escric: el temps s'escapa.
i el temps no fuig.
no sóc ahir, sóc sempre avui
sóc jo qui el deixa enrere.
i amb sang.
comença amb mi i acaba amb mi.
m'enganya, em sedueix, m'obsessiona
però li guio els dies
podré escapar-me amb ell
quan calgui, sense pors?
aquesta és l'única resposta que podria estimar
tot i que fos mentida.
Del poemari Tornar és lluny, Premi Carles Riba 2012
Publicat per Proa
2 comentaris:
l´hivern ha entrat per la finestra
no vol marxar.
jo, nu.
m´abriga avergonyida
la manta recosida d´una fe
que em ve de massa lluny.
de caminar pels esbarzers del dubte.
i em sento nu.
i aquest hivern no vol marxar.
p.28 RAGTIME. Francesc Garriga
Imma C.
GRAN, en Francesc Garriga!
Aviat farà 25 anys, que el vaig veure i sentir per primer cop!
Un gran tipus i un poeta amb molts anys d'ofici i poca obra publicada (això deu ser bo!).
Gràcies, Fe i Imma C., pel vostre bon gust, que heu compartit amb nosaltres!
Avui encara, abraçada poètica!
SU
Publica un comentari a l'entrada