero que hi trobeu el vostre i sinó veniu a veure'ns que mirarem d'aconsellar-vos amb un somriure.<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjzJtuGL_2gKtJRzSvd4ZNpCkByTU6XAaSV1RKupMU4J66Qbg6GREche-2Z9cgN1xGzg2tZynkyLq2u6xvmi6DCJ4EFh9KnEBU6ZWvBbjMtnW8z1tTQJFxoejT50MI99AoGA9kBluJFeaU/s1600/amor+fora.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjzJtuGL_2gKtJRzSvd4ZNpCkByTU6XAaSV1RKupMU4J66Qbg6GREche-2Z9cgN1xGzg2tZynkyLq2u6xvmi6DCJ4EFh9KnEBU6ZWvBbjMtnW8z1tTQJFxoejT50MI99AoGA9kBluJFeaU/s320/amor+fora.jpg" width="213" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiak71jnFsrcsbjGG_tpF-FsOE9_N6VIw9JVYl6r8oESdw8cMlJM0TO6yI8rzpB5dC6rD5jvDVpiW2nusxfX7U-F7ne5qoEDloKJMH4fV5cvY5LCnlIHTAa6TRljcuafYBFv1tfPEIU7O0/s1600/1735_mare-i-filla.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiak71jnFsrcsbjGG_tpF-FsOE9_N6VIw9JVYl6r8oESdw8cMlJM0TO6yI8rzpB5dC6rD5jvDVpiW2nusxfX7U-F7ne5qoEDloKJMH4fV5cvY5LCnlIHTAa6TRljcuafYBFv1tfPEIU7O0/s320/1735_mare-i-filla.jpg" width="220" /></a></div>
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjjSJRO5ySh5GAoEPy23k432w6lnFL_QAiaXQ0UH70LAtBWP-9MoRraAUmsI6hWGkhJJXHA42ctXqavdx-V0Pel2zwtbJegFVSNUIdQlB3MS65hEByWlEnqwWuP0CX9xAOKziWkLi4KtVM/s1600/Buncle.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjjSJRO5ySh5GAoEPy23k432w6lnFL_QAiaXQ0UH70LAtBWP-9MoRraAUmsI6hWGkhJJXHA42ctXqavdx-V0Pel2zwtbJegFVSNUIdQlB3MS65hEByWlEnqwWuP0CX9xAOKziWkLi4KtVM/s320/Buncle.jpg" width="240" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjYu-gqQ1wsOWlELUatTwZ05KuA7iK1p8drEoD3ObHgnQU1H2K54j5pOtLxtChHVhX1glF14NMco1CX6j_HiO0gqU19u43xpAr-03ipCBe5G0C1cdNeLybut1vJkQ9NEUc63KrXsbWhwxU/s1600/confessi%25C3%25B3+lleona.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: right;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjYu-gqQ1wsOWlELUatTwZ05KuA7iK1p8drEoD3ObHgnQU1H2K54j5pOtLxtChHVhX1glF14NMco1CX6j_HiO0gqU19u43xpAr-03ipCBe5G0C1cdNeLybut1vJkQ9NEUc63KrXsbWhwxU/s1600/confessi%25C3%25B3+lleona.jpg" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiT9x-qh4FBasC5SJUiNF30Mv-PST9WOhtzzHrk8xbg4v_YNzSUG_UbX0UD1lYBjsJEyR8jS7XwVKIA0IxxcDK19xxPF8AxTq4eCC-2KVFhPZOQ0XoF7WP0JV0Ln-8ZLIHlluKv5MHdR_4/s1600/dracvermell.png" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiT9x-qh4FBasC5SJUiNF30Mv-PST9WOhtzzHrk8xbg4v_YNzSUG_UbX0UD1lYBjsJEyR8jS7XwVKIA0IxxcDK19xxPF8AxTq4eCC-2KVFhPZOQ0XoF7WP0JV0Ln-8ZLIHlluKv5MHdR_4/s320/dracvermell.png" width="234" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjTewsyal2RQ-2Nh1t0s3M1jfqDg3IQvM6mq8e3HHNV5QuJ19AyVtetdkyTBhkd9MIoMTKeiDUHKF9vr-ouLARV1aNSjlaAirJcUzp_GWV3mMeZgBY3f4dEO5cmY6cQP0kGzDAcxx7Poxw/s1600/contes-per-a-nens-Cat.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjTewsyal2RQ-2Nh1t0s3M1jfqDg3IQvM6mq8e3HHNV5QuJ19AyVtetdkyTBhkd9MIoMTKeiDUHKF9vr-ouLARV1aNSjlaAirJcUzp_GWV3mMeZgBY3f4dEO5cmY6cQP0kGzDAcxx7Poxw/s320/contes-per-a-nens-Cat.jpg" width="203" /></a></div>
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: right;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiz0_d7Lh0r0w1r9qZMP5B39A2HtOkwDyZJEXwQigqPGMXGJi1nwmbyVAhZDaSaS5bIRfdfACBjW5ZxN0XlXF9i9xXl4FdEn7ukdG29kGdMl6ontbBFlV-OeTbSfhm-48ZstO8rAiciLFA/s1600/ferdinado_Cat.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiz0_d7Lh0r0w1r9qZMP5B39A2HtOkwDyZJEXwQigqPGMXGJi1nwmbyVAhZDaSaS5bIRfdfACBjW5ZxN0XlXF9i9xXl4FdEn7ukdG29kGdMl6ontbBFlV-OeTbSfhm-48ZstO8rAiciLFA/s320/ferdinado_Cat.jpg" width="261" /></a></div>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhAC8pIv0L38yiV-Jzm2ApZhrADFxMAxJr0zuD9BuHhctHw4TQCmBHpG1CeMvQ_O4iYkZKiSAJMPe9FJRod77mKxIHN9M0ZNa8-QyVVPBJaHDbkyx54EGMFS2NPFhTQIge3BTnMlzl-7P4/s1600/eldiaquevaigaprendre400+%25281%2529.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhAC8pIv0L38yiV-Jzm2ApZhrADFxMAxJr0zuD9BuHhctHw4TQCmBHpG1CeMvQ_O4iYkZKiSAJMPe9FJRod77mKxIHN9M0ZNa8-QyVVPBJaHDbkyx54EGMFS2NPFhTQIge3BTnMlzl-7P4/s1600/eldiaquevaigaprendre400+%25281%2529.jpg" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiEwgT4le7xR3f45rcZI3XHfEl04WGYEjDHbnMkQWUY8NKFosnlP4fuLJwEXZTiBJ9DLEjzACRffelNRJAJUd7opnlHezkNuOfol_jDnCMAnDvb93D9YdPavcLKv3TyqmgDjBXUaDokPDM/s1600/duna.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiEwgT4le7xR3f45rcZI3XHfEl04WGYEjDHbnMkQWUY8NKFosnlP4fuLJwEXZTiBJ9DLEjzACRffelNRJAJUd7opnlHezkNuOfol_jDnCMAnDvb93D9YdPavcLKv3TyqmgDjBXUaDokPDM/s1600/duna.jpg" /></a><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjrddcDMWojIDjqNPUjlfGbeh5AnZhB3rIfU4IkX3maewdehO7vQmekx339xFb1ykmhuOXo0vAXeIB9CyR3FggigdPg3V_q9onEsT0UGhQfRT0bonINQWDpy06VCmX1qa2qx8sKLWhGynE/s1600/ferrante.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjrddcDMWojIDjqNPUjlfGbeh5AnZhB3rIfU4IkX3maewdehO7vQmekx339xFb1ykmhuOXo0vAXeIB9CyR3FggigdPg3V_q9onEsT0UGhQfRT0bonINQWDpy06VCmX1qa2qx8sKLWhGynE/s320/ferrante.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg459EcLFZH2ABO9m9f25qmFdi4bFlw4L-5mtHXTjtjzYWULy0IUyx8sgVkhW9iezouIBZEdEA34fnKsBsO72LcsVaVs1cNKdBU6jUd8TSEvKJ9hxbjCV5ZJGeHGcmTadS6VZCJXzfQpdY/s1600/elmeugran+arbre.jpeg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg459EcLFZH2ABO9m9f25qmFdi4bFlw4L-5mtHXTjtjzYWULy0IUyx8sgVkhW9iezouIBZEdEA34fnKsBsO72LcsVaVs1cNKdBU6jUd8TSEvKJ9hxbjCV5ZJGeHGcmTadS6VZCJXzfQpdY/s320/elmeugran+arbre.jpeg" width="256" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEis3xK-pJm5lrPDAnU8_U1GxiqSgYzl48FKKtB2a2fobxbw0kwxy45EZsL4ULG-mg1NgaiW1oxIJiLhWYH9cQ9TbPg120HMnQgBEtt8_ubS8dgFne0UCW2CG9CyZCKKQpfexfCtjGTDyBE/s1600/GorskyPortadaOK.small.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEis3xK-pJm5lrPDAnU8_U1GxiqSgYzl48FKKtB2a2fobxbw0kwxy45EZsL4ULG-mg1NgaiW1oxIJiLhWYH9cQ9TbPg120HMnQgBEtt8_ubS8dgFne0UCW2CG9CyZCKKQpfexfCtjGTDyBE/s1600/GorskyPortadaOK.small.jpg" /></a></div>
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGIMW6mnH_c96hNpt7TxEiBrwothrsB6ZSpMlPNMA_bYZRRN75F66SWcFsC15sEJPhH5axo1AZQXtbKD_RhK2Bw2LhyphenhypheniYPpuC4gOBXi1BIPWVssFntn3_th5l61rMqvVBBx-7tmBhZhZc/s1600/Les-pereres-fan-flor-blanca-.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: left;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGIMW6mnH_c96hNpt7TxEiBrwothrsB6ZSpMlPNMA_bYZRRN75F66SWcFsC15sEJPhH5axo1AZQXtbKD_RhK2Bw2LhyphenhypheniYPpuC4gOBXi1BIPWVssFntn3_th5l61rMqvVBBx-7tmBhZhZc/s320/Les-pereres-fan-flor-blanca-.jpg" width="214" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgKz3MrsRfY4IEnXWDpEXRX0U4YUXWF_hXa7Wh2bK275RfkRjLNQnCBlGWqwUy1PbTbwh2NfH_rRCDixQaOHZZ92C2JbhlZdFj1INX2vEdIGTtCJJxBIt1FB1Ac87pPKX8oMl589cjx-x4/s1600/laplaca.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgKz3MrsRfY4IEnXWDpEXRX0U4YUXWF_hXa7Wh2bK275RfkRjLNQnCBlGWqwUy1PbTbwh2NfH_rRCDixQaOHZZ92C2JbhlZdFj1INX2vEdIGTtCJJxBIt1FB1Ac87pPKX8oMl589cjx-x4/s320/laplaca.jpg" width="218" /></a></div>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjjxxmYP_AG85zytCS_E457-uyA1_Zym2vATRsa5e4C7uH9W2CFWy5oHcDyv7yRN7z7dALkOeOP6IKGuNeFnd90foIKgjH2C2vcXv7wn6FGJAxsaXB1xBlLsdcjShzas0znyCmdZML_y4Y/s1600/Manual-per-a-dones-de-fer-feines-ALTA.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjjxxmYP_AG85zytCS_E457-uyA1_Zym2vATRsa5e4C7uH9W2CFWy5oHcDyv7yRN7z7dALkOeOP6IKGuNeFnd90foIKgjH2C2vcXv7wn6FGJAxsaXB1xBlLsdcjShzas0znyCmdZML_y4Y/s320/Manual-per-a-dones-de-fer-feines-ALTA.jpg" width="213" /></a><br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiDZJtEl5ybcSGSknnJDYAjWhDbQGqClb332sh1FQ7fWOL4FN3KcU0azcFj0ch_gzz-hOowGOieBp_iPUrBuk5o0HWbMWRkk6NzG8jJ8TCzRNJ_K8olLhEiaZOyMgnrlvcPjeC5g-qAbwE/s1600/nora+webster.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiVufDUYIVWv_rJERAOoExnPQcdqa_4abuWtJB0twgvu7T6cCtvQYFmJf7GHkEICCjbkCLwouqsE5yicuojV6m5R2EOd21WlnwkCQWWSTWS_tJM39onn1gZfknpAUUDQssDU7quJrgxbEQ/s1600/marcelli.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiVufDUYIVWv_rJERAOoExnPQcdqa_4abuWtJB0twgvu7T6cCtvQYFmJf7GHkEICCjbkCLwouqsE5yicuojV6m5R2EOd21WlnwkCQWWSTWS_tJM39onn1gZfknpAUUDQssDU7quJrgxbEQ/s320/marcelli.jpg" width="215" /></a><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiDZJtEl5ybcSGSknnJDYAjWhDbQGqClb332sh1FQ7fWOL4FN3KcU0azcFj0ch_gzz-hOowGOieBp_iPUrBuk5o0HWbMWRkk6NzG8jJ8TCzRNJ_K8olLhEiaZOyMgnrlvcPjeC5g-qAbwE/s320/nora+webster.jpg" width="220" /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhcbBRqhKohyphenhyphenVYY3Ge993KVPSeH23gdUWn14SjoiXctrAaqoD_6yOaaFrQ9pAgAqempv0hvnYvsAoYMaw5kRpta4Hx3hPTOTtQtYWMk_amfB9CZTsh2NDrbSiaEhQ5_ilA8Xu7WMJmF6LA/s1600/mur.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhcbBRqhKohyphenhyphenVYY3Ge993KVPSeH23gdUWn14SjoiXctrAaqoD_6yOaaFrQ9pAgAqempv0hvnYvsAoYMaw5kRpta4Hx3hPTOTtQtYWMk_amfB9CZTsh2NDrbSiaEhQ5_ilA8Xu7WMJmF6LA/s320/mur.jpg" width="224" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiwrRK5Cb-hfFxhFVsIao-dNmHrluhvZKovhspowIpATSN4lkpbFyL4G9850LqwfEZMDs67SKxMEaPqKsgZLI9Xx8hyphenhyphen1JvsgO7FuJjWrYFIS98OKOPn0imJtXRK-jV7saB4U3ztaDpENaw/s1600/OM_ENAMORARSE_SENSE_PRENDRE_MAL.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiwrRK5Cb-hfFxhFVsIao-dNmHrluhvZKovhspowIpATSN4lkpbFyL4G9850LqwfEZMDs67SKxMEaPqKsgZLI9Xx8hyphenhyphen1JvsgO7FuJjWrYFIS98OKOPn0imJtXRK-jV7saB4U3ztaDpENaw/s320/OM_ENAMORARSE_SENSE_PRENDRE_MAL.jpg" width="223" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi7EL4F_BlpHs618J8jJcBIEep9dQkScfp1PRyrHfQEKfAy2KVK74-lDnC8KqL4U-YqoemyOZHud79mh4Im0Bi3w8BTSxX2VJmwWGQvrNEPhWZSW7TJ3cBpgPdQHFc5QNdi7evWzoxriDE/s1600/portada_jardi-a-lobaga_blanca-busquets-oliu_201510260916.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi7EL4F_BlpHs618J8jJcBIEep9dQkScfp1PRyrHfQEKfAy2KVK74-lDnC8KqL4U-YqoemyOZHud79mh4Im0Bi3w8BTSxX2VJmwWGQvrNEPhWZSW7TJ3cBpgPdQHFc5QNdi7evWzoxriDE/s320/portada_jardi-a-lobaga_blanca-busquets-oliu_201510260916.jpg" width="208" /></a></div>
<br />
<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhqtpo7Nz2k9vDinpZv8CxRj-bi-uwKIkr4co5FvVdEOBbldJi4hQ6FOBqVJNtIg6FUbjigIHh57XRlGqLx9MwkcFqiYd8u3r0FUnkaf3vqmQ0GdHyz4SEsVNLpUccwTQAkk3dvWi2-9MI/s1600/p%25C3%25A1jaro.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhqtpo7Nz2k9vDinpZv8CxRj-bi-uwKIkr4co5FvVdEOBbldJi4hQ6FOBqVJNtIg6FUbjigIHh57XRlGqLx9MwkcFqiYd8u3r0FUnkaf3vqmQ0GdHyz4SEsVNLpUccwTQAkk3dvWi2-9MI/s320/p%25C3%25A1jaro.jpg" width="207" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjxqY-KxGHDjQ9lsxBCOmtOq5gTnQMrAZ-KBzsJv2sc1Bij-EVuY3am_Rjh5Wb7dsc4leU_Ue-cCpcfeu3dGOuLE0BqpbZPq4sfAzmDBF4NZ8O5-VdBIkqJqpdgkGVUZCFtB5qUboao1MU/s1600/portada_res-no-es-perfecte-a-hawaii_marius-serra_201512221006.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjxqY-KxGHDjQ9lsxBCOmtOq5gTnQMrAZ-KBzsJv2sc1Bij-EVuY3am_Rjh5Wb7dsc4leU_Ue-cCpcfeu3dGOuLE0BqpbZPq4sfAzmDBF4NZ8O5-VdBIkqJqpdgkGVUZCFtB5qUboao1MU/s320/portada_res-no-es-perfecte-a-hawaii_marius-serra_201512221006.jpg" width="205" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh4oE-7sSXigv3rQUnAif2dO8XcJ2E2LYmZEYKc8ke7RYiyUg4OBbkawlMdoCK38NJ6qYbyR5b5WZWP2-Zwf4RXXZ7RiepwPKegOQ0jphXGyPm-SLE_iOD0zk9Ti_2bM1ZlJoUQ7etVkOA/s1600/tipusdurs.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh4oE-7sSXigv3rQUnAif2dO8XcJ2E2LYmZEYKc8ke7RYiyUg4OBbkawlMdoCK38NJ6qYbyR5b5WZWP2-Zwf4RXXZ7RiepwPKegOQ0jphXGyPm-SLE_iOD0zk9Ti_2bM1ZlJoUQ7etVkOA/s320/tipusdurs.jpg" width="272" /></a></div>
<br />
<br />
<br />
<br /></div>
L'Espolsada llibreshttp://www.blogger.com/profile/13667883240341633329noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7394909532427003182.post-60851297941026455212016-04-09T10:00:00.000+02:002016-04-09T10:00:04.012+02:00L'amor fora de mapa<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjPCJjZx6flystG4-EOTY1a2D3XhiMfa1wpZq9Tylq3-JcvmFkTxxpCQ0PqYW_2muOXssju8wfvPmut0dTuJoL05ED92FPoZEmm6ynN74_N1g_yR2-Fbwr_qF92JaA2oSlTMAAmAxL_Vms/s1600/SLL19.-plana-alta.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjPCJjZx6flystG4-EOTY1a2D3XhiMfa1wpZq9Tylq3-JcvmFkTxxpCQ0PqYW_2muOXssju8wfvPmut0dTuJoL05ED92FPoZEmm6ynN74_N1g_yR2-Fbwr_qF92JaA2oSlTMAAmAxL_Vms/s320/SLL19.-plana-alta.jpg" width="213" /></a></div>
<br />
<br />
Hi ha llibres que només veure'ls te n'enamores, saps del cert que un llibre tan delicadament editat ha de contenir alguna cosa molt especial. <i>L'amor fora de mapa </i>és una novel·la que conté moltes històries i que pivota sobre una parella que trenca i l'Eldar, l'amic de l'ànima del Llull.<br />
En Llull, el protagonista, baixa als inferns quan la Clàudia, la seva parella, el deixa en un hotel d'Alacant i veu com el món se li enfonsa, l'ordre establert esdevé caos i el mapa dibuixat s'esborra. Trobarà refugi en la poesia, en el seu amic i en l'escriptura d'aquesta novel·la que és una mena de carta adreçada a la Clàudia i l'Eldar.<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
"La solitud és tornar de viatge</div>
<div style="text-align: center;">
i que ningú t'esperi.</div>
<div style="text-align: center;">
Trobar la casa coberta de pols</div>
<div style="text-align: center;">
i amb olor de tancat.</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
Obrir finestres i que entrin fantasmes</div>
<div style="text-align: center;">
de melangia borda.</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
Untar la pell de paraules no dites:</div>
<div style="text-align: center;">
silenci mastegat."</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<i>L'amor fora de mapa</i> i en Llull ens regalen molta poesia perquè en Llull mira de fugir del tedi laboral escrivint poesia, malgrat la Clàudia el trobi poc ambiciós, el gènere petit que de tant gran que és ens espanta i potser per això el defugim. En Roc Casagran és un rapsode que no para de fer recitals i reivindicar els poemes com una forma d'entendre i transitar la vida i en Llull el seu altaveu.<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
"Ens ho hem dit tot i de tantes maneres</div>
<div style="text-align: center;">
que em falten mots per prosseguir en l'amor,</div>
<div style="text-align: center;">
i ara només em queda la secreta,</div>
<div style="text-align: center;">
vaga esperança de fer-te cançons."</div>
<br />
Malgrat es pot córrer el risc de titllar la novel·la de generacional tal com va passar amb Marta Rojals a <a href="http://lespolsadallibres.blogspot.com.es/2011/02/primavera-estiu-etcetera_26.html">Primavera, estiu, etcètera </a> és una narració molt universal, la de l'amor. En Roc s'hi acosta des del que ell coneix, el que té més proper per edat però ho qüestiona, ho transforma i ho porta al límit. Reivindica altres formes d'estimar que s'allunyin del verb posseir, fuig dels cànons establerts i es pregunta qui va decidir com i de quina manera ens havíem de relacionar.<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
"Gràcies per l'espatlla i la carícia,</div>
<div style="text-align: center;">
per fer-me nou quan em mires i et miro,</div>
<div style="text-align: center;">
per voler aprendre amb mi el perfil abstracte</div>
<div style="text-align: center;">
de les lletres del mot tabú "t'estimo".</div>
<br />
<br />
Una novel·la que llegireu com una glopada de principi a fi, d'aquelles que a com a lector t'interpel·len. No em canso de dir que llegir ens permet viure moltes vides, o tal com diu la Laura Borràs "moltes vides en préstec" i en aquest cas ens serveix d'exercici per replantejar-nos per què la literatura és una gran eina de transformació social. Una novel·la que és una declaració d'amor, també, a la llengua, la poesia, l'escriptura.<br />
<br />
M'imagino que de les coses més boniques que poden passar-te és que et cantin i et musiquin els poemes i més si sona així de bé, de la mà de Mireia Vives i Borja Penalba.<br />
<br />
<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/w7PMsN44KJM" width="560"></iframe>
<br />
Edita Sembra llibres<br />
<br /></div>
L'Espolsada llibreshttp://www.blogger.com/profile/13667883240341633329noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7394909532427003182.post-15219220877206637022016-04-02T10:00:00.000+02:002016-04-02T10:00:00.173+02:00Res no és perfecte a Hawaii<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixMHHDcXIklcpmmA-7zsYgJOe4pibDNJv6DX_ijmfb6c3LVuap-aSleRLbmOU-fS3QZOEFCIfWemOf3IG9gyPP1xrxdslmWfgha9-6Je261skVZt5KbmSUKkq-Iol_kqZdJBVCZ290udk/s1600/Hawaii.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixMHHDcXIklcpmmA-7zsYgJOe4pibDNJv6DX_ijmfb6c3LVuap-aSleRLbmOU-fS3QZOEFCIfWemOf3IG9gyPP1xrxdslmWfgha9-6Je261skVZt5KbmSUKkq-Iol_kqZdJBVCZ290udk/s320/Hawaii.jpg" width="240" /></a></div>
<br />
<br />
"Que la ficció et podia salvar de la nostra estranya realitat. Qualsevol ficció. L'amor és una ficció meravellosa, fill meu. La família, una altra, tot i que més complicada."<br />
<br />
Cada cop que sento la paraula Hawaii em ve al cap aquella cançó de ritme enganxós dels Mecano que deia: "Hawai-Bombay son dos paraísos..." i automàticament sents una calor sufocant i et trasllades a les platges volcàniques i paradisíaques de les illes hawaianes.<br />
<br />
No és gratuït que en Màrius Serra hagi ambientat la seva novel·la en aquestes illes, recordo com explicava el viatge que va fer-hi, la primera vegada, amb tota la família al complet, més tard hi tornaria una segona vegada per buscar dades i amb la novel·la ja en ment. També recordo la primera presentació que vam fer a l'Espolsada amb en Màrius amb una camisa de palmeres. La relació amb Hawaii deu venir de lluny i sent un home observador i de llengua juganera, me l'imagino amb les seves llibretes parant l'orella i prenent nota de mil detalls. I d'aquestes notes i la seva ment prodigiosa surt un tros de novel·la molt important. Un canvi substancial en la seva escriptura, tinc la sensació que en Màrius s'ha deixat anar i s'ha bolcat en un llibre que conté acció, intriga, denúncia, humor, història en la seva justa mesura que fa que no puguis deixar de llegir.<br />
<br />
El protagonista en Tom Rodley és un periodista hawaià que viu obsedit per l'escriptura d'una novel·la sobre el capità Hook, de mentre es guanya les garrofes treballant per un diari digital i dóna un cop de mà a la seva mare al capdavant del Bed&Breakfast familiar que regenten, Chez Lima. A prop es prepara la inauguració d'un complex hoteler de luxe amb totes les autoritats i una tria de turistes entre els quals destaca la família Puig (ben aviat descobrirem els negocis tèrbols que el patriarca de la família té arreu del món) formada pel matrimoni, dues tietes solteres (descrites amb quatre pinzellades però tan reals), i els dos fills. L'Anna, la filla, contestatària de mena no treu l'ull del seu pare de qui no es refia gens ni mica. Cobrint la informació del complex hotel hi tenim la Jane Auden, una intrèpida reportera amb fama d'incisiva que ben aviat sospita dels interessos del nou hotel.<br />
<br />
Com molt bé diu el títol, <i>Res no és perfecte a Hawaii, </i>i és que darrere les platges polinèsies s'hi amaga l'especulació més salvatge, la perversió del paradís. La colonització d'una gent i els seus costums. Però sobretot, per a mi, és un gran viatge interior de Tom Rodley, el periodista. El dia de la inauguració del complex hoteler es produeix un atemptat que coincideix amb el dia que el pare d'en Tom va marxar quan ell tenia set anys: "Un crim que sempre li ha semblat familiar, potser perquè va succeir el mateix dia que son pare va desaparèixer, sa mare es va tancar com una ostra i ell va començar a enyorar-los tots dos." El llibre té moments delirants i de disbauxa que et porten a pensar vols dir? Clar que la vida al límit dels traficants, empresaris i polítics corruptes s'hi deu assemblar molt, però també la d'aquella gent que busca respostes a un passat mal dibuixat que no encaixa en el present.<br />
<br />
Edita Proa<br />
<br /></div>
L'Espolsada llibreshttp://www.blogger.com/profile/13667883240341633329noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7394909532427003182.post-73117366571791159562016-03-19T10:00:00.000+01:002016-03-19T10:00:14.947+01:00Cartes d'una pionera<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgIA0vxy5m-dmIlqLN2UMlazxmsqRl4HP3aFFVA7DbCiXuRSthOP458jbxfX7eu7a9InccVyD9RA4bLy7SVJIQWjCDQ7GpM7452-vBY14lEV8Z2TpNzeD1skkyMiRiRKe9RSFVYTbH4Rbc/s1600/20160316_141031.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgIA0vxy5m-dmIlqLN2UMlazxmsqRl4HP3aFFVA7DbCiXuRSthOP458jbxfX7eu7a9InccVyD9RA4bLy7SVJIQWjCDQ7GpM7452-vBY14lEV8Z2TpNzeD1skkyMiRiRKe9RSFVYTbH4Rbc/s320/20160316_141031.jpg" width="240" /></a></div>
<br />
<br />
Fa mol temps dues llibreteres, la Maria i l'Anna, que ara tenen llibreria pròpia a <a href="https://casausherllibreters.wordpress.com/">Casa Usher</a> (que tot just celebra el seu primer aniversari) em van recomanar la lectura de <i>Cartas de un pionera</i> publicat per Hoja de lata i sempre m'havia anat quedat pendent de llegir. Ara Viena edicions ha estrenat la col·lecció Inquiets on publiquen vivències i opinions de persones singulars i el tercer títol que treuen és <i>Cartes d'una pionera</i> amb una edició tan bonica que no m'hi he pogut resistir.<br />
<br />
S'acosten dies de descans per molts, si esteu pensant quin llibre podeu posar a la maleta aquest és ideal, petit, de gènere epistolar i amb moltes ganes de viure. És un testimoni vital dels colons a principi del segle XX. L'any 1909 l'Elinore Rupert es queda vídua amb una nena de dos anys i decideix abandonar la vida a la ciutat i instal·lar-se a les muntanyes de Wyoming, fa de majordoma d'un ramader escocès però es compra unes hectàrees de terra per tenir casa pròpia i viure del que la natura els dóna. Sense cap pretensió literària i precisament això és el que la fa gran, l'Elinore s'escriu amb una antiga mestressa, la senyora Coney, a qui explica la vida a les muntanyes, la natura, els boscos, la relació amb els veïns a milles de distància. Narra la duresa de viure sense metges ni escola a prop i alhora l'autosuficiència de viure en plena natura.<br />
<br />
Són unes cartes testimoni d'una època, dijous al club de lectura precisament ens plantejàvem la desaparició del gènere epistolar, que més enllà de l'efecte tafaner és en essència un retrat molt detallat de la vida d'un moment i una època... no sé si els correus electrònics faran aquesta funció d'aquí uns anys perquè ara ja pràcticament ningú no n'escriu.<br />
<br />
"M'agradaria que poguéssiu dormir, ni que fos una vegada, en la mena de llit que em va acollir aquella nit. Era tou i ferm alhora, amb l'olor neta i penetrant dels avets. Ens arribava l'escalfor de la foguera i estàvem calentes com un torró. Era ideal per estirar-t'hi a descansar. Jo em sentia superior per gosar fer aquella excursió mentre tantes pobres dones de Denver es veien obligades a guanyar vint centaus per hora per poder estalviar una mica per anar a veure "la funció". Em vaig adormir amb un intens sentiment de satisfacció, però em vaig despertar pensant que després de l'orgull ve la caiguda."<br />
<br />
El més extraordinari és que són cartes escrites per una dona que busca viure en llibertat, que descriu els paisatges, les flors, les olors, l'aigua com si fos una pintura realista i tu n'ets un testimoni. Cacen i pesquen per menjar però amb un gran respecte, fan melmelades i uns pastissos que fan venir salivera però també pateixen parts extenuants, grips mortals, les sembres, les collites i la duresa dels hiverns. El més bonic per a mi és la xarxa de relacions amb els veïns, a milles de distàncies, el saber que podràs trucar a la porta i fer nit en una casa de camí a la ciutat, per exemple. Elinore Pruitt Stewart escriu unes cartes on poca cosa sabem d'ella i en canvi és una invitació a les dones a emancipar-se, les convida a deixar la feina d'assalariades i a esdevenir autònomes. Aquestes cartes van ser publicades a partir del 1913 a l'Athlantic Monthly amb gran èxit entre la crítica i els lectors.<br />
La imatge que hem tingut de l'Oest és la dels westerns on la violència impera per tot arreu, aquestes cartes són un testimoni d'una vida de llibertat fins i tot per les dones, de solidaritat i comunió malgrat la duresa de viure en plena muntanya. Una petita joia.<br />
<br />
Editades per Viena i Hoja de lata<br />
Traduïdes per Marta Pera Cucurell<br />
<br /></div>
L'Espolsada llibreshttp://www.blogger.com/profile/13667883240341633329noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7394909532427003182.post-40164761504696056202016-03-12T11:02:00.001+01:002016-03-12T11:08:07.659+01:00Per què cal llegir La balada del cafè trist i Manual per a dones de fer feines?<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiis6RD-d9rxWFpAx95b3zC44DsSubpONVuyekPHfBT_v3z1VmdbnuA9nrdEnKznut6PgHK2hI88LcPJVyv0sjKPBOsQ0H_SR5EwlCKSpAJV89ytnZcUgdPKpWSlqr657PqYeEZvOl1EyU/s1600/IMG_20160302_223356.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiis6RD-d9rxWFpAx95b3zC44DsSubpONVuyekPHfBT_v3z1VmdbnuA9nrdEnKznut6PgHK2hI88LcPJVyv0sjKPBOsQ0H_SR5EwlCKSpAJV89ytnZcUgdPKpWSlqr657PqYeEZvOl1EyU/s320/IMG_20160302_223356.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<br />
L'Altra editorial ha recuperat <i>La balada del cafè trist</i> perquè és el primer llibre que l'Eugènia Broggi, l'editora, havia llegit de McCullers i va obrir-li la porta a les lectures d'adult. Amb una edició impecable, amb la portada il·lustrada per la Kavel Rafferty, Broggi publica la novel·la de <i>La balada del cafè trist </i>amb sis contes més que la complementen perquè considera que és una obligació moral.<br />
La balada és per a mi un exercici de domini narratiu sensacional. Amb uns antiherois de conte com un cafè trist i atrotinat, una dona geganta i un geperut, McCullers recrea una atmosfera que et transporta a les taules del cafè i a la vida d'un poble al sud dels Estats Units on fa una calor que pots mastegar. McCullers retrata el dolor amb la paraula com només els grans escriptors saben fer.<br />
La història arranca amb el casament de la senyoreta Amelia, un matrimoni que només dura 10 dies i que és un presagi de com acabarà tot plegat. McCullers té una escriptura aspre i eixuta i tanmateix és d'una gran lucidesa, tal com diu la Jenn Díaz:<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhKs8Zv_FcnvKb2-5TzkSCxrLWtGxqaDCjOTrzWkQQ2vAZSIRw9wRcSeUJ6ApQbc5Q7VBcDh-NtsQnhMxZHHvQcPjefIQUYYRhwnCXa2gH7_FL58Sx9xSqxRr9UGN9lD2JfBQYsq3X73c0/s1600/McCullers_01+%25281%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhKs8Zv_FcnvKb2-5TzkSCxrLWtGxqaDCjOTrzWkQQ2vAZSIRw9wRcSeUJ6ApQbc5Q7VBcDh-NtsQnhMxZHHvQcPjefIQUYYRhwnCXa2gH7_FL58Sx9xSqxRr9UGN9lD2JfBQYsq3X73c0/s320/McCullers_01+%25281%2529.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
Em meravella que algú sigui capaç de crear una novel·la amb tan poc i que en canvi et transporti d'aquesta manera i escrigui frases tan clarividents com: "Val a dir d'entrada que l'amor és una experiència compartida entre dues persones, però que sigui compartida no vol dir que sigui semblant per als dos implicats. Existeix l'amant i l'amat, però són dos països diferents."<br />
Yannick Garcia ha fet una traducció brillant, amb estil propi, per treure's el barret.<br />
<br />
Ahir vam fer una vetllada d'aquelles que a mi se'm posen al cap, vull poder presentar dos llibres de dues autores desconegudes pel gran públic un divendres al vespre. Vull poder tancar un cercle que em porta vint anys enrere a la facultat on vaig tenir la sort de tenir grans professores que van crear un grup d'estudis de gènere i literatura. Gràcies a la Cesca Bartrina, l'Eva Espasa o la Pilar Godayol em vaig llençar de cap a llegir veus de frontera, autores afroamericanes o autores que només pel sol fet de ser-ho restaven en un segon pla. Ahir a la nit vaig fer-los el meu homenatge particular. No ho vaig fer sola sinó gràcies a la complicitat de tothom que m'envolta i em va permetre omplir la llibreria per parlar de McCullers i Lucia Berlin.<br />
M'agrada l'Eugènia perquè no entén la literatura de manera gens canònica però sí de manera passional i així va configurant un catàleg esplèndid que la porta a publicar la <a href="http://www.laltraeditorial.cat/carson-mccullers-per-que-la-recuperem-2/">McCullers</a>. Ahir Jenn Díaz va aparcar per uns instants el seu vessant d'escriptora i va parlar-nos de la Carson com a lectora apassionada que és i fan absoluta. A ella un agraïment per haver volgut ser ahir amb nosaltres i desgranar-nos la vida de McCullers, l'àngel i el dimoni. Us recomano efusivament que llegiu <a href="http://www.jotdown.es/2014/11/mujeres-de-cuento-carson-mccullers/">aquest article </a>que Díaz va escriure per la revista Jot Down.<br />
<br />
Si l'escriptura de McCullers és des de fa molt temps reconeguda, no ha passat el mateix amb la Lucia Berlin. Autora nascuda a Alaska que va voltar des de ben petita per molts països, el seu pare era enginyer de mines, amb la família i que va créixer molt sola o acompanyada de l'addicció a alcohol de la mare. Gràcies a l'escriptora Lydia Davis i a la seva insistència, la veu de Berlin ha vist la llum en un volum que recopila els millors contes i que es va convertir en el llibre revelació de l'any passat als Estats Units. L'Eugènia el va llegir aquest estiu i des de l'entusiasme va decidir publicar-lo i fer-lo traduir a l'Albert Torrescasana que ha sabut donar veu a cadascun dels personatges d'aquest conte. Ahir ens confessava que va quedar impressionat només llegir els quatre primers relats i va dir que sí a la proposta que li feia l'Eugènia de traduir-la.<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi9mapsraSIflGoQ4O0S47hJU9NKM_NyfK41j9roKJ3SIp7lwCV44t6OcK2PzDbEO7lRN-x_OCWs8fQKDaTv03a_WKHELZnwm3xmZuktRx6Lov7W-Nlh8FK1x5rSLp0jPvXj9Ld8SAaeXc/s1600/Lucia+Berlin_01.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi9mapsraSIflGoQ4O0S47hJU9NKM_NyfK41j9roKJ3SIp7lwCV44t6OcK2PzDbEO7lRN-x_OCWs8fQKDaTv03a_WKHELZnwm3xmZuktRx6Lov7W-Nlh8FK1x5rSLp0jPvXj9Ld8SAaeXc/s320/Lucia+Berlin_01.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<div style="text-align: left;">
Berlin i McCullers són autores diferents, molt, però en comú tenen les addiccions fruit del dolor sentimental i també físic de les malalties que van acompanyar-les. Però si la Carson és punyent i eixuta la Berlin és dolça, lluminosa i amb molt sentit de l'humor. No us enganyo si us dic que el <i>Manual per a dones de fer feines </i>és del millor que he llegit amb molt de temps. Cada conte del recull va dibuixant l'autobiografia de Berlin alhora que ens ensenya allà on va viure i tota la mena de feines que va fer per tirar endavant ella sola amb els quatre fills. Es nota molt quan un traductor gaudeix de la tasca encomanada i esdevé així el millor prescriptor que pot tenir un llibre. Ahir a l'Albert li brillaven els ulls quan parlava de Berlin i va saber transmetre-ho a tothom que ens va acompanyar. Berlin va viure fora dels convencionalismes de l'època i això es respira a tots els seus contes però també hi podem trobar la recerca d'un lloc, un lloc segur que no va tenir mai. Berlin explora les qualitats femenines de manera natural sense posar-hi etiquetes. Malgrat la duresa de la vida i la malaltia, els contes de Berlin tenen molta llum i desprenen una gran candidesa, no hi ha lloc per la rancúnia i sinó mireu-la, ahir vam passar uns quants vídeos i jo us tenia de cara, sentir el silenci i veure-us els ulls mentre la miràveu no té preu:</div>
<br />
<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/zPbXncB0XCs" width="420"></iframe>
<br />
<br />
A mi només em queda dir-vos que les llegiu, perquè si algú ens fa el favor de publicar-les al català el mínim que podem fer és llegir-les, comprar-les i reivindicar-les.<br />
Voldria donar les gràcies a l'Eugènia, a la Jenn i en especial a l'Albert perquè ahir s'estrenava a l'Espolsada. També gràcies a tots els que vau fer possible el vespre i a tothom que va voler compartir una estona a la llibreria un divendres al vespre. Visca la literatura.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjl1mgwG9slOMVLMCWkPgJy_p7bN_P_QIq9D4YG6RXmUTTDawzGPwKr3Z_tVp2y8xvFQBP_eEA39YUPe4aKONoW2CKyDg_b3LYylcgb4lGmOzoZlwFheVK1Pcc9LuNSTvZSWDwSs3e7dKs/s1600/DSC_3514.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="230" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjl1mgwG9slOMVLMCWkPgJy_p7bN_P_QIq9D4YG6RXmUTTDawzGPwKr3Z_tVp2y8xvFQBP_eEA39YUPe4aKONoW2CKyDg_b3LYylcgb4lGmOzoZlwFheVK1Pcc9LuNSTvZSWDwSs3e7dKs/s400/DSC_3514.JPG" width="400" /></a></div>
<br /></div>
</div>
L'Espolsada llibreshttp://www.blogger.com/profile/13667883240341633329noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7394909532427003182.post-36265629277789306122016-03-05T10:00:00.000+01:002016-04-16T17:16:09.235+02:00Nora Webster<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnfQQP2IyFQpkDT6voI7TkfMUeN_8cs08e-JHX2feWOqPlcaMu-L-q3B4YWo09-moSL9sF9ICmhEHrtfsTrf-RRRuQgBu9bMgw6eEOQSJmNDMYxNkHUA9ZiqEi_XSXbZGyk0Gzn4eNoZ8/s1600/20160212_153702.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnfQQP2IyFQpkDT6voI7TkfMUeN_8cs08e-JHX2feWOqPlcaMu-L-q3B4YWo09-moSL9sF9ICmhEHrtfsTrf-RRRuQgBu9bMgw6eEOQSJmNDMYxNkHUA9ZiqEi_XSXbZGyk0Gzn4eNoZ8/s320/20160212_153702.jpg" width="240" /></a></div>
<br />
Cinc anys després de la preciosa <a href="http://lespolsadallibres.blogspot.com.es/2010/10/brooklyn.html">Brooklyn</a>, que ara podeu veure adaptada al cinema, l'autor irlandés Colm Tóibín, torna amb Nora Webster, per a mi un dels llibres de l'any que tot just comencem.<br />
<br />
<i>Nora Webster</i> és la història d'una dona, Nora, que es queda vídua amb quatre fills. Som a Irlanda als anys seixanta en un entorn rural i en ple conflicte d'Irlanda del Nord entre catòlics i protestants, amb les primeres vagues de treballadors, una època convulsa en què alguns irlandesos prenen partit a favor d'una Irlanda unida conscients de com pateixen els compatriotes del Nord. Aquest és el teló de fons de la Nora que de sobte amb quaranta anys es queda amb quatre fills i sense recursos econòmics però sobretot es queda sense en Maurice, l'amor de la seva vida. La Nora neix en un entorn molt opressiu i conservador, en Maurice li demostra que es pot viure amb llum, respecte i llibertat. Una llarga malaltia se l'emporta i la Nora es troba amb dues filles adolescents preuniversitàries i dos fills encara a l'escola.<br />
<br />
Podríem dir que Nora Webster és un tractat sobre el dol i la pèrdua, de com una vida es capgira en un instant i tot allò previst i escrit pren un altre rumb. Tóibín és un mestre dels silencis, de les sensacions. A partir de personatges anònims, herois quotidians, escriu sobre els grans temes universals i ho fa de manera magistral.<br />
<br />
"Va pensar en el llibre que s'havia comprat a Dublín. No recordava per què l'havia comprat. Va anar a la cuina i el va buscar a la bossa; tan bon punt el va agafar, el va tornar a deixar. Va tancar els ulls. Tant de bo més endavant hi anessin menys visites. Més endavant, quan els nens ja dormissin, podria tenir la casa per a ella més sovint. Aprendria a passar aquelles hores; en la placidesa dels vespres d'hivern, aniria descobrint com viuria."<br />
<br />
Nora Webster és una novel·la autobiogràfica fins a cert punt, Tóibín va perdre el pare i va quedar-se amb quatre germans amb una mare molt dura. La Nora no és així, tot i que l'autor té semblances amb el fill més petit que també tartamudeja. Nora Webster és un personatge que evoluciona amb el temps, que pren decisions com les de treure la roba del marit de l'armari, quan ella està a punt per fer-ho, que en un moment s'adona que ha estat tant pendent del seu dolor que potser ha oblidat el dels seus fills. El personatge de la Nora es dibuixa i es desdibuixa com ho fa una persona que es reubica en la seva pròpia vida, que a estones fugiria i a estones no voldria estar sola; una dona que voldria plorar fins a quedar seca però que té quatre fills a qui cal acompanyar; una Nora que torna al mercat laboral i veu com els fills creixen i gestionen el propi dolor.<br />
<br />
He llegit alguna crítica que retreu a Tóibín que la novel·la no acabi i que tot sigui una mica desdibuixat, però jo em pregunto per què cal lligar-ho tot? La Nora transita en un estat de dolor fins que aquest es va fent més dolç i comença el record amb el que voldrà viure, els seus fills creixen i ella ja no serà mai més la mateixa i tanmateix, continua vivint. Nora Webster és la història d'una vida i que jo sàpiga la nostra vida tampoc la tenim lligada del tot i potser és això el que ens espanta.<br />
No he estat conscient de fins a quin punt la novel·la m'havia agradat fins que han passat els dies i la Nora ha esdevingut un d'aquells personatges que ja viuen amb mi.<br />
<br />
Traduïda al català per Maria Rosich<br />
Editada per Amsterdam/Lumen<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br /></div>
L'Espolsada llibreshttp://www.blogger.com/profile/13667883240341633329noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7394909532427003182.post-12802231611484127562016-02-28T10:34:00.002+01:002016-02-28T10:34:38.519+01:009è aniversari<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiPibLHn0Or0d1PqX-AFEP15mrjnXHG_9Vp95dd38cAarFUGhnQ22-4pkzLlZnRjuap8pciTHcNJO7oYTQeOkiaG0NFfzMKZr4RcCUUdmj1LPq0HNsasrGGH_UUgz6NZ-7_EeeeXYJLm9E/s1600/DSC_3318.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiPibLHn0Or0d1PqX-AFEP15mrjnXHG_9Vp95dd38cAarFUGhnQ22-4pkzLlZnRjuap8pciTHcNJO7oYTQeOkiaG0NFfzMKZr4RcCUUdmj1LPq0HNsasrGGH_UUgz6NZ-7_EeeeXYJLm9E/s320/DSC_3318.JPG" width="214" /></a></div>
<br />
<br />
Ahir a la nit Enrique Redel deia: "una librería es mucho más que vender libros, una librería es el punto de encuentro de los lectores con los libros." No podríem estar més d'acord amb aquesta afirmació, des que vam obrir aquest ha estat el meu far i la meva fita, aconseguir que la gent del carrer traspassi la porta de la llibreria i s'hi senti com a casa.<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJ-Nl0-8gvqrHB0VL1kWbZG67Thp0f3gViwpZpWBsudHGhubrXekSqS6-Mt3CME1UjkfMdHdUdruAmlEHauJukZBlNKt6lCU_NIbk80_fSia-LUDl_-Hch2KVCeMzkfTRVb3gQDo0J78c/s1600/DSC_3352.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="214" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJ-Nl0-8gvqrHB0VL1kWbZG67Thp0f3gViwpZpWBsudHGhubrXekSqS6-Mt3CME1UjkfMdHdUdruAmlEHauJukZBlNKt6lCU_NIbk80_fSia-LUDl_-Hch2KVCeMzkfTRVb3gQDo0J78c/s320/DSC_3352.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Diego, Enrique i Luis</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<br />
Aquest matí en plena ressaca literària heu anat apareixent alguns dels que ahir em vau acompanyar, l'Àngels em deia: "és que com si haguéssim tingut el Messi, el Neymar i el Suárez del món editorial i això a Les Franqueses del Vallès, i que hi hagi gent que s'ho perdi, no ho entenc." Jo li he respost que em dono per satisfeta cada cop que aconseguim que aquesta onada s'expandeixi una mica més i que a part dels incondicionals aconseguim que algú nou aparegui és un granet més de sorra. De fet, de granets de sorra aquests tres senyors que em van acompanyar en saben un munt, el món del llibre és així tot es fa d'en mica en mica, no hi ha grans estridències, hi ha molta passió, dedicació, constància i tenacitat perquè ho fem per vocació, en volem viure, però ho volem viure!<br />
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhmsRNMtwWEp97wzNnWNw3G-Navpl2KjaA_p2LK8CHQesb429fBfNilUnPgF6m6kNe6E2JXFV6RiIxaoByFjgYBduZI5CO5G5cHNxiTZfIUOHPQkrdWwbhpZnp_BJW5lYXy3dM44ENsdNs/s1600/DSC_3376.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="133" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhmsRNMtwWEp97wzNnWNw3G-Navpl2KjaA_p2LK8CHQesb429fBfNilUnPgF6m6kNe6E2JXFV6RiIxaoByFjgYBduZI5CO5G5cHNxiTZfIUOHPQkrdWwbhpZnp_BJW5lYXy3dM44ENsdNs/s200/DSC_3376.JPG" width="200" /></a></div>
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhCY5mD0UUVDA4gUIAbu1lvb8_Cws-BD592ZqM3LAlKXJ7vMs_qIv9pmsu5VYBxW1ykoSLT0TEUfSr-tCk-0E6_Xy8CI6ZYPZUhD7Eg6XC1AC9LQ1bu_2gdmbPUP8UK6vQiVY-s8q1dcxc/s1600/DSC_3358.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="133" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhCY5mD0UUVDA4gUIAbu1lvb8_Cws-BD592ZqM3LAlKXJ7vMs_qIv9pmsu5VYBxW1ykoSLT0TEUfSr-tCk-0E6_Xy8CI6ZYPZUhD7Eg6XC1AC9LQ1bu_2gdmbPUP8UK6vQiVY-s8q1dcxc/s200/DSC_3358.JPG" width="200" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhXrDNsZ3GqA8InaaiQiE-H_xUtCtwcBJIBSibzr0KeQtYpXd-4aqci3rGqYbASKf8mLYb9a8WTmdB8-Uom4MFFOUzeNwwLWHZWhcgJ8e91wSypLm2JcZLtSxxVCYVNcz0XGgHi7B2bYZY/s1600/DSC_3389.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="133" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhXrDNsZ3GqA8InaaiQiE-H_xUtCtwcBJIBSibzr0KeQtYpXd-4aqci3rGqYbASKf8mLYb9a8WTmdB8-Uom4MFFOUzeNwwLWHZWhcgJ8e91wSypLm2JcZLtSxxVCYVNcz0XGgHi7B2bYZY/s200/DSC_3389.JPG" width="200" /></a></div>
<br />
<br />
Sentir en Luis, l'Enrique i en Diego parlant del seu ofici és un plaer, saber que formen part d'un grup, Contexto, que treballa per excel·lir i cooperar encara em meravella més. Tres editors per tres editorials molt diferents i similars alhora, tres línies editorials que a l'Espolsada hi encaixen des del primer dia perquè tenim una manera de viure la literatura molt semblant, el respecte al lector. Com a llibretera no sé quants anys en podré viure però una de les coses més boniques que m'ha passat és crear una parròquia lectora, fidel, exigent i inigualable que sigui capaç d'apreciar nits com les d'ahir.<br />
<br />
Donem gràcies als déus o a les forces tel·lúriques perquè en Luis abandonés el màrqueting d'un planeta i s'enfilés al seu Asteroide; perquè en Diego no volgués dedicar-se a analitzar formatgets de les enquestes i no tingués els diners suficients per muntar una llibreria i es dediqués a difondre la literatura nórdica i a fer il·lustrar clàssics de manera exquisida i donem gràcies, sobretot, perquè l'Enrique deixés l'advocacia de la patronal i es dediqués a coses més mundanes com fer llibres d'extrema bellesa. A tots tres el meu agraïment més sincer per creure en una llibreria de comarques.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgolgG8RN8ZdBGvLl59wbYDciDg2S8QkVsYOcIxdLjQsi5x1N9CffsiCtn2qBDaeUNEtKbbzxDK2xUyvabt2pG68lWEvfjUtBTA9XaMr9GvO_ZozBX2nW_NMuyHcDsUxMRirxirFetJKJ4/s1600/FullSizeRender.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgolgG8RN8ZdBGvLl59wbYDciDg2S8QkVsYOcIxdLjQsi5x1N9CffsiCtn2qBDaeUNEtKbbzxDK2xUyvabt2pG68lWEvfjUtBTA9XaMr9GvO_ZozBX2nW_NMuyHcDsUxMRirxirFetJKJ4/s320/FullSizeRender.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
Ahir parròquia em vau fer molt feliç, vau omplir-me de flors, xocolata, vaig rebre una meravella de dibuix, veu dedicar-me paraules molt boniques a la xarxa, fins i tot vam sortir a la pissarra de la Nollegiu, vaig rebre missatges de companys llibreters que t'esperonen. Sobretot em vau donar l'escalfor necessària per continuar fent el que més m'agrada: ser llibretera! Aquests moments no es paguen amb diners.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjchJDsOReCV0GJWUFCSwQ3THYA0h13B59kyUzQgOm0MVTdfcNU_Qq9fz-HTOXiP5j_qOO8xgCeYUk44yKowtTC3e0Fpg5EHuCizzm-2XAqRTaK4ESrU9qFUA3utB0SloYJ-a4g-LPUFUI/s1600/P2263892.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjchJDsOReCV0GJWUFCSwQ3THYA0h13B59kyUzQgOm0MVTdfcNU_Qq9fz-HTOXiP5j_qOO8xgCeYUk44yKowtTC3e0Fpg5EHuCizzm-2XAqRTaK4ESrU9qFUA3utB0SloYJ-a4g-LPUFUI/s320/P2263892.JPG" width="240" /></a></div>
<br />
<br />
Visca el llibre com a objecte ben fet perquè perduri en el temps i d'això aquests tres homenots en saben un munt. Atenció perquè Nórdica i Impedimenta han engegat segell infantil amb la mateixa premisa, ja us avanço que el que han publicat són joies que els petits lectors podran gaudir i compartir amb els adults.<br />
<br />
Vull donar les gràcies a l'equip d'attrezzo que dies abans ja rumiava com ho faríem, a la Montse pels targetons que han omplert la xarxa i a la Remei pel vídeo. Gràcies als que m'heu acompanyat, els que creieu en l'Espolsada com a projecte, a en Josep M per la santa paciència de conviure amb llibres per tot arreu, contes, galerades, il·lustracions... i a en Tamirat que malgrat la febre d'aquests dies sempre té un somriure a punt.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEglFOvgGPWTIuEdnxKvdVXtjIGBW1o7-HvgyfMpqGSn63G4i7Nqj533NSSpa_n9ubyeYxnFD_FOGIFp7w2BW4QijB0Jx2sPmf5LaS6KsijpHxZyxDaR1ffeFPn4IGWCDeLgQoNLi9pZ8fY/s1600/DSC_3295.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="214" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEglFOvgGPWTIuEdnxKvdVXtjIGBW1o7-HvgyfMpqGSn63G4i7Nqj533NSSpa_n9ubyeYxnFD_FOGIFp7w2BW4QijB0Jx2sPmf5LaS6KsijpHxZyxDaR1ffeFPn4IGWCDeLgQoNLi9pZ8fY/s320/DSC_3295.JPG" width="320" /></a></div>
<br />
En un any de llibreria passen moltes coses, algunes són difícils d'explicar en paraules. Si us ve de gust feu-hi un cop d'ull!<br />
<br />
<br /></div>
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/M0yzqhJ153k" width="560"></iframe></div>
L'Espolsada llibreshttp://www.blogger.com/profile/13667883240341633329noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-7394909532427003182.post-29814110068050439902016-02-20T10:39:00.001+01:002016-02-20T10:39:29.240+01:00Fent balanç<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjlpeVjd9Dui6m0-WgMWXa-z51sELocyuLtT4OV2g7iokIAko8UufTBf_sj5lfPkT22uta__1QWo4TQz51__DdoFPg_bCIXJjCweASbt5VoX7QYshyphenhyphenVVLzGIlYP5cOZo_Qx78AfhGLQzfo/s1600/9anysESPOLSADA.PNG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="202" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjlpeVjd9Dui6m0-WgMWXa-z51sELocyuLtT4OV2g7iokIAko8UufTBf_sj5lfPkT22uta__1QWo4TQz51__DdoFPg_bCIXJjCweASbt5VoX7QYshyphenhyphenVVLzGIlYP5cOZo_Qx78AfhGLQzfo/s400/9anysESPOLSADA.PNG" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<br />
La setmana passada vaig tancar perquè de cop em sentia cansada i tenia la necessitat de no trepitjar la llibreria durant uns dies, necessitava posar espai i distància. El meu ofici m'agrada molt, però em requereix i m'exigeix. Des del respecte que li tinc, vaig decidir que era més prudent tancar un dies, oxigenar-me, descansar, estar amb els MEUS, que venir de mala gana, rondinar i no fer bé la feina.<br />
Set dies són poc temps de desconnexió però suficient per caminar per Barcelona i dinar amb una editora encantadora i saludar-ne una altra, que te la trobes de casualitat mentre esperes l'altra. És temps de visitar alguna llibreria, d'entrevistar-me amb la mestra del meu fill, de permetre'ns un dinar extra amb la meva parella, d'escriure, d'anar amunt i avall, de portar el meu fill a música, de llegir, de marxar un cap de setmana SENCER... i de rebre una trucada de l'<a href="http://www.ub.edu/biblio/edl">Escola de llibreria</a> per si volia fer una classe als alumnes sobre clubs de lectura en llibreries. I així, a la setmana de tornar em trobo amb un club de lectura juvenil que ens va sorprendre gratament per les aportacions dels adolescents, de gent que m'esperava perquè necessitava lectura i una classe a l'escola de llibreria.<br />
Tota una responsabilitat, tres hores per convèncer i entusiasmar a futurs llibreters sobre la conveniència de fer clubs de lectura en llibreries. Per preparar-me la classe vaig sondejar alguns membres del club, preguntant-los perquè s'hi havien apuntat i perquè continuaven venint. Entre moltes respostes i paraules, una frase que es repetia: "no m'imagino la meva vida sense el club", somriure immens interior i pensar que era això companys, era això, no poder viure sense la literatura, sense els llibres i sense les nostres trobades.<br />
La setmana encara em preparava una altra sorpresa, l'<a href="http://votv.xiptv.cat/planeta-al-carrer/capitol/coneixem-lofici-de-llibretera-a-la-llibreria-lespolsada-de-les-franqueses-del-valles">emissió d'un programa a VOTV</a> (feu click) amb els nens de l'escola Camins que m'entrevistaven sobre l'ofici de llibretera. El colofó final arriba dijous al vespre amb el club de lectura d'<i>Oso</i>, una sessió intensa, sincera, bonica i un pèl salvatge, per què no? El sopar de després, encara busco les paraules per definir-lo, de riure, de complicitat, de gent preciosa que tinc al meu costat per preparar el que ha de ser l'esdeveniment del mes, la celebració dels 9 anys de la llibreria #Espolsada9anys</div>
<br />
M'hauria agradat que els tres editors convidats ens haguessin vist per un forat i sabessin que els seus llibres també són culpables que passin aquestes coses al voltant de les llibreries.<br />
Avui al matí em llevo amb aquesta ressenya d'en <a href="http://www.trotalibros.es/2016/02/la-amiga-estupenda-de-elena-ferrante.html">Jan</a> sobre l'Elena Ferrante, torno a somriure per dins, i penso era això companys, era això.<br />
<br />
Us deveu preguntar per què us explico tot això, doncs perquè divendres que ve tindrem una vetllada de luxe, amb tres editors, els tres mosqueters com diu l'Emilio, que ja voldrien molts. Dos d'ells es desplacen des de Madrid per venir a celebrar el nostre aniversari. I a mi em fa enormement feliç.<br />
Us espero divendres amb un somriure per brindar per la vida i la literatura.<br />
<br /></div>
L'Espolsada llibreshttp://www.blogger.com/profile/13667883240341633329noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7394909532427003182.post-79324571688523759462016-02-13T10:00:00.000+01:002016-02-13T10:00:29.582+01:00Jardí a l'obaga<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh8U9G6OTL0CyA31bELeXpZRYuNNzs69rUKWfldyjjBWvPxDMgD9OsIrHcOp5-ngsPzd3o-MDvfEzHx08mAtMdTxVSYKghhVcOp2bxEeQJJoCoqqjGwZSi3tFdxH8w29d95rh7XIgvGu3Q/s1600/20160211_155551.jpg" imageanchor="1"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh8U9G6OTL0CyA31bELeXpZRYuNNzs69rUKWfldyjjBWvPxDMgD9OsIrHcOp5-ngsPzd3o-MDvfEzHx08mAtMdTxVSYKghhVcOp2bxEeQJJoCoqqjGwZSi3tFdxH8w29d95rh7XIgvGu3Q/s1600/20160211_155551.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
No tinc cap mena de dubte que si hi ha una autora a casa nostra que frueix escrivint és la Blanca Busquets. És de suposar que els autors gaudeixen del seu ofici però diria que la Blanca s'ho passa d'allò més bé i això com a lectora es nota i és d'agrair. No enganyaré ningú si afirmo que la Blanca té una capacitat de fer girs, sorprendre't i enganyar-te magistral. Després de dues novel·les massa allunyades, per a mi, de <i><a href="http://lespolsadallibres.blogspot.com.es/2011/02/la-nevada-del-cucut.html">La nevada del cucut</a>,</i> la Blanca torna a la Carena (Cantonigròs) i es retroba amb un paisatge que li és molt familiar i que es tradueix a la novel·la en forma de seguretat en l'escriptura. Busquets volia un jardí i se l'ha fet a mida.<br />
<br />
Aquest cop Blanca Busquets opta per un únic punt de vista, masculí, el de l'Aniol, masover i jardiner dels Torralba, una família adinerada barcelonina que estiueja a la Carena, on s'ha fet construir una casa emmurallada per allunyar-se de la gent del poble i on s'ha volgut posar un jardí modernista sense tenir en compte que el clima de muntanya farà que sigui un jardí fosc, humit i fred, un jardí a l'obaga que serà presagi de tots els esdeveniments familiars.<br />
<br />
El llibre està dividit en tres parts amb nom d'arbre: el desmai, els rosers i l'àlber, darrere cada arbre tot un joc de símbols que amaguen històries, secrets inconfessables i passions irrefrenables. Les comparacions amb <i>Jardí vora el mar</i> de Rodoreda podrien ser evidents però no, el jardiner de Rodoreda es mirava amb distància la família de Barcelona, però el d'aquí n'és un protagonista actiu.<br />
<br />
Un cop més els temes universals de la literatura tornen a ser protagonistes, l'amor, la traïció, la família, els vincles, la relació -rivalitat camp ciutat, els aires frescos de ciutat en vers el conservadorisme aparent de muntanya... aquesta vegada encarnat en una família barcelonina que diríem que s'adapta al medi franquista i fins i tot adopta el castellà com a llengua vehicular. Una família que abraça el règim perquè ja li va bé per als negocis i que són l'enveja o la riota segons convingui dels habitants de la Carena. En literatura ja està tot inventat, la gràcia rau en com s'escriu i com s'explica i la Blanca torna a fer de les seves per fer-nos fruir de l'escriptura, de girar pàgines sense aturador i de tancar el llibre amb l'esperit de no n'hi ha prou.<br />
<br />
Editat per Proa</div>
L'Espolsada llibreshttp://www.blogger.com/profile/13667883240341633329noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7394909532427003182.post-83046985072096300522016-02-06T10:25:00.002+01:002016-02-06T10:50:55.380+01:00Cinc llibres infantils imprescindibles<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhcCcUWpJwZoynSC5HUu5lSpVKTWBjlGJAB3Q7VMhyphenhyphenFSfrbo1vWx1Ru4HdYo5uorS0hRuPDAwsrSBOAw-LToAaya9rrfZ2SU7EK3VTjRr2F1KwNudc0Gi3J81J5B-voKY61wcx5BR-exkU/s1600/colors-formes.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhcCcUWpJwZoynSC5HUu5lSpVKTWBjlGJAB3Q7VMhyphenhyphenFSfrbo1vWx1Ru4HdYo5uorS0hRuPDAwsrSBOAw-LToAaya9rrfZ2SU7EK3VTjRr2F1KwNudc0Gi3J81J5B-voKY61wcx5BR-exkU/s320/colors-formes.jpg" width="240" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Colors, Formes de John J Reiss, traduïts per Isabel Obiols</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<br />
Blackie little books acaba de recuperar i traduir, per primera vegada al català, uns llibres de John J. Reiss amb què han crescut generacions des dels anys 70. Són llibres molt conceptuals, plens de colors i formes perquè els més petits de casa pugin aprendre'ls.<br />
<br />
Blackie ens ofereix una edició molt acurada des de la tria i el gramatge del paper fins al disseny, un festival per als sentits i per als amants dels llibres. Ha fet una edició bilingüe: català-anglès o castellà-anglès perquè ni grans ni petits perdin pistonada amb l'anglès.<br />
<br />
*Tenint en compte que recuperem uns llibres dels anys 70 potser hauria estat bé explicar alguna cosa de l'autor i posar-lo en context per la generació actual.<br />
<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgcbMqkoci-ZB_hUuZVk33EkI0OYFAhSZthtpzfb6kIlzoFHmvVyVtB-DUCCxJcA1A41-eQZBV58O42vnO8iSdrvxxZ3_fNbRDnQ6SfLEFjeCw0xOPmQV70FXrvBQMDcJLAeFEAP1C9DPc/s1600/carrerprincipal.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgcbMqkoci-ZB_hUuZVk33EkI0OYFAhSZthtpzfb6kIlzoFHmvVyVtB-DUCCxJcA1A41-eQZBV58O42vnO8iSdrvxxZ3_fNbRDnQ6SfLEFjeCw0xOPmQV70FXrvBQMDcJLAeFEAP1C9DPc/s320/carrerprincipal.jpg" width="214" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">El carrer principal, Alice Melvin, traduït per Margarida Trias</td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
Un d'aquells contes que va arribar just en plena campanya de Nadal, tot discret com aquell qui no vol la cosa i que en canvi, quan l'obres, és un gran llibre ple de matisos, de fulls desplegables i unes il·lustracions amb un aire naïf, plenes de detalls. I és que la protagonista, la Sally, té una llista de coses per comprar i amb aquest pretext fa una passejada pel carrer principal i les seves botigues.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg4rqzHjy0i3ZjU6C1zM1xmxGc2izo5dKdQ0Ur1NqgRwchFUXcXlNKpf9n8M6U3tOf-QsfDAm7M8csHGoQL6AG-enC2y3S7TVx1DarKBz6EJVuScuAD7bSLsocMJQ_I3ZjjfnHDMS2nFvU/s1600/carrer+principal.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="251" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg4rqzHjy0i3ZjU6C1zM1xmxGc2izo5dKdQ0Ur1NqgRwchFUXcXlNKpf9n8M6U3tOf-QsfDAm7M8csHGoQL6AG-enC2y3S7TVx1DarKBz6EJVuScuAD7bSLsocMJQ_I3ZjjfnHDMS2nFvU/s400/carrer+principal.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<br />
<br />
<div style="text-align: left;">
Trobarà tot el que necessita? Haureu de recórrer el carrer Principal de la mà de la Sally per saber-ho i de pas fareu un exercici de restes amb els petits de casa alhora que descobrireu la importància del petit comerç en trama urbana. Matemàtiques il·lustrades! El text és rimat i repetitiu perquè estiguem ben atents a tot el que hi passa... tot es pot comprar? Potser tindrem alguna sorpresa. Edició fantàstica de Corimbo.</div>
<br />
<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEguIe6xYCG3qXJUtLNnXY4riWkDS2pH1yh9S9jQOVEd2H2rY60fHJKFnUmxEE8Qv7R2guUOIp54MXPB_BlQrbf14mkXwllsX4WMhwPziI9UtYGSRHzd-hEYZD4yRAKyrlf5L_Pb1poxAo0/s1600/inseparablescoberta.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEguIe6xYCG3qXJUtLNnXY4riWkDS2pH1yh9S9jQOVEd2H2rY60fHJKFnUmxEE8Qv7R2guUOIp54MXPB_BlQrbf14mkXwllsX4WMhwPziI9UtYGSRHzd-hEYZD4yRAKyrlf5L_Pb1poxAo0/s320/inseparablescoberta.jpg" width="258" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Inseparables, Mar Pavón, il·lustrat per Maria Girón</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<br />
El tàndem format per Mar Pavón i Maria Girón ja ens va regalar una preciositat de llibre, <a href="http://lespolsadallibres.blogspot.com.es/2015/05/un-lloc-per-la-rula.html">Un lloc per a la Rula</a>. Aquest cop torna amb una història protagonitzada per una sabata que apropa als nostres infants la realitat de créixer en una guerra.<br />
<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgAqSzNMhCl1vMK2beV2DMNI7GMS30MKe7Q-gG26ZAowNDyPOy61xWOBsk6DILUh4jwD0oiMAjFRBNDtZHV8EursJ-w4588FsgzI3ZF94W1PtnqyfSaxtyKhE6zn7A6iYjOleMm7NnFXJ0/s1600/inseperablesmirall.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="248" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgAqSzNMhCl1vMK2beV2DMNI7GMS30MKe7Q-gG26ZAowNDyPOy61xWOBsk6DILUh4jwD0oiMAjFRBNDtZHV8EursJ-w4588FsgzI3ZF94W1PtnqyfSaxtyKhE6zn7A6iYjOleMm7NnFXJ0/s400/inseperablesmirall.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
<br />
Inesperables és la història d'un parell de sabates, una de trencada i l'altra en bon estat, que arriben a un abocador i cadascuna emprèn un camí diferent. Maria Girón il·lustra un text de Mar Pavón molt poètic però contundent que ens manté ben atrapats fins a sorprendre'ns. La guerra fa estralls i entre la població infantil encara més. El text s'encarrega de narrar-nos com una sabata pot arribar a ser important per algú que ha patit tant. Enhorabona de nou per aquest treball tan bell que remou les consciències i ens ajuda a parlar de temes complicats amb els nostres infants. Em confesso una gran admiradora de la il·lustració de la Maria Girón que la trobo d'una gran bellesa. M'agrada l'aclucada d'ullet que amaguen les guardes del llibre. Editat per Tramuntana.<br />
