La setmana passada parlàvem de la Jenn Díaz com a autora amb una veu i un univers propis i avui us vull parlar d'un autor, dels pocs, capaç de fer del silenci i de les atmosferes un protagonista més de les seves novel·les.
Arriba en català i en castellà el primer llibre de l'autor holandès que als anys noranta va escriure pensant en un públic juvenil i que després va refer pensant en tots els públics. Bakker ens narra la vida d'una família formada per un pare i tres fills, en Gerson i els dos bessons (Klaas i Klees), un gos i una mare que un dia se'n va anar a Itàlia.
De camí a casa els avis i mentre discutien si les flors de les pereres eren roses o blanques, un cotxe els envesteix, les rialles donen pas al silenci del coma d'en Gerson que triga uns dies a despertar-se i que quan ho fa tot és ben negre.
Bakker es dedica a explicar-nos com els membres de la família s'adapten a la nova situació del primogènit i ho fa donant veu als bessons, al propi Gerson i al gos de la família i així desplega un joc de veus narratives com la dels bessons o algú que parla des del coma...
Llegir-lo després d'A dalt tot està tranquil i de Deu oques blanques em confirma que la prosa de Bakker em sedueix i m'atrapa un cop més; que domina els silencis i les paraules no dites amb mestratge; que malgrat la tristor que es desprèn de les seves històries sempre hi ha una tendresa que el fan especial; que l'aigua, els llacs, les ovelles i les flors són una constant en la seva obra com també ho és la no-presència femenina o escadussera. Si la setmana passada dèiem que Jenn Díaz mirava el món en femení, Bakker ho fa en masculí -que ningú es confongui i caigui en l'error de posar-hi etiquetes, són llibres per tothom- parlem de la mirada. Les dones de Bakker o no hi són o fugen i s'escapen (donaria per una tesi doctoral com la que escriu la protagonista de Deu oques blanques).
Les pereres fan la flor blanca és un llibre deliciós, d'aquells que m'agraden perquè podré recomanar a molts públics entre els quals algun lector jove i voraç amb ganes de bona literatura. Sense acció trepidant i una calma aparent les obres de Bakker contenen tota mena d'emocions, però sobretot una gran passió per l'ofici d'escriptor i un immens respecte per al lector.
Gràcies Laura, editora entusiasta, per oferir-nos-el sense defallir.
Editat per Raig Verd/Rayo Verde
Traduït, impecablement, per Maria Rosich
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada