dissabte, 9 de maig del 2015

Apropiació indeguda


Mentiria si us digués que aquest llibre m'ha apassionat, de fet no sé què m'ha provocat, estic escrivint i encara dubto de tot i de més. He deixat reposar la lectura, fa dies que l'he acabat, i el cert és que he estat temptada a no parlar-ne, però no me'l trec del cap, a estones hi penso, hi torno i ric per dins. Apropiació indeguda, una novel·la sobre l'amor... Ai l'amor el motor que mou el món, cert, però el desamor mou les instints més bàsics, primitius i rupestres.

Lena Andersson posa la mirada sobre Ester Nilsson, una escriptora que rep l'encàrrec de preparar una conferència sobre l'artista Hugo Rask. Mentre la prepara i investiga en la vida de l'artista plàstic se'n va enamorant, perdudament. Després de la conferència l'artista s'hi acosta i a partir d'aquí comença una no-relació. Ella bojament enamorada i ell centrat en si mateix, en la seva feina i la seva obra. No té mai un no per resposta per l'Ester però tampoc el sí que ella busca.

"La força i l'habilitat desperten admiració, però no amor. La fragilitat de l'ànima és el que pot inspirar l'amor, però la fragilitat i prou no és suficient. Ha de completar-se amb autonomia i capacitat de distanciar-se d'un mateix. Les esquerdes internes generen afecte, però tard o d'hora el que ha despertat aquest afecte provoca agressivitat. Les febleses són, a causa de la seva impotència, tan impossibles d'estimar com la força més fèrria."

Lena Andersson ha fet una novel·la no d'amor sinó sobre l'amor en totes les seves facetes. Diria que és un llibre corrosiu, una mena de monòleg interior sobre algú que està bojament enamorat però no és correspost. És un llibre que tothom que s'hagi enamorat alguna vegada, desenamorat o patit mal d'amor hi trobarà el seu paràgraf. Andersson posa l'objectiu precisament en quan algú perd el nord, tothom l'avisa, però no pot veure res més que no sigui la persona estimada. En el fons, he rigut perquè l'he trobat mordaç mentre la protagonista mirava de convèncer-se, justificar i sobreviure, precisament, al que no hauria de ser mai una història d'amor.



Traduïda per Carolina Moreno
Edita Angle/Alfaguara