<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgqWtbbweQYa8VTC-4Arn1n9rbe_LIzja4GH-NcZTmrXHmH8hNpS63pBcBiRbxBH1b-zmvAfFWy1COUEKSF29DrokOzgQjUulK5oyXymrHLm9iC6eA0QS5orZHWuINlfKTYOjrWqLLheR4/s1600/jardi-curiosCAT_alta.png" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgqWtbbweQYa8VTC-4Arn1n9rbe_LIzja4GH-NcZTmrXHmH8hNpS63pBcBiRbxBH1b-zmvAfFWy1COUEKSF29DrokOzgQjUulK5oyXymrHLm9iC6eA0QS5orZHWuINlfKTYOjrWqLLheR4/s320/jardi-curiosCAT_alta.png" width="250" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">El jardí curiós de Peter Brown, traduït per Mireia Albert</td></tr>
</tbody></table>
<br />
El jardí curiós no és una novetat, però és un d'aquells llibres de fons que sempre tenim a la llibreria perquè amaga una història que ens agrada molt. La natura és expansiva, quantes vegades no heu vist una flor en el lloc més inhòspit i insospitat o verdor que cobreix zones grises de formigó?<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj45fEuMifQSUhXSKR30DsE8aQhjgi_Bs0Xc4K97Aa-YVMJTa2Jm-FCkaD6_kL0WJxJQs762I7pQQ5tfyRj0lVU7LWy75b8UA55cG47lsSKsKCyS6-PNkzaSh3v7H5Z7hlCmRZggU-iugM/s1600/jardi-curios_2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="260" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj45fEuMifQSUhXSKR30DsE8aQhjgi_Bs0Xc4K97Aa-YVMJTa2Jm-FCkaD6_kL0WJxJQs762I7pQQ5tfyRj0lVU7LWy75b8UA55cG47lsSKsKCyS6-PNkzaSh3v7H5Z7hlCmRZggU-iugM/s400/jardi-curios_2.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
<br />
Peter Brown juga a fer-nos pensar què passaria si un nen intervingués i cooperés amb la natura. A l'oest de Manhattan hi ha una línia ferroviària en desús que amb el pas del temps ha esdevingut un jardí colgant. Consciència ecològica i foment del treball cooperatiu, què més podem demanar a un conte?<br />
<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDm2jFJPRaVWP36jVQovDUxkSZY_lgYylu0tHMfjpjTQwgInRru3ONp00MI46knwqdLuykNoiQWbL5Mxta7wp8UAaSFFGGc7TBC8AjKcY3CPbvLUxAGFt9aW03AdsG38bMGyTqzeAlUfs/s1600/creacriaturas_cocobooks-200x200.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDm2jFJPRaVWP36jVQovDUxkSZY_lgYylu0tHMfjpjTQwgInRru3ONp00MI46knwqdLuykNoiQWbL5Mxta7wp8UAaSFFGGc7TBC8AjKcY3CPbvLUxAGFt9aW03AdsG38bMGyTqzeAlUfs/s1600/creacriaturas_cocobooks-200x200.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Crea criaturas, traduït per Elena Martí i Segarra</td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
Per últim, us parlo d'un llibre creatiu que encomana passió pel dibuix i per acolorir. No és un quadern de pintar, nooooo! Tot de dibuixants il·lustres de la talla d'Alexis Deacon, Marta Altés, Benji Davies, Emily Gravett i un llarga etcètera ens fan de mestres de dibuix i de pintura. Sortiu a buscar-lo, agafeu llapis, colors, ceres, retoladors gaudiu d'una estona creativa amb els vostres fills, néts, nebots i compartiu les vostres obres a la xarxa amb l'etiqueta #cococriaturas. Editat per Coco Books<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhfWkaXjirkFnX03U0CkqFalWSJaMQiPWoZleMmyCxxkBb9qp3TZ_C2p2C2Q8N2BxJBvJo8s4otqsqZaUUmlHs4bxZXRITfcwmJXUTEIhHLmgBDL9l4p0TKj9yRqrQk2W0Px-xKVRXZp7o/s1600/crea2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhfWkaXjirkFnX03U0CkqFalWSJaMQiPWoZleMmyCxxkBb9qp3TZ_C2p2C2Q8N2BxJBvJo8s4otqsqZaUUmlHs4bxZXRITfcwmJXUTEIhHLmgBDL9l4p0TKj9yRqrQk2W0Px-xKVRXZp7o/s320/crea2.jpg" width="213" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Marta Altés</td></tr>
</tbody></table>
<br /></div>
L'Espolsada llibreshttp://www.blogger.com/profile/13667883240341633329noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7394909532427003182.post-39664127504067481322016-01-30T13:34:00.001+01:002016-02-02T17:37:51.730+01:00Nit Ferrante<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgM9BPYcmy8eB9Pdf3HNgCpIYbZqZI6mgUBxrIxNHF119ZFcMH6tfmArOHxr8OiqQ7V3qij_LDvhkkGYY2xcVY_oxxVNsqFFh3HCq_ljEFjYyuC3kHuWCNe5TZdqYkTSmJ2Wm1QvjgHQ3w/s1600/DSC_3366.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="214" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgM9BPYcmy8eB9Pdf3HNgCpIYbZqZI6mgUBxrIxNHF119ZFcMH6tfmArOHxr8OiqQ7V3qij_LDvhkkGYY2xcVY_oxxVNsqFFh3HCq_ljEFjYyuC3kHuWCNe5TZdqYkTSmJ2Wm1QvjgHQ3w/s320/DSC_3366.JPG" width="320" /></a></div>
<br />
<br />
Entrar a la llibreria després d'un vespre especial fa que es faci un nus a l'estómac, poses la clau, obres la porta i encara respires l'essència del que va passar ahir, veus les cares de la gent que t'acompanyava, sents l'eco del ressò de les paraules dites i compartides però sobretot et vénen els ulls atents de la gent, la mirada... i només pots sentir satisfacció.<br />
<br />
Els que ens dediquem al món de llibre vivim una mica al límit del no saber, no sabem si el llibre que editem agradarà, no sabem si la traducció estarà ben resolta, no sabem si arribarà bé a les llibreries, no sabem si el vendrem, si esclatarà el boca-orella, si es farà justícia... Als llibreters ens passa que quan llegim un llibre que ens entusiasma sortiríem a la plaça del poble i cridaríem als quatre vents que el llegiu si us plau, que el compreu* i voldríem encomanar les ganes a tothom.<br />
<br />
*(sí, perquè si compreu llibres ajudeu a la supervivència d'una indústria
fonamental però que viu en precari i fomenteu la continuïtat d'aquests
establiments que s'anomenem llibreries)<br />
<br />
Quan un divendres al vespre una llibreria de poble s'omple per sentir a parlar de literatura fa que et creguis que vius un somni del que no et vols despertar per això ara i aquí us dic GRÀCIES per respondre a la crida de la #NitFerrante. No sempre passa que tens una de les grans dames de l'edició, Silvia Querini, italiana apassionada del seu ofici i que encomana lecturina per allà on passa, a la llibreria, ahir la Silvia es va fer acompanyar d'una dama de la traducció Celia Filipetto.<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjF1AdpnOip9UT5hIYgk4LjQ3irSq8ACMORIsS04fp6v2f3hMBBgZVTlO630AtInhxoe8PQuGdk785J4uU0QGMaoUXO-A1-FUz0Fcm6_0AstwFQ_vZi027Jh3Slr1ZMuBVT-d3TIXkjtVs/s1600/20160129_125841.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjF1AdpnOip9UT5hIYgk4LjQ3irSq8ACMORIsS04fp6v2f3hMBBgZVTlO630AtInhxoe8PQuGdk785J4uU0QGMaoUXO-A1-FUz0Fcm6_0AstwFQ_vZi027Jh3Slr1ZMuBVT-d3TIXkjtVs/s320/20160129_125841.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
Darrera un llibre hi ha molta feina que sovint no es coneix, la tria del paper, la correcció, la maquetació, la impressió, la traducció, la contractació d'un llibre, la distribució i la tria d'una coberta. Aquí Lumen s'hauria d'endur un premi. Ahir vam començar la vetllada parlant de l'homenatge que han volgut fer al fotògraf italià <a href="http://www.magnumphotos.com/C.aspx?VP3=CMS3&VF=MAGO31_10_VForm&ERID=24KL53ZX4A">Ferdinando Scianna</a>, l'únic italià que forma part de l'agència Magnum. Hi ha moltes fotos de núvies però aquesta és especial, aquesta núvia que es podria dir Lina, sap molt bé perquè s'ha casat. De les fotos vam passar a la lectura per part de Querini d'una carta adreçada als possibles lectors de Ferrante, una carta que és tota una declaració d'intencions:<br />
"No es fácil poner en palabras lo que define una obra maestra, y más difícil aun cuando tenemos entre manos una saga que ocupa más de mil páginas y habla de unas vidas sin adornos, sin episodios épicos que destaquen, sin victorias y derrotas ciertas."<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiMVkm_UNGJg4b6057HewFvjQwE2pAI7zH1C_QNnqT0qQRukrmky7BCAo8KXG2_TWLASD4Kl_oOM44EZlvrRioj5B_Qz9n38IEMA4NMofgmn7SpcljLMzvI8NuxFa2xVEO1B1zmO9gx-IA/s1600/Remei.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiMVkm_UNGJg4b6057HewFvjQwE2pAI7zH1C_QNnqT0qQRukrmky7BCAo8KXG2_TWLASD4Kl_oOM44EZlvrRioj5B_Qz9n38IEMA4NMofgmn7SpcljLMzvI8NuxFa2xVEO1B1zmO9gx-IA/s320/Remei.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<br />
<br />
L'obra de Ferrante arrenca a l'actualitat quan Lenù, la que escriu la història, rep una trucada del fill de Lina per dir-li que la seva mare ha desaparegut. A partir d'aquí Lenù escriu la història d'aquestes dues dones i alhora va bastint la història d'Itàlia, la d'un barri pobre i obrer de Nàpols, la del feminisme dins de casa, la dels treballadors, la dels universitaris... tot univers local i alhora tan universal.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjcWE8gtYcwEL3sbhVJizgA6Y3U7kt553bLd43HtW5GbyjkZ63Z8t26oPlr63ORw5qHQSE6irrVaYtt9hbI70J9D0ZsTdlPFTMZsHn-DDUfMYxIhA47Gn84PEei2bOVO8NonCs-D9GBP9s/s1600/20160129_195038.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjcWE8gtYcwEL3sbhVJizgA6Y3U7kt553bLd43HtW5GbyjkZ63Z8t26oPlr63ORw5qHQSE6irrVaYtt9hbI70J9D0ZsTdlPFTMZsHn-DDUfMYxIhA47Gn84PEei2bOVO8NonCs-D9GBP9s/s320/20160129_195038.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
Querini apuntava que podria ser la història d'una sola dona, que la figura d'aquestes dues amigues podria encarnar la doble vida d'una dona, perquè de fet Lina i Lenù són diminutius d'Elena.<br />
"La Lina es mou des de la intuïció genial, la intel·ligència salvatge i Lenù és la que executa, la que explica..."<br />
<br />
Celia Filipetto és una dona menuda de mirada curiosa que quan parla omple l'auditori. Filipetto ha fet una gran tasca traducció que li ha merescut un premi. I no és en va que Filipetto hagi estat reconeguda perquè abans de traduir la saga de les dues amigues, va llegir tota l'obra anterior de Ferrante que es troba agrupada en un sol volum magistral, <i>Crónicas del desamor</i>, i va deixar-se embolcallar per l'atmosfera de l'autora o autor. Un dels misteris que precedeix la febre Ferrante és voler saber si qui escriu és un home o una dona, com diu la Silvia: "hay días de todo", però arribats a aquest punt no volem saber qui s'amaga sota aquest pseudònim. Em va agradar que la Celia confessés que sentia enveja de tots els lectors que encara no havien llegit Ferrante i que podien descobrir-la i gaudir-la com li havia passat a ella mentre la traduïa que més enllà de les pàgines marcades com a feina diària, es trobava de sobte enganxada en el text. <br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhwrZE-_ePbuV79bW-TdLIPtxy6xbrWP2fouNEn11D0WCqkW5KgPWFr4lr-dxZar-diK153J5ah9zdg_Va0wElhlFOU42f2VbbpJ3ksU5QAkFgDzPlLHUEThme6opXSXVJFuMeAO4Kx0eU/s1600/20160120_134036.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhwrZE-_ePbuV79bW-TdLIPtxy6xbrWP2fouNEn11D0WCqkW5KgPWFr4lr-dxZar-diK153J5ah9zdg_Va0wElhlFOU42f2VbbpJ3ksU5QAkFgDzPlLHUEThme6opXSXVJFuMeAO4Kx0eU/s320/20160120_134036.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<br />
Tant la Silvia com la Celia coincideixen que el llibre té una estructura de best seller, en el sentit que és altament addictiu, té capítols curts que fan que no puguis deixar de llegir, però on rau la diferència és en les paraules i en les històries contingudes en les frases. El domini just de la paraula, del no abusar d'un registre que podria fer-ne un fulletó, de la violència de les relacions tant d'amistat com de parella, de la sexualitat femenina, de la maternitat, la falta de misericòrdia en l'escriptura fa que estiguem davant d'una obra que perdurarà en el temps, que resistirà en el temps. Darrer les paraules de Ferrante que es defineix com a una contadora d'històries hi ha molt bagatge lector dels clàssics contemporanis italians, aquí Querini va posar èmfasi en la importància de ser un gran lector abans de ser escriptor i va reivindicar les grans Ginzburg, Morante i a Pavese...<br />
<br />
Jo mentre les sentia parlar d'aquelles dones napolitanes em venia al cap l'Antonietta d'Una gironata particolare i pensava que podria ser una de les protagonistes dels llibres de Ferrante perquè encarna molt bé una frase de la Silvia: "poner la vida cotidiana en valor".<br />
<br />
Des d'aquí només puc dir-vos que si encara no heu entrat en l'univers Ferrante ja podeu córrer. I com insistia la Silvia, si ja l'heu llegida amb avidesa ara rellegiu-la! <br />
<br />
Deixeu-me que faci un agraïment molt especial a tot l'equip d'attrezzo de la llibreria, grans lectores, millors persones, perfectament imperfectes i alhora tan imprescindibles a la meva vida i a la vida de la llibreria.<br />
Gràcies a tothom que va voler compartir la vetllada amb nosaltres, gràcies a la Silvia, la Celia i en Jordi Moles, comercial, gran lector i taxista i la Sílvia Fornells que ahir no hi era però la vaig tenir molt present. </div>
L'Espolsada llibreshttp://www.blogger.com/profile/13667883240341633329noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-7394909532427003182.post-62195227333153968242016-01-23T10:00:00.000+01:002016-01-23T10:02:47.949+01:00El dia que vaig aprendre a volar<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiaim95_Cn4lyvwYMY0gxk5-GeTE-adkXdT2iQTGM4UXKqeRFyUzhb_OvV8xD9-htkIgK-NEJs0ql_RFNPx_JaTQnLEyRyTnotpLjh54FptZfg2W3n2q0JtelZ3eUt9K_JkZth6fj6M0Tg/s1600/eldiaquevaigaprendre400.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiaim95_Cn4lyvwYMY0gxk5-GeTE-adkXdT2iQTGM4UXKqeRFyUzhb_OvV8xD9-htkIgK-NEJs0ql_RFNPx_JaTQnLEyRyTnotpLjh54FptZfg2W3n2q0JtelZ3eUt9K_JkZth6fj6M0Tg/s320/eldiaquevaigaprendre400.jpg" width="213" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Il·lustració de la coberta Stefanie Kremser</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<br />
Una de les primeres presentacions que vaig fer a l'Espolsada va ser la de <a href="http://lespolsadallibres.blogspot.com.es/2008/03/postal-de-copacabana.html">Postal de Copacabana</a>, gràcies a l'amic Màrius Serra que me la va recomanar i després presentar... A partir d'aquella vetllada es van establir una sèrie de connexions literàries i màgiques entre la Maria Bohigas, en Màrius Serra, en Jordi Puntí, l'Stefanie Kremser i l'Espolsada, d'una manera o altra no han deixat de venir a la llibreria com autors, presentadors, editors... l'Steffi és qui no havia tornat, s'havia mantingut en un segon pla escrivint i dibuixant.<br />
<br />
I ara ho fa amb el llibre <i>El dia que vaig aprendre a volar </i>i ho fa per la porta gran amb una novel·la preciosa, amb una veu molt potent i que ha vingut per quedar-se. Parlar de l'origen de l'autora és necessari per entendre l'imaginari d'<i>El dia que vaig aprendre a volar</i>, Kremser és filla de pare bolivià i mare alemanya, crescuda a Brasil i viatgera incansable, i malgrat no ser una novel·la autobiogràfica aquests trets multiculturals són ben presents a la seva obra.<br />
<br />
