"L'acumulació de preguntes sense resposta dispara la tendència a la fabulació, reforça l'habilitat de mentir i ensenya que la diversitat també consisteix a mantenir, a capa i espasa les diferències. La mentida, doncs, s'imposa com l'instrument de comunicació més habitual."
Parlar de llibres de contes se'm fa difícil, vaig deixar de comentar Mil cretins de Quim Monzó per incapacitat meva de trobar les paraules justes. Aquest cop com que no volia que em passés el mateix, us remeto a una bona crítica i us encomano amb aquest apunt tan breu que si us plau llegiu, però sobretot rellegiu, els contes compresos a La bicicleta estàtica. Em meravella la capacitat dels contistes i, de Pàmies en particular, per dir tantes coses amb tan poc text... M'han agradat en especial els relats més autobiogràfics i m'han semblat genials El que no hem menjat i Les cançons que li agradaven a Lenin.
Publicat per Quaderns Crema
6 comentaris:
M'agrada Pàmies. Potser una bona idea per autorregalar-me per el meu aniversari, que està a tocar
No sóc massa amant dels contes, però aquest recull ja és la segona vegada que en llegeixo una recomanació. Potser m'acabo decidint, al final.
Aquest me'l compro. He llegit altres crítiques i el deixen bastant bé. Endavant,doncs
Doncs els Mil cretins m'enganxen moltíssim. Hi he tornat moltes vegades i encara m'agrada rellegir-los (Monzó és genial). I el títol, tan bo. Pàmies també m'agrada i miraré de llegir-lo. Miraré, perquè ara hi ha feinada: entre els cursos, el Club de lectura i els nous projectes literaris de Lectura fàcil estic enfeinada. I a Girona, aquest és cap de setmana de Fires!
És un dels que tinc pendents més inmediats.
M'encanta Sergi Pàmies i crec que este llibre té un toc especial que potser no es troba en altres llibres seus. El vaig llegir el mes passat i em va deixar molt bon gust de boca.
Terra de llibres
Publica un comentari a l'entrada