La vida de las paredes

L'obra pictòrica de Sara Morante em fascina de fa temps, té un art especial, una mirada particular que transmet amb passió amb unes il·lustracions que només els cal prendre vida. El que m'atrau de l'obra de Morante és que s'intueix que és una gran lectora i això ho transmet als personatges que il·lustra, ha donat vida a obres de Wharton, Andersen, Twain... Aquest cop, instal·lada lluny del brogit del món on viu per crear, ha unit dues passions la literària i l'artística i ha publicat la seva primera novel·la, La vida de las paredes, il·lustrada per ella.

Desconec com va ser el procés de creació, si primer va escriure i després va il·lustrar, però mentre llegia la història m'ha agradat pensar que ella havia dibuixat tota aquesta gent i que en mica en mica els ha dotat de vida amb pinzells i colors. És la història d'una casa amb porteria inclosa al carrer Argumosa, on viuen els porters; el matrimoni López i el seu fill; Maria la brodadora, la senyora Noriega, propietària de l'edifici; una musa i el pintor; un pis buit; el senyor Ruballo i quatre gàrgoles que són testimoni de l'antic edifici que van derruir. Si treus la sobrecoberta del llibre et trobes amb un ull que espia per un forat, tota una declaració d'intencions de la novel·la.

Morante es dedica a explicar-nos la vida dels personatges de cara a la galeria però també dins de casa seva quan tanquen la porta. Ja sabem que tothom té una esfera pública, una privada i una de secreta i és en aquesta on Morante hi posa especial èmfasi. Les formes cal saber guardar-les però la passió i l'instint quan ningú no ens veu ens fa vulnerables.

És un llibre especial, delicat, tràgic, inquietant però que sedueix des de les primeres pàgines, és cert i cal dir-ho que sense l'edició impecable de Lumen, un cop més, i la mà brillant de Morante no parlaríem de la mateixa obra. Si una cosa traspua aquest llibre és talent en totes les seves versions artístiques.

*M'ha fet il·lusió en el capítol d'agraïments trobar-hi la Natalia Zarco

Editat per Lumen