Si hagués de definir d'alguna manera la literatura posaria com a exemple Algú, ser capaç de narrar la vida d'una persona corrent, que no destaca, que viu a l'ombra i fer que aquella vida sigui excepcional per al lector.
Alice McDermott, fins ara desconeguda per a mi, ha escrit un llibre que reuneix tots els requeriments per construir la paraula literatura. McDermott descriu la vida dels immigrants irlandesos a Brooklyn i ho fa amb els ulls de la Marie, una nena que esdevé dona, treballa, es casa, té fills i perd els pares. Felicitat, pena, dolor, amor, descoberta, desenganys, mort, vida, maternitat, paternitat.
D'entrada em direu què té de revolucionària aquesta vida i què la fa tan especial? Doncs l'escriptura de l'autora que dóna vida a la Marie i construeix un personatge literari preciós i que trigaré a oblidar-lo. Mentre escric no em deixen de venir al cap unes paraules de Colm Tóibín en una entrevista quan presentava la seva novel·la Brooklyn: "Volia fer una novel·la pròxima a les intencions del gènere, és a dir, donar veu als que no en tenen. Les novel·les no parlen dels que són al centre de la foto, sinó dels que queden al marge. En pintura hi ha exemples memorables. Mira Veermer: pinta una dona llegint una carta en una finestra. M'interessa traslladar aquest esperit al paper."
La prosa de McDermott és tan deliciosa que no en tens prou, no voldries que s'acabés. Jo que xerro pels descosits m'he quedat sense paraules per parlar d'un llibre que ja ho diu tot. Llegiu-lo si us plau i viatjareu al Brooklyn dels anys vint sense moure-us del sofà de casa.
Traduït al català per Marta Hernández i Zahara Méndez
Editada per Minúscula/Libros del Asteroide
1 comentari:
Avui me l'he estat mirant. Només pel començament de la contraportada ja me l'hauria quedat :-)
Publica un comentari a l'entrada