La tieta Mame

A mi, com en aquest altre llibreter, els llibres classificats d'humor i de riure em fan una mica de por... Sé que no sóc de riure fàcil i que tinc un humor particular, però he de reconèixer que La tieta Mame ha aconseguit fer-me somriure i de tant en tant deixar anar una riallada d'aquelles que et quedes a gust.

En Patrick es queda orfe als deu anys, el seu pare ho tenia tot previst i el deixa a càrrec de la seva germana. Una tieta que es diu Mame. La Knickerbocker Trust Company és la responsable dels diners en efectiu i els valors fins que en Patrick no sigui major d'edat. En Patrick ha de rebre una educació conservadora i dins del protestantisme. Sembla que segons el llegat en Patrick tindrà una infantesa trista i avorrida, però tot canvia el dia que coneix la seva tieta que té pensat altres maneres d'educar-lo i uns altres valors. Una escola on els nens i nenes van despullats i una llibreta per poder apuntar les paraules que en Patrick no coneix són una manera diferent de començar una nova vida...

"La veritat és que la tieta Mame i jo vam aprendre a estimar-nos mútuament en un espai de temps molt breu, lliure d'entrebancs. Que la seva personalitat sorprenent m'atragués, exactament com havia atret a milers d'altres persones, n'era la conclusió inevitable. Al cap i a la fi, el seu atractiu esvalotat era prou conegut i, a més, ella va ser la primera família de debò que vaig conèixer. Ara bé, per a mi, el fet que pogués tenir una mínima cura d'un noi de deu anys, insignificant i sense cap mena d'interès, sempre va constituir un motiu de sorpresa, de goig i d'estranyesa. Perquè l'hi tenia, i sempre he pensat que, tot i la seva popularitat, els seus interessos, les seves anades i vingudes constants, probablement ella també se sentia una mica sola. Els seus crítics han sostingut que jo senzillament era un nou tros de fang que ella podia conformar, estirar, modelar i colpejar a cor què vols, i és cert que la tieta Mame mai no es va poder resistir a ficar-se en la vida dels altres. La seva dependència dels altres era constant, segura. Per a nosaltres dos va ser una relació d'amor, i l'experiència fou del tot única."

La tieta Mame és la dona més hilarant, tendra, lliure i sorprenent que us pugueu imaginar. Aventures i desventures, escenes inversemblants... tot li passa i tot ho fa pel seu nebot.

Publicada el 1955 després d'haver estat rebutjada per molt editors, la lectura de La tieta Mame continua sent vigent i us farà passar una bona estona que amb els temps que corren bona falta ens fa. Deixeu-me que destaqui la tasca excel·lent de Francesc Parcerisas a la traducció ja que el passat dia 30 es commemorava el dia internacional dels taductors.

Publicada per Quaderns Crema/Acantilado