Diria que és de les novel·les amb una arrancada més potent de les que recordo, des de la pàgina 1 la veu de la Luisa, la nena protagonista, et sedueix, t'atrapa i no et deixa fins al final. La primera part del llibre se centra en el naixement accidentat de la Luisa, que només néixer ja vola, l'Aza, la mare afrobrasilera d'origen alemany, s'esfuma de l'hospital i en Paul, un jove estudiant de biologia, es converteix en pare solter. En Fergus un jugador de rugbi que és a Munic per amor esdevé una figura cabdal a la vida de la petita Luisa i d'en Paul.<br />
La Lulu, com li diuen, creix en un pis d'estudiants companys del seu pare, que d'un dia per l'altre es converteixen en una família poc convencional i així, la Lulu s'acostuma a la companyia de la Irene i les seves galetes de maria, a les il·lustracions d'en Max i als braços d'en Fergus. De tant en tant rep la visita dels avis paterns que la voldrien més a prop. No és més tard que pren consciència que ella va tenir una mare que la va abandonar.<br />
<br />
La segona part del llibre se centra en els avantpassats de l'Aza que provenien d'un poblet d'Alemanya i que van acabar aterrant en mig de la selva de Brasil on van reproduir un poble bavarès davant l'astorament de la població nadiua. I aquest episodi històric enmig del relat és fa del tot necessari per entrar a la tercera part en què en Paul i la Luisa viatgen fins a Brasil per intentar trobar el rastre de l'Aza.<br />
<br />
Entre dosis de realisme màgic, de llegendes sobre els que van marxar a Brasil i mai van tornar i la tradició oral ens trobem un text que explica la realitat de les migracions, de la interculturalitat, de la llibertat individual i de la importància de les arrels. Una història dura perquè es produeix un abandó però plena de llum gràcies a la veu narrativa de la Luisa, innocent i alhora incisiva que ho observa tot sense jutjar. És una novel·la de pocs personatges molt ben definits i traçats, amb quatre pinzellades ets capaç d'entendre'ls. M'agrada que la Steffi no ho tanqui tot i deixi llibertat al lector. La Lulu m'ha robat el cor però si hi ha un personatge que m'ha arribat a l'ànima és en Fergus, jugador de rugbi reconvertit en restaurador de mobles.<br />
Tanco el llibre i penso en els protagonistes, voldria fer-los preguntes, voldria saber com està la Irene, voldria interrogar l'Aza i saber com està i per què... I a la Luisa i en Paul com els deu anar per Brasil, si és que s'hi han quedat... Diria que no hi haurà segona part i que ens haurem d'escriure mentalment la vida de tots ells.<br />
Que bonic Steffi! M'ha encantat retrobar-te.<br />
<br />
Traduït per Anna Punsoda<br />
Editat per Edicions de 1984</div>
L'Espolsada llibreshttp://www.blogger.com/profile/13667883240341633329noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7394909532427003182.post-54677364440469153752016-01-16T10:37:00.000+01:002016-01-16T10:39:12.244+01:00Duna (Diari d'un estiu)<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhV19BqvltdfdsR8Vh19A-Ad0OBScahnxNQAv3sJiy0MQGMntuiT4N6WomTlfNl334L326EQG5ZAFSMXQVFY4-slVJsYXKx6SZS4Ag5smX50SG5BukV2E5A7k_0Vy25nH-CXkZxUiz1ccY/s1600/duna.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhV19BqvltdfdsR8Vh19A-Ad0OBScahnxNQAv3sJiy0MQGMntuiT4N6WomTlfNl334L326EQG5ZAFSMXQVFY4-slVJsYXKx6SZS4Ag5smX50SG5BukV2E5A7k_0Vy25nH-CXkZxUiz1ccY/s320/duna.jpg" width="219" /></a></div>
<br />
"M'ha mirat: "Què escoltes?". Jo no m'havia adonat que encara portava els auriculars posats! M'he tret el de la dreta i li he ofert: "Només el silenci". El Max ha agafat l'auricular i se l'ha posat: "m'encanta el silenci." <br />
<br />
Una de les meves primeres lectures de l'any ha estat la d'aquest dietari d'estiu escrit per la Duna, una nena 12 anys a qui posen com a deures de vacances escriure un diari. D'entrada, a la Duna li fa una mandra terrible, fins i tot troba que escriure un dietari és una idea descabellada, ella que el curs següent ja anirà a l'institut... Però com que aquell estiu també és capgirat perquè la mare de la Duna ha marxat de vacances i l'ha deixada a ella i les seves germanes, la Lia literata i la Gal·la Galeta, amb l'avi Ignasi perquè necessita descansar i retrobar-se...<br />
Un avi que està de molt mal humor i fa coses molt estranyes, que es tanca a les golfes on amaga un secret inconfessable i on plora, plora molt la mort de la seva dona, la Teresa, l'àvia de la Duna. És un estiu una mica boig perquè la Duna coneix en Max i sent aquelles papallones a l'estómac difícils de definir... la Duna té la primera regla i la mare qui sap on para! Ben pensat, potser escriure el diari no és tan mala idea...<br />
La Duna hi explica què fa cada dia, la sorpresa que les germanes i les cosines preparen per l'avi, a veure si l'animen. Hi explica les trucades que rep de la mare, la quantitat de gomes d'esborrar que compra l'avi, però sobretot hi explica la seva amistat amb en Max, el primer petó, la força de l'amistat. El diari acaba sent un gran amic.<br />
<br />
Muriel Villanueva ha escrit un dietari de les primeres vegades, aquell estiu que el comences en cos de nena i l'acabes com una adolescent, d'estimar sense por i amb molta intensitat. On descobreixes que fer-se gran vol dir entendre la tristesa dels adults i compartir-la. Villanueva aborda molts temes vitals però el de la transsexualitat està tractat de manera molt acurada i natural, però prou punyent perquè els adolescents que llegeixin el llibre puguin posar-se a la pell d'en Max i de la Duna.<br />
<br />
L'edició del llibre, com sempre a Babulinka, és impecable i està il·lustrat per Ferran Orta de qui ben segur en sentirem a parlar. També el podeu trobar en castellà.</div>
L'Espolsada llibreshttp://www.blogger.com/profile/13667883240341633329noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7394909532427003182.post-85063424302658652752016-01-02T10:26:00.002+01:002016-01-02T10:26:24.810+01:00Balanç 2015<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEipdM0iSsQhoPc6EgVC6SsbxtOnaxg-QGcqYq7BX2e0Ke4Lx8TTMyqbFRaTRxY_lkWPeM8qyMCBtxRlyPSSlhePKybttoIQc37sB8MAzN9ed3ytlASyPSVEvFDXfpblDlkaFq0Czo8pxJ0/s1600/IMG_1901.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEipdM0iSsQhoPc6EgVC6SsbxtOnaxg-QGcqYq7BX2e0Ke4Lx8TTMyqbFRaTRxY_lkWPeM8qyMCBtxRlyPSSlhePKybttoIQc37sB8MAzN9ed3ytlASyPSVEvFDXfpblDlkaFq0Czo8pxJ0/s320/IMG_1901.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<br />
Tanquem el nostre vuitè any de llibreria on han passat
coses fantàstiques i alguna de molt trista. I tanmateix, hem fet 11
clubs de lectura per adults; 11 clubs de lectura infantils; 11 clubs de
lectura juvenils; els nostres joves s'han estrenat com a booktubers; ens
han visitat autors, editors, traductors, il·lustradors; hem fet 5
tallers de contes amb els més petits; he visitat escoles, l'escola
Camins ens ha visitat des de p-3 fins a 6è; hem presentat poesia, <span class="text_exposed_show">novel·la,
hem descobert el contingut de 7 caixes i com va ser sobreviure al Musa
Dagh; hem estat còmplices de molts regals, de moltes lectures; ens heu
fet companyia, m'heu regalat un munt d'instants preciosos, hem
sobreviscut a un altre Sant Jordi (amb el millor equip que es pot
tenir); he fet cafès i dinars amb comercials d'aquells que ja són amics;
he fet grans lectures; tinc molt mal d'esquena, molts neguits i
angoixes; he teixit complicitats amb llibreters que no tenen preu; he
conegut bibliotecàries estupendes i amb un peu al 2016, l'any del nostre
9è aniversari, vull donar-vos les gràcies per la paciència, la
complicitat, la confiança, i dir-vos que ens espera un any amb propostes
molt boniques, espero que seguiu el viatge amb nosaltres, perquè com
diu Petra Hartlieb a mi Maravillosa librería: "A seguir porque no nos
queda más remedio. Porque no hay nada que sepamos hacer mejor. Porque no
hay nada que nos guste hacer más."</span><br />
<br />
<span class="text_exposed_show">Una abraçada,</span><br />
<br />
<span class="text_exposed_show">Fe </span></div>
L'Espolsada llibreshttp://www.blogger.com/profile/13667883240341633329noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-7394909532427003182.post-20448686473643843652015-12-19T10:00:00.000+01:002015-12-19T10:00:18.841+01:00Bones festes<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjpLpK4GY2LAwcys5kPzSUMd0XuF1Mjnn-KsksNRdsH3rR150g1lPEezs0IThSyYtsvIoLlfVRO-Io4NEuSQCjTX-rh0cQ8WLr0rRLXnvsw6KtgQFytaQujB-LO-tnl8hKWt1lTG2t1pzI/s1600/BF1+%25283%2529.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="262" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjpLpK4GY2LAwcys5kPzSUMd0XuF1Mjnn-KsksNRdsH3rR150g1lPEezs0IThSyYtsvIoLlfVRO-Io4NEuSQCjTX-rh0cQ8WLr0rRLXnvsw6KtgQFytaQujB-LO-tnl8hKWt1lTG2t1pzI/s320/BF1+%25283%2529.png" width="320" /></a></div>
<br />
<br />
<br />
Us desitjo unes bones festes mentre somio que entre tots construïm un món més just i solidari.<br />
Feu comerç de proximitat un somriure us espera quan obriu la porta i regaleu cultura en totes les seves cares!<br />
Voldria agrair-vos la confiança que heu dipositat amb nosaltres des que el febrer del 2007 vam aixecar la persiana, contra tot pronòstic encara som aquí encomanant passió per allò que tant ens agrada. </div>
L'Espolsada llibreshttp://www.blogger.com/profile/13667883240341633329noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-7394909532427003182.post-16683839728090994152015-12-12T10:00:00.000+01:002015-12-12T10:06:18.570+01:00Tania Val de Lumbre<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div style="text-align: center;">
<img alt="Nórdica Infantil - Blog de Nórdica Libros" src="http://www.nordicalibros.com/blog/wp-content/uploads/2015/11/a788ccda53be3df16261e5c2fb77dd6e.jpg" height="400" width="262" /></div>
<br />
M'adono que hi ha sensacions que no sé descriure-les, somnis d'infantesa que tots recordem haver tingut o viscut o potser només formen part de l'imaginari col·lectiu. Les tardes llargues d'hivern, els estius inacabables, les hores de lectura quan a fora espetegava un sol de justícia, jugar al carrer fins tard al vespre perquè a l'estiu tot estava permès... i potser ser nen vol dir això: no tenir noció del temps. Tot això us ho explico perquè he llegit un llibre infantil que m'ha transportat al passat com si hagués queixalat la magdalena de Proust.<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
<img height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgtC7Zs2ZUEa5dOvLQMPsL3nFTwIAtMXNeoj2uRTesMpeACY36n58U-QZjmpM79O7x0YpsL2hBXlLKWJ-Y6LBLMbOxFr-efqNJ0UA69TSs5-sLL8NrI5FC_inK9-ETGZRJHta1qNngUImg/s400/010.jpg" width="305" /></div>
<br />
Mentre llegia <i>Tania Val de Lumbre</i> sabia que era el llibre que m'hauria agradat tenir amb 10 anys, perquè m'he posat a la pell de la protagonista pèl roja, que diu el que pensa, que no és nyonya, que té un millor amic de 74 anys, que és intrèpida, valenta, esbojarrada, que surt de casa amb trineu, que es fa mal als genolls i que quan va amb bicicleta a damunt del casc hi duu un gavina que té com a mascota.<br />
<br />
<div style="text-align: left;">
<i>Tania Val de Lumbre</i> és moltes coses, és un llibre infantil però sobretot és bona literatura. Me l'he llegit amb 40 anys i he gaudit tant com quan vaig llegir la <i>Pippi</i> o <i>Madò culleret</i>a. </div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<img height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgq7-d2A9chQOQwi4wGr9bvdxBbD4HHAlCv3GE6xUzyDLACKLTvi7dA4ue7Det4ot2ZPCGfVtYAvowHER_u16h57IrS_2qn0gawiQrj5fuLzzgPFFBFQhampGaUdOS-IS-elNFpf78XyAs/s400/017.jpg" width="301" /></div>
<br />
Els personatges de Tania Val de Lumbre no són plans, els passen coses i no totes de color de rosa. I ella, una nena de 9 anys a punt de fer-ne 10, experimenta la tristor quan en Gunnvald ha de ser ingressat a l'hospital, la ràbia quan no entén la gent gran i els seus comportaments perquè "la culpa no es nunca de los niños."<br />
La Tania té una mare que treballa a Groenlàndia perquè es dedica a mirar el nivell del mar i un pare que fa les feines domèstiques i en té cura. És un llibre ple de petits detalls com el soroll del riu i el de la neu quan la trepitges però també conté grans dosis d'amistat i tenacitat. L'acció passa en aquesta vall que li dóna el cognom, on amb prou feines hi ha nens i que amb el lema "velocidad y autoestima" es baixa amb el trineu per la muntanya més inclinada.<br />
<br />
Posaria la mà al foc que aquest serà dels llibres que els petits lectors d'avui s'enduran a casa seva quan s'independitzin i siguin els adults lectors del demà... I sinó obriu el llibre i quan veieu les guardes sabreu de què us parlo...<br />
<br />
<a href="http://www.nordicalibros.com/blog/nace-nordica-infantil-la-coleccion-de-libros-ilustrados-de-nordica-libros-para-los-lectores-y-lectoras-mas-jovenes-de-la-libreria/">Nórdica libros</a> s'estrena amb una col·lecció infantil i juvenil que està destinada a donar-nos grans alegries. El llibre d'edició impecable està il·lustrat amb delicadesa i encert per Zuzanna Celej.<br />
<br />
<br />
Edita Nórdica<br />
Traduït per Cristina Gómez-Baggethun<br />
<br />
<br />
<br /></div>
L'Espolsada llibreshttp://www.blogger.com/profile/13667883240341633329noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7394909532427003182.post-21619875244218147142015-12-05T10:00:00.000+01:002015-12-05T10:00:04.214+01:00Mi maravillosa librería<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgm-qaDpw2UCzxXgaY9xDXgHaEw4nP5vOlCie-JyTFQ6nArXpUwAayMRRngdnT39dVAbEYX_nol9WVLqFCq-_HIBa6oHTaHkKQphqch_Gw5IHShIBi7Uygl-HkKmS9c3ROhW7_n34u9YYs/s1600/Mimaravillosalibreria.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgm-qaDpw2UCzxXgaY9xDXgHaEw4nP5vOlCie-JyTFQ6nArXpUwAayMRRngdnT39dVAbEYX_nol9WVLqFCq-_HIBa6oHTaHkKQphqch_Gw5IHShIBi7Uygl-HkKmS9c3ROhW7_n34u9YYs/s320/Mimaravillosalibreria.jpg" width="205" /></a></div>
<br />
<br />
"Cada pocos años hay un libro que me hace contener un poco la respiración en las primeras veinte páginas. Me obligo a leer despacio, de manera que el lenguaje pueda entrar en mí poco a poco, a pesar de que estoy deseando pulírmelo de un tirón para saber rápidamente si va seguir en la misma línea, para saber si mantiene lo que promete. Y cuando esto sucede me convierto en misionera: quiero que las personas que son importantes para mí, y las demás también, lean inmediatamente ese libro. Inmediatamente." <br />
<br />
