"Vet aquí una vegada una nena que estimava les paraules. I els llibres, que guarden paraules en forma d'històries que ens fan riure o plorar, imaginar i pensar...
La nena que es deia Joana, vivia en un poble a prop de la gran ciutat Era un poble envoltat de camps i de flors de tota mena, sobretot roses, que mirava créixer meravellada. Pensava que era bonic viure amb la natura tan a la vora."
Un conte molt delicat escrit per Muntsa Fernández que repassa la vida de la Joana Raspall, acompanyat de les il·lustracions de la Mercè Galí i dels poemes de la Joana Raspall. Una manera molt bonica d'apropar la Joana als menuts de casa i de donar conèixer la vàlua de les seves paraules i la importància de la seva trajectòria. Per als qui hem crescut amb els seus poemes és una setmana trista i des d'aquí li volem fer el nostre homenatge particular.
Dansa de núvols
"No entendré mai per què els núvols no canten
quan, tot lliurant-se a caprici del vent,
s'esfilagarsen com un vel de gasa
en giragonses suaus d'un vals lent.
Sento en silenci com l'indesxifrable
compàs de pauses entre violins...
No entendré mai per què els núvols amaguen
les melodies que els bateguen dins."
Editat pel Cep i la Nansa
2 comentaris:
Com sempre, no sé com serà el llibre, però la teva entrada és preciosa i fa venir ganes de córrer a comprar-lo. El poema, una meravella, no el coneixia. Gràcies!
El vaig comprar per als meus nanos fa un parell de mesos, un dia d'aquells que voltava amunt i avall. D'aquells regals que m'agrada fer, perquè sí, sense cap motiu…
M'encanta compartir amb ells la meva admiració per la Joana Raspall. I, en aquest cas, com també conec la Mercè Galí, és un llibre encara més estimat.
Gràcies, com sempre, per la teva sensibilitat a l'hora de parlar-nos de llibres que es fan estimar.
SU
Publica un comentari a l'entrada