Adéu a l'Eddy Bellegueule

En aquest país nostre que la cultura viu en un menyspreu continu, que les arts són mirades amb incredulitat, que els que llegim semblem extraterrestres i amb un govern que sembla preguntar-se per a què serveix la cultura, a aquells ministres que ens regeixen els enviaria un exemplar d'aquest llibre perquè siguin conscients com l'art i els vincles que hi estableixes poden salvar una vida.

És el cas de l'Eddy Bellegueule que amb aquesta primera novel·la autobiogràfica se'n surt, gràcies a algú que confia en ell i l'adreça a un batxillerat artístic. Aquest jove que es canvia el nom per Édouard Louis l'art li salva la vida i a nosaltres llegir-lo ens remou l'essència.

"Gairebé sempre em tractaven de nena, i nena per a ells era de lluny l'insult més violent -i ho dic perquè es notava en el to en què ho deien -, el que expressava més desdeny, molt més que imbècil o burro. En un món en què els valors masculins s'erigien com els més importants, fins i tot la mare deia parlant d'ella mateixa Tinc els collons ben posat, jo, a mi no em fotran."

L'Eddy és un nen que neix en un poble del nord de França, a la Picardia, en un entorn obrer, pobre, masclista, racista i on l'alcohol té una presència que marca les relacions familiars i la manera d'estovar-se. Si ets un nen d'una família de cinc germans que ja de ben petit descobreixes que la teva sexualitat no encaixa amb el que espera de tu la teva família i el teu entorn, tens un gran problema.
Aquesta novel·la és la manera de l'Eddy de resoldre'l. Malgrat els grans esforços que fa per passar desapercebut i assemblar-se a la majoria fins al punt que es deixa torturar per dos individus a l'institut, que es força a fer creure que li agraden les nenes, intenta dissimular el que sent davant de tothom... l'Eddy lluita per escapar i ser lliure fins que als setze anys marxa de casa per tornar a començar. En aquest cas l'Eddy dispara contra la seva família amb qui no té relació però en realitat ens parla d'una part de la societat que està malalta, que viu en la misèria i que no pot aspirar a res més. És un tractat de la violència i denuncia la gènesi de tot plegat, la seva família són també víctimes i tanmateix el dolor que li produeix el seu rebuig és immens. 

"En realitat, la insurrecció contra els pares, contra la pobresa, contra la meva classe social, el seu racisme, la seva violència, els seus costums, va ser una cosa secundària. Perquè, abans que jo em rebel·lés contra el món de la meva infantesa, el món de la meva infantesa s’havia rebel·lat contra mi. Per a la meva família i els altres, de seguida, vaig ser font de vergonya i fins i tot de repulsió. Només tenia l’opció de fugir. Aquest llibre és un intent per entendre-ho."

Són capítols curts, alguns d'una cruesa extrema, que et fan llegir amb el cor encongit fins que prens consciència que la literatura li ha salvat la vida, perquè estàs llegint el llibre que li ha impedit caure en l'abisme. L'autor que ara es diu Édouard s'ha tornat en un petit burgès refinat que no només llegeix sinó que escriu, tot allò que la seva família i el seu entorn tant odiaven. Adéu a l'Eddy Bellegueule és una carta de comiat al passat d'un mateix i alhora una denúncia contra molts ismes de la nostra societat, però també posa de manifest com n'és d'important la cultura per esdevenir ments crítiques, obertes, lliures i desacomplexades fugint del ramat d'ovelles que ens imposa el sistema.

En aquest enllaç podeu llegir una entrevista a l'autor.
Edita Salamandra
Traduït per Anna Casassas