Entre les cartes que em porta en Jordi, el meu carter, a vegades hi ha paquetets molt ben fets amb un segell editorial com a remitent, amb un somriure em diu: "avui tens regal!" Del setembre cap aquí n'he rebut una trentena amb una carta personalitzada o manuscrita dels editors, són detalls que agreixo, en què expliquen coses sobre el llibre i perquè creuen que hauria de llegir-lo. El llibre d'avui descansava tranquil·lament a la pila dels pendents. Alguna llibretera més àgil que jo, <a href="http://www.llibreriaallots.com/">la Paula</a>, va llegir el llibre perquè l<a href="http://www.ara.cat/suplements/llegim/illusio-mou-muntanyes-llibres_0_1471652843.html">'Eva Piquer</a> va associar-la amb la protagonista de <i>Mi maravillosa librería</i>, i ho va escriure a l'Ara. La Paula va escriure un comentari al facebook amb un fragment del llibre que em va portar de cap a la història. Dos dies m'ha durat!<br />
Feia molt temps que no reia tant amb un llibre i alhora me'n reia de mi i del meu ofici, riure és tant sa, però el que és sa de debò és saber que aquí a Les Franqueses del Vallès passen les mateixes coses que a una llibreria de Viena a Àustria.<br />
<br />
Petra Hartlieb és una crítica literària i l'Oliver, el seu marit, treballa en una editorial, de vacances a Viena veuen una llibreria tancada que es ven, es miren, se somriuen i retornen a casa amb un somni. En un atac de bogeria fan una oferta per la llibreria i uns dies més tard reben un correu dient que la llibreria és seva! Tothom els diu que estan bojos, que no poden deixar dues feines amb dos sous estables per obrir una llibreria, que no guanyaran mai un cèntim... Uns mesos més tard, inauguren la llibreria mentre viuen a casa uns amics fins que poden permetre's condicionar la casa, amb una nena de dos anys i un fill adolescent que deixen a Alemanya.<br />
<br />
<i>Mi maravillosa librería</i> és la història de moltes llibreries que coneixeu, a mi m'ha fet sentir acompanyada ara que estem en plena preparació de la campanya nadalenca... M'ha fet riure del meu mal d'esquena, del cansament que arrossego, de semblar una zombi al dinar del dia de Nadal, de voler anar a dormir després de menjar-me el raïm la nit de cap d'any, de treure una força sobrenatural el dia de reis, quan m'adormiria pels racons, per poder gaudir-lo amb família... M'ha fet somriure que els informàtics siguin particulars aquí i a Viena i m'ha consolat que les línies d'atenció telefònica funcionin igual de malament, que treguin el pitjor d'un mateix i et facin cridar.<br />
<br />
"Estas veladas de diciembre son el único momento del año en que me alegro de que haya treinta y cinco programas de televisión en los que sólo se ven y escuchen tonterías. Estos programas, más unas copas de vino, garantizan medianamente que me pueda dormir sin tinnitus y sin estar pensando todo el tiempo en qué libro me he olvidado de encargar y para qué cliente."<br />
<br />
Com la Petra, l'altre dia enfilada a l'escala mentre feia l'aparador de nadal pensava en les activitats de l'any vinent i de la sort que tinc de tenir fades padrines al meu costat, del somriure amb les amigues, que primer van ser clientes, després alguna cosa més i ara ja no podria viure sense elles. Perquè a la Petra un client ben vestit i amb guants de pell l'ajuda a treure la neu del tendal que ha oblidat tancar abans de sortir corrent cap a un sopar editorial igual que a mi m'ajuden amb altres coses. Perquè la Petra acumula caixes per tot arreu i llibres a terra com jo, que alguns clients em diuen que així es veu vida a la llibreria i que no pateixi. Perquè a la Petra li agafen atacs de riure després d'alguns comentaris sentits a la llibreria amb els seus col·laboradors... recordo un any abans de Sant Jordi amb dues clientes, ara grans amigues, amb la llibreria a porta tancada amb tot a punt per l'endemà fent una cerveseta l'entrada triomfal d'un senyor que ens va deixar sense paraules i que després amb llàgrimes als ulls no podíem parar de riure. Perquè a la Petra li porten magdalenes, pastissos (a mi tortells de reis, turrons de xocolata casolans i orxata) i un seguit de coses que no sé si passen en altres comerços. Perquè a la Petra li sap greu haver de cobrar els llibres als amics, perquè li fa el mateix mal quan algú pel primer que pregunta és pel descompte, perquè s'emociona de comptar amb aliats en l'àmbit escolar (no amb tots) segurament només amb els millors. Perquè la Petra veu créixer els nens com a persones i com a lectors, perquè hi ha nens tan agraïts, perquè es troba notes d'agraïment per sota la porta, en forma de correu electrònic o d'abraçada. Perquè com en el meu cas, el seu home és el senyor dels excels. Perquè la seva filla renega de la llibreria i de les hores robades, el meu només crida que se'n vagi Sant Jordi i de moment, encara, vol ser llibreter... Perquè els comercials que la visiten en un moment donat s'arremanguen per ajudar-la, com a mi, perquè tots volen vendre però n'hi ha que esdevenen còmplices. Perquè a la Petra l'emociona conèixer els autors, perquè la Petra no té Sant Jordi perquè sinó tot l'equip fantàstic que tinc al meu costat segur que serien el seu. Perquè a la llibreria de la Petra, com a l'Espolsada, passen coses màgiques quan la llibreria és plena com un ou i atents quatre clients alhora aquests escolten la recomanació que fas a un per saber si els va bé o fins i tot també li passa que les clientes fan de llibreteres i mentre les sents recomanar llibres com si fossis tu, per dins se't dibuixa un somriure.<br />
<br />
"La librería está llena de gente desde las nueve de la mañana hasta la seis de la tarde, gente a quien no parece importarle que el local sea pequeño, que haya que hacer cola, que sólo tengamos una caja y que no exista ni el más mínimo anonimato. Todos se enteran de lo que compran cada uno, y no es raro que cuando le estamos contando un libro a algún cliente, los otros también lo estén oyendo y acaben comprándolo a su vez. Hay clientes que se ponen a hablar entre ellos, que se recomiendan mutuamente libros..."<br />
<br />
<br />
Potser la gent percep que som un comerç sempre caminant a l'abisme i per això sempre està disposada a donar un cop de mà o potser perquè els regalem grans moments... és un misteri que diria que no vull resoldre. La Petra té la sort de tenir un equip treballant amb ella, és la diferència entre tenir una llibreria a Viena o a Les Franqueses del Vallès. El meu somni i desig és aquest, un mini equip.<br />
<br />
<i>Mi maravillosa librería</i> és tot això, però també és una història de tenacitat, de pencar molt, d'estimar els llibres amb bogeria, és una manera de viure la vida.<br />
<br />
"A seguir porque no nos queda más remedio. Porque no hay nada que sepamos hacer mejor. Porque no hay nada que nos guste hacer más."<br />
<br />
Publicat per Perfiérica<br />
Il·lustració de la coberta: Alejandra Manzano <br />
Traduït per Manolo Laguillo</div>
L'Espolsada llibreshttp://www.blogger.com/profile/13667883240341633329noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7394909532427003182.post-64777288545924560732015-11-28T10:22:00.001+01:002015-11-28T10:22:09.587+01:00Cinc llibres infantils imprescindibles<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<span style="background-color: purple;"><b><i><span style="background-color: white;"><span></span><span style="color: purple;"><span>El gnom no dorm</span></span></span></i></b></span><br />
<span style="background-color: purple;"><b><i><span style="background-color: white;"><span></span></span><span style="color: purple;"><span style="background-color: #f3f3f3;"><span></span></span><br /></span></i></b></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiAsmF6OHbvgz-zKc8ne1iAGy-EIQn1F9byUMsT1yu1kEuGyQbklYVJ_VyE15Tr9Zl5mf-M8jxQbnPEC0qPI_Qlkqy80-pWsrs4WvrmKuLoaTgvtu5HZtdH04UyAMQPExd8nLgq1a0BCt0/s1600/El-gnom-no-dorm.digit_.-459x600.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiAsmF6OHbvgz-zKc8ne1iAGy-EIQn1F9byUMsT1yu1kEuGyQbklYVJ_VyE15Tr9Zl5mf-M8jxQbnPEC0qPI_Qlkqy80-pWsrs4WvrmKuLoaTgvtu5HZtdH04UyAMQPExd8nLgq1a0BCt0/s200/El-gnom-no-dorm.digit_.-459x600.png" width="152" /></a></div>
<br />
El primer llibre del que voldria parlar-vos es va editar fa un parell d'any en català. Un text inèdit fins aleshores també a Suècia, país d'on era originària Astrid Lindgren, autora de la Pippi, il·lustrat per la sempre genial Kitty Crowther que capta l'essència del que Lindgren ens volia transmetre.<br />
<i>El gnom no dorm</i> és un conte sobre el solstici d'hivern que té per protagonista un gnom que viu amagat en un raconet d'una granja i té cura dels animals quan tothom dorm. Amb un llenguatge molt poètic el gnom recorda amb forma de cançó als animals que: "Molts hiverns he vist passar, molts estius he vist arribar, aviat anireu al prat a pasturar."<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgTtRmddnPKMtFGR4Ozri68OyzmqCGpfvGNX3d7jn48blf3k3KFQB39PKOBFo3hZBX175yL4gzA9yN1I2ml5xqGbmcgTHej8QvDqO9yU_VnOoN0UQl7B0SkKhKG93CbKVII7GmJYYqJirI/s1600/Gnom.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgTtRmddnPKMtFGR4Ozri68OyzmqCGpfvGNX3d7jn48blf3k3KFQB39PKOBFo3hZBX175yL4gzA9yN1I2ml5xqGbmcgTHej8QvDqO9yU_VnOoN0UQl7B0SkKhKG93CbKVII7GmJYYqJirI/s320/Gnom.jpg" width="301" /></a></div>
Un conte preciós, ben editat des de les guardes fins al contingut que ens transmet una pau que s'encomana i sobretot un respecte pels animals i la natura. A casa ens agrada molt llegir-lo amb llum d'espelma i tapats amb una bona manta. Editat per Corimbo i traduït per Fina Marfà<br />
<br />
<span style="color: purple;"><b><i>Stína, la nena de gel</i></b></span><br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgSJWz8PV6PA7kPzEXzcVtn1Aa0dH1Rdul1LZy8MiVUXZISvPS0RCsLphunTi-fnwLna64QXL_f3am1Q5vPmMZzDuY8lEKpJn4hAc71VflPirRkKRvqzalkjnoNFTXYDNmd9DiVCXsFPbE/s1600/Stina-la-nena-de-gel-Babulinka-Books.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="198" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgSJWz8PV6PA7kPzEXzcVtn1Aa0dH1Rdul1LZy8MiVUXZISvPS0RCsLphunTi-fnwLna64QXL_f3am1Q5vPmMZzDuY8lEKpJn4hAc71VflPirRkKRvqzalkjnoNFTXYDNmd9DiVCXsFPbE/s400/Stina-la-nena-de-gel-Babulinka-Books.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
<br />
I ara que ens ha arribat el fred em ve molt de gust parlar-vos d'aquesta novetat, <i>Stína, la nena de gel</i>.<br />
A la Stína no li agrada gens el fred, i a ple estiu va tapada fins a les celles per sortir al carrer, imagineu-vos quan arriba el gèlid hivern de terres nòrdiques... La Stína observa el món per una finestra i veu com la gent, malgrat el fred que ella sent, viu, surt, passeja, els nens juguen... un dia, una ràfega de vent li durà la mà estesa d'uns amics que faran sentir-li l'escalfor de l'amistat i li donaran la força per abrigar-se i gaudir del fred de l'exterior. Qui no ha necessitat mai la mà d'un amic per poder seguir?<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjANZVHrg-WgZ-q1f9s1TkGWedAK58pcaj8TCgvrhjmDv-ouqos2TdR_S5bEIlXCDO8ujMkHZofRpu0VoOaCXNh05oahtvGmUWvqNAt81DYO-e6aa1mE0PbAxNUH35dyM_Kfp0b7oW5QI8/s1600/stina.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjANZVHrg-WgZ-q1f9s1TkGWedAK58pcaj8TCgvrhjmDv-ouqos2TdR_S5bEIlXCDO8ujMkHZofRpu0VoOaCXNh05oahtvGmUWvqNAt81DYO-e6aa1mE0PbAxNUH35dyM_Kfp0b7oW5QI8/s320/stina.jpg" width="270" /></a></div>
<br />
El llibre l'han editat Babulinka en català i Nórdica en castellà, edicions impecables amb una recepta de xocolata desfeta per fer-nos passar el fred i un petit manual de com fer punt sense agulles per poder abrigar-nos com la Stínia. Traduït al català per Jordi Martín Lloret.<br />
<br />
<span style="color: purple;"><b><i>Ulls</i></b></span><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhBpZt7yGyUJKhEt3WYvuf6LoBgtI4siIfzce0ZM1LOu3sMOoADNPoAggN0DpFrm4xNwit2IXSCpifNoakMfs2XUe-n4MkMFUoSn4KI16unkYG3W6j575kiAYOnaVhFOaFuJMWUXiM15sI/s1600/ulls-.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhBpZt7yGyUJKhEt3WYvuf6LoBgtI4siIfzce0ZM1LOu3sMOoADNPoAggN0DpFrm4xNwit2IXSCpifNoakMfs2XUe-n4MkMFUoSn4KI16unkYG3W6j575kiAYOnaVhFOaFuJMWUXiM15sI/s320/ulls-.jpg" width="268" /></a></div>
<br />
<br />
El tercer llibre del que vull parlar-vos és una joia, <i>Ulls</i>, de Iwona Chmielewska. Un al·legat als ulls, a la mirada i als sentits que ens mantenen vius. No us en vull dir res més perquè m'agradaria que us emocionéssiu tant com jo quan el fullegeu... però sí que us avanço que el llibre té pàgines amb ulls encunyats que ens conviden a jugar o a mirar-hi a través. Editat per Tramuntana i traduït per Gisela Lara González<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_tPBCmw5MEbcsdO1p8Ve9iw9NGSWO6cZ5XAwco8gr6N_aok0GphgFcA8SDE1ga3yvSx8re6y-XjO_8e4fOJgTcKQVQYmQPu6Xd-ozNSCdbTvs1s5-caNqrkN5GgKQi0BOz9C1H3frds4/s1600/DSC_2823.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="214" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_tPBCmw5MEbcsdO1p8Ve9iw9NGSWO6cZ5XAwco8gr6N_aok0GphgFcA8SDE1ga3yvSx8re6y-XjO_8e4fOJgTcKQVQYmQPu6Xd-ozNSCdbTvs1s5-caNqrkN5GgKQi0BOz9C1H3frds4/s320/DSC_2823.JPG" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<br />
<span style="color: purple;"><i><b>Babar</b></i></span><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgisSNRY9DxEPTaWsiuAnD0-rTjAOSaCYo439EhGvWJITXvg4ChczNRyJ_srO0zcrQTbrMCed77JVwGubfvX4oOM4vmTEyXHXTmNMDbFrGj1fHigc8be0gUZfAFhBHGvwatsvyd2i17R5I/s1600/babar.GIF" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgisSNRY9DxEPTaWsiuAnD0-rTjAOSaCYo439EhGvWJITXvg4ChczNRyJ_srO0zcrQTbrMCed77JVwGubfvX4oOM4vmTEyXHXTmNMDbFrGj1fHigc8be0gUZfAFhBHGvwatsvyd2i17R5I/s320/babar.GIF" width="205" /></a></div>
<br />
Blackie Books acaba de culminar una tasca d'anys i ens regala un volum que conté totes les històries de Babar amb un format impecable, traduït de nou del francès té pàgines fins ara inèdites en català. Us transcric un paràgraf de la carta de l'editora perquè veieu la feina que s'hi ha fet. Aplaudeixo la gent de Blackie Books per haver recuperat dignament la Pippi (ara ens cal en català!), Rodari i ara Jean de Brunhoff. A la llista dels desitjos demano la recuperació d'<i>El clos dels esbarzers</i> (si us plau, els nens d'avui es mereixen créixer en aquell bosc ple de ratolins que mengen móres).<br />
<br />
"Ha sigut un procés de quasi tres anys. Ens hem basat en les edicions originals del llibre (i per això algunes pàgines són inèdites en català) i hem encarregat noves traduccions per a tots els contes. En l'aspecte gràfic, hem intentat cuidar al màxim cadascuna de les imatges, tractades per tal d'obtenir-ne la màxima nitidesa. També vam retocar el color de les il·lustracions per poder aconseguir la vivacitat i precisió dels volums originals. La recerca d'un paper semblant al dels originals francesos va ser minuciosa, i inclús vam aconseguir que la impremta utilitzés una tècnica de tramatge anomenada "estocàstica", quasi en desús des de fa deu anys, per aconseguir uns grisos més nets per als elefants del conte."<br />
Tota una declaració de principis, el llibre porta un pròleg de Maurice Sendak, o sigui que ja no teniu excusa per incorporar en Babar a les vostres vides i que una nova generació creixi amb aquest elefant. Editat per Blackie Books i traduït per Isabel Obiols.<br />
*És de justícia mencionar que l'editorial Nandibú ha recuperat dos àlbums a mida gegant de les aventures d'en Babar.<br />
<br />
<span style="color: purple;"><b><i>Del bressol a la lluna</i></b></span><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0o4dwESgBfUU4naxtpi4nYqEDsS3Vho7Qg6HmLHW_nJbwRqjYKJwWVQpoLZjMJivyrT0Ky1WqF3PXfF7uBUp83aMgHiQr5nAVk4YhPe-FOVDtiX298o5wITeLMCl-sI239T1nQ6YtoEg/s1600/DSC_2822.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="214" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0o4dwESgBfUU4naxtpi4nYqEDsS3Vho7Qg6HmLHW_nJbwRqjYKJwWVQpoLZjMJivyrT0Ky1WqF3PXfF7uBUp83aMgHiQr5nAVk4YhPe-FOVDtiX298o5wITeLMCl-sI239T1nQ6YtoEg/s320/DSC_2822.JPG" width="320" /></a></div>
<br />
<br />
I acabo amb cinc llibres per als més petits que formen part de la col·lecció Del bressol a la lluna, adaptats al català per Miquel Desclot. El text d'Antonio Rubio i les il·lustracions d'Óscar Villán donen vida a unes llibres petits de cartró, pensats per llegir a la falda mentre bressolem i entonem les primeres melodies. Literatura de qualitat per als futurs lectors per vincular-nos i arribar a la lectura des de l'afecte. Editats per Kalandraka</div>
L'Espolsada llibreshttp://www.blogger.com/profile/13667883240341633329noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7394909532427003182.post-52524964023046948642015-11-21T10:00:00.000+01:002015-11-25T10:06:54.528+01:00Un home enamorat<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div style="text-align: left;">
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgECv76D4pZNna5NJ0rRzclLvW76Pov1XLhXWY5uKZ9fkgwdwB8NEcGM7o_m6lyMorzEbBBAInVVDJ1DXEXeWXxfo3emvKxt6oecDAjxRkEmHokKD3Nj9NWhIodPZnS5QJVLOHiQoXUCXQ/s1600/Un-home-enamorat.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgECv76D4pZNna5NJ0rRzclLvW76Pov1XLhXWY5uKZ9fkgwdwB8NEcGM7o_m6lyMorzEbBBAInVVDJ1DXEXeWXxfo3emvKxt6oecDAjxRkEmHokKD3Nj9NWhIodPZnS5QJVLOHiQoXUCXQ/s320/Un-home-enamorat.jpg" width="213" /></a></div>
<br />
"Una vida és fàcil d'entendre, els elements que la determinen són molt pocs. En la meva n'hi havia dos. El meu pare i el fet que mai no havia pertangut enlloc." </div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<div style="text-align: left;">
Ja fa uns dies que he acabat la lectura d'<i>Un home enamora</i>t, l'he reposat, paït, pensat i m'ha agradat molt i amb el record encara més. Per què m'agrada tant Knausgård? Se'm fa difícil d'explicar i molt. Em passa sovint que els llibres que més m'agraden se'm resisteixen alhora de ressenyar-los i aquest n'és un exemple. Amb el llibre en mà i a la llibreria el defenso però de manera desordenada, visceral... potser m'agrada perquè Knausgård posa veu a molts dels meus pensaments... o potser perquè el trobo valent per dir en veu alta allò que molts pensem sobre temes delicats com la família, la criança dels fills, el voler un espai propi, el món de la parella... alhora que és capaç de dissertar sobre la creació literària. I potser és per això que em fascina perquè vincula de manera indivisible una cosa de l'altra.</div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<div style="text-align: left;">
"La meva idea que l'art era allà on cremaven les flames de la veritat i la bellesa, l´últim lloc que quedava on la vida podia mostrar la seva cara més autèntica, era una bogeria." </div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<div style="text-align: left;">
L'autor necessita 700 pàgines per explicar-nos com li canvia la vida amb l'arribada de les seves dues primeres filles. En aquest segon volum del sextet, La meva lluita, l'autor fa una llarga reflexió sobre la paternitat i com això ens marca la manera d'anar pel món, potser condicionat per la relació amb el seu pare, absent bona part de la seva vida. Diria que empatitzo amb l'autor, i en aquest llibre en especial, perquè adopta una condició molt femenina de la paternitat que el porta a reclamar una cambra pròpia, demanda feminista llargament reivindicada per Virgina Woolf, davant l'astorament familiar.</div>
<div style="text-align: left;">
M'agrada Knausgård perquè és honest davant el que escriu, les petites coses de cada dia. Em recorda a la Munro o a Anne Tyler amb aquest anar teixint però el que sorprèn és aquest narrador en primera persona que no respecta cap ordre cronològic i que de cop posa el focus en petits detalls i anècdotes per continuar narrant-nos la quotidianitat. Destaca com es despulla, mostra els neguits, les angoixes, les pors i les alegries menudes del dia a dia. I sorprèn per desmuntar la societat sueca, on viu, tan idealitzada des de terres mediterrànies. Hi ha molta vida a les novel·les de Knausgård! Confesso que les llibreries hi són tan presents que potser és per això que me'n declaro una fan entusiasta. </div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<div style="text-align: left;">
"Si vèiem una bona pel·lícula ens movia per dins i posava coses en marxa, perquè les coses són així, el món és sempre el mateix però el que canvia és la nostra manera de mirar-lo. La vida quotidiana, que ens podia aixafar com un peu trepitjant un cap, també ens podia deixar extasiats. Tot depenia de l'ull que mirava."<br />
<br />
Traduïda al català per Anna Llisterri<br />
Editada per l'Altra editorial/Anagrama</div>
</div>
L'Espolsada llibreshttp://www.blogger.com/profile/13667883240341633329noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7394909532427003182.post-67361157321601905982015-11-14T11:05:00.002+01:002015-11-14T13:38:13.837+01:00El nedador del mar secret<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDDgV_CS1rHYM8uw6siCDAZcRBjbQY6rLpjmCPqcwRTwwK06LsMcH1QloU3bDVlQUCGNpWtwydoq_AMq0TOQpkKJn-oNw2nHF_oIAOkbU1V1xB_0pzSfq1mUbQyQu8ioZAUvcmJMV1V2I/s1600/Nedador.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDDgV_CS1rHYM8uw6siCDAZcRBjbQY6rLpjmCPqcwRTwwK06LsMcH1QloU3bDVlQUCGNpWtwydoq_AMq0TOQpkKJn-oNw2nHF_oIAOkbU1V1xB_0pzSfq1mUbQyQu8ioZAUvcmJMV1V2I/s320/Nedador.jpg" width="240" /></a></div>
<br />
Sabeu quan esteu nedant al mar i us empasseu un glop d'aigua salada sense voler-ho i de cop tot l'estómac se us remou? Aquesta és la sensació que he tingut al llegir <i>El nedador del mar secret</i>, una història breu, intensa, preciosa, poètica i dura com la mort.<br />
<br />
Amb una vuitantena de pàgines Kotzwinkle és capaç d'explicar un part, dibuixar el binomi vida i mort amb una senzillesa, emotivitat i contundència que fa que et quedis atrapat a la remor de les onades...<br />
<br />
La Diane trenca aigües i en Laski la porta cap a l'hospital, és de nit, fa fred tot està nevat i amb compte arriben a l'hospital. Quan en surtin ja no seran els mateixos, la pèrdua els acompanyarà per sempre, saber gestionar-la és tan important com la vida perquè sinó corres el risc de viure-hi encallat per sempre.<br />
<br />
"Va sentir la Diane a prop seu en aquell silenci estrany i fondo i, aferrades en aquella quietud, habitant-la, va veure com la vida i la mort es fonien en un mar encalmat i resplendent que no tenia fi."<br />
<br />
Kotzwinkle va escriure aquest llibre un vespre després d'enterrar el seu fill, d'una glopada va expulsar el dolor immens que el corsecava i ho va fer de manera magistral, allunyant-se dels sentimentalismes i en canvi a tot el llibre hi ha una pena pregona i una nostàlgia del que mai no serà i tanmateix, la vida segueix.<br />
<br />
L'editorial Navona ens regala ara l'oportunitat de llegir-lo en català amb una traducció de Yannick Garcia impecable. És per llibres com aquest que la literatura té sentit.<br />
<br />
Edita Navona<br />
Traduït per Yannick Garcia</div>
L'Espolsada llibreshttp://www.blogger.com/profile/13667883240341633329noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7394909532427003182.post-86248420808671582812015-11-07T11:08:00.001+01:002015-11-09T16:59:56.972+01:00Pòquer de dones, segona part.<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjf9MyLMjQWEtsQdPxRTvH8X-l2_U_4kRcYRQ09HRSns6BWaLIgWEQnbr1CRkC57iq1DNqr6wWI7SqVoutrlACJNtCdKDOomwwZWe3t4EMdjBazHfi-2ZedSW5IF38L1jRArqUZjcwkoxU/s1600/DSC_2591.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="214" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjf9MyLMjQWEtsQdPxRTvH8X-l2_U_4kRcYRQ09HRSns6BWaLIgWEQnbr1CRkC57iq1DNqr6wWI7SqVoutrlACJNtCdKDOomwwZWe3t4EMdjBazHfi-2ZedSW5IF38L1jRArqUZjcwkoxU/s320/DSC_2591.JPG" width="320" /></a></div>
<br />
Potser de les coses més difícils del meu ofici és mirar de convèncer la gent. Quan he llegit un llibre que m'agrada, obriria la finestra i cridaria als quatre vents que tothom l'hauria de llegir, quan faig algun acte a la llibreria del que n'estic convençuda, que sé del cert que valdrà la pena, que serà bonic, íntim, que marxaràs a casa satisfet i amb la sensació que has viscut i has après alguna cosa nova voldria aturar el temps i fer-ho saber a tothom. Quan a les llibreries decidim programar alguna activitat sempre patim, i molt, per l'audiència, per si has sabut transmetre la passió que sents a través de les xarxes, dels correus i perquè saps que et falta mirar els ulls de la gent per dir-los: fes-me confiança aquest divendres.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhXLKEU0NqWT96rL_OggcuNwsQVk_r0scV_HxBzfnqMeHLJOQAsb1_CO2SpB_Fl9i8XrULDYilSHDTQCMiHU7b2k0dg-ELimmhoaOVaepWd7Yi0cosRPktz4BNGqJeHgvRf9sfmiAotGN8/s1600/DSC_2570.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="214" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhXLKEU0NqWT96rL_OggcuNwsQVk_r0scV_HxBzfnqMeHLJOQAsb1_CO2SpB_Fl9i8XrULDYilSHDTQCMiHU7b2k0dg-ELimmhoaOVaepWd7Yi0cosRPktz4BNGqJeHgvRf9sfmiAotGN8/s320/DSC_2570.JPG" width="320" /></a></div>
<br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhPetDZ_aW9Flhbq6SodCFDHbH6Ox-_9GbkZchNY6mUJaUs0T4c6Aqw5ws7xl1HZ1f8GEXZPj11R0CtVsDVV5mYFvY5PGneodgPBbkUXvCMum_O693qFNRqSHjEOWlKEP6MDom9WEnP4Lg/s1600/DSC_2642.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="214" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhPetDZ_aW9Flhbq6SodCFDHbH6Ox-_9GbkZchNY6mUJaUs0T4c6Aqw5ws7xl1HZ1f8GEXZPj11R0CtVsDVV5mYFvY5PGneodgPBbkUXvCMum_O693qFNRqSHjEOWlKEP6MDom9WEnP4Lg/s320/DSC_2642.JPG" width="320" /></a>Quan la Maria em va proposar de fer aquest pòquer de dames sabia que valdria la pena, després d'haver-hi participat puc afirmar que va ser un bàlsam literari. D'una banda descobrir la Blanca Llum, una veu jove, contundent que ha tingut cura de l'edició d'<i>Un film</i> de la Víctor Català, sentir parlar algú jove i amb tan talent i defensar amb urpes la Víctor i la seva novel·la són coses que passen un divendres al vespre. De l'altra, tornar a trobar la Marina, just arribada dels Estats Units on ha fet estada en una casa per escriptors, sentir-la parlar del que hi ha viscut, dels esmorzars, de l'espai, del temps per escriure... i alhora parlar de les protagonistes dels llibres amb aquella frescor i naturalitat també passa els divendres. I tenir la Maria Bohigas, editora, parlant dels seus estimats fracassos, llibres bons, que triomfen arreu però que a casa nostra els costa trobar el camí o celebrar que un llibre com <i>Un film, </i>considerat la mare dels fracassos, hagi trigat 100 anys a tenir el reconeixement que es mereix també són coses que fem un divendres al vespre. Com deia la Maria la literatura i els llibres et permeten un diàleg íntim que t'interpel·la.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhr32Z5lQmi_spqJOKOOwnmfDSvx2oQE-ybxUQmxVFsVWuc_gsM76KF01moYTduFetadTXrM5JbRsI8hbI82mADKmliBwHD_eUiUi2gL9v4-CVH0OXEs794hoS3fOUT5_wkBuMp1QvComY/s1600/DSC_2652.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="214" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhr32Z5lQmi_spqJOKOOwnmfDSvx2oQE-ybxUQmxVFsVWuc_gsM76KF01moYTduFetadTXrM5JbRsI8hbI82mADKmliBwHD_eUiUi2gL9v4-CVH0OXEs794hoS3fOUT5_wkBuMp1QvComY/s320/DSC_2652.JPG" width="320" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEim4n6SQzJa1SPdPl0wa5Uj-fs8WwY5kqRAU9XDhOuQf9N57KA0y7LEQsre7rlRRNdFMfG3Nk_eoZHd1enXsgLd2UZ9-7cmMsFvlkaBoVAstGEyFQQdkpWJY2mWy0_EbduTt6yFfBAHwZo/s1600/DSC_2644.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="214" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEim4n6SQzJa1SPdPl0wa5Uj-fs8WwY5kqRAU9XDhOuQf9N57KA0y7LEQsre7rlRRNdFMfG3Nk_eoZHd1enXsgLd2UZ9-7cmMsFvlkaBoVAstGEyFQQdkpWJY2mWy0_EbduTt6yFfBAHwZo/s320/DSC_2644.JPG" width="320" /></a></div>
<br />
Els quatre llibres d'ahir al vespre són la nit i el dia entre ells i alhora els pots posar de costat i no grinyolen, formen part d'un catàleg molt ben estructurat que conversa entre si i que té un fil invisible, el de la coherència.<br />
Durant la vetllada vam sentir frases com que les novel·les íntimes, les d'ahir, transiten per la situacions climatològiques internes de l'ésser i és tan cert que amb aquesta definició ahir vaig saber perquè m'agraden tant. Perquè els bons escriptors et porten i t'acompanyen per un univers d'emocions que no es poden controlar així com les tres dames que vaig tenir el privilegi de sentir i tenir assegudes (al sofà que ens van deixar els veïns). No em cansaré de dir que tinc molta sort de fer el que m'agrada, de poder compartir una de les meves passions amb vosaltres i de dir que ahir, per una estona, vam reproduir el sofà mític de l'enyorat programa L'hora del lector amb unes protagonistes de luxe.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhoSe6Fr_vRW_DXsfSZ78BNoW5aVSRehqrYpkZfctnsBG9bTdx9VdWHa7dlDkiisiN1U-O4n18LSgoJKGPUnr8ijW7WG4ss8_HA04F0TrSpPOc63-Amf4aTP4nhBydw9buCJGnWNEtlSpM/s1600/DSC_2660.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="214" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhoSe6Fr_vRW_DXsfSZ78BNoW5aVSRehqrYpkZfctnsBG9bTdx9VdWHa7dlDkiisiN1U-O4n18LSgoJKGPUnr8ijW7WG4ss8_HA04F0TrSpPOc63-Amf4aTP4nhBydw9buCJGnWNEtlSpM/s320/DSC_2660.JPG" width="320" /></a></div>
<br />
<br />
Quan pugueu no deixeu de llegir <i>Li, Tsili, Cap a Sibèria, Un film... Els homes i ocells</i> de la Blanca Llum, la nova novel·la que està escrivint la Marina i els llibres que vindran del Club editor. Que tingueu un bon dissabte, de mentre jo feinejo a la llibreria amb els ecos de totes aquestes veus.</div>
L'Espolsada llibreshttp://www.blogger.com/profile/13667883240341633329noreply@blogger.com1