dissabte, 16 de febrer del 2013

La buena novela



Hi ha llibres que et reconcilien amb el món i et tornen les ganes de creure en l'ofici i de pensar que a les llibreries, a més de vendre i sobreviure, intentem aportar el nostre granet de sorra a la societat. Ben cert és que hi ha editors que ens faciliten la feina, triant bons llibres i oferint-nos un producte rodó, és el cas d'Impedimenta que fa poc ha publicat La buena novela, obra de l'escriptora francesa Laurence Cossé, de qui no havia llegit res fins ara.

"No necesitamos libros insignificantes, libros huecos, libros confeccionados para gustar."

La buena novela és el nom d'una llibreria de París que neix amb l'esperit de només vendre els millors llibres, ho fa de la mà de la Francesca, una dona culta, elegant, amb diners i bon gust que troba en Van, el llibreter perfecte per tirar endavant aquesta empresa cultural. La Francesca i l'Ivan només volen vendre les millors novel·les, i conscients de les seves limitacions, decideixen muntar un comitè assessor al voltant de la llibreria que fa el llistat dels llibres que després ells supervisen. Un comitè anònim. El llibre comença amb l'agressió de tres persones que són part d'aquest comitè, el que ha de ser una feina plaent i desconeguda acaba convertint-se en una feina de risc, però qui decideix atacar els membres del comitè?
D'entrada, l'acollida de La buena novela és magnífica, sembla que París estigués esperant una llibreria com aquesta, però el pas del temps porta els primers atacs a la llibreria, potser escriptors ofesos perquè la seva obra no hi és? Grans grups editorials que volen vendre a qualsevol preu?

"Queremos libros que no eludan nada de lo trágico de la condición humana ni de las maravillas cotidianas; libros que nos devuelvan el aire a los pulmones."

És un llibre deliciós, a cavall de les novel·les de misteri i de les novel·les sobre llibres i literatura. Si bé és cert que la gent que formem part del sector ens podem sentir identificats en més d'un dels passatges de l'obra, és un llibre que farà les delícies dels lectors que estimen els bons llibres, que adoren els personatges amb qui aniries a fer un cafè i aquells que els agrada tenir bons llibres entre mans.

El preu d'anar a contracorrent, de ser exigents amb la qualitat, i de lluitar per allò en que un somnia a vegades és elevat i tanmateix, molt gratificant.

"Pero mi abuelo me dejó mucho más que eso: de él heredé la pasión por la literatura y algo más, algo que es fundamental, la convicción de que la literatura es importante. Hablaba a menudo de ello. "La literatura es una fuente de placer --decía--; es una de las escasa alegrías inagotables, pero no solo eso. No hay que disociarla de la realidad. Lo contiene todo. Por eso no empleo nunca la palabra ficción. Todas las sutilezas de la vida forman la materia de los libros."

Publicat per Impedimenta
Traduït per Isabel González-Gallarza

2 comentaris:

Córrer i llegir ha dit...

Per què serà que les teves ressenyes em fan venir ganes de deixar el que estic fent i córrer a buscar el llibre? Després em pot agradar més o menys --normalment m'agraden entre bastant i més--, però ningú em treu el plaer de llegir la ressenya, que ja és literatura en estat pur.
Gràcies!

Córrer i llegir ha dit...

En aquest cas, la teva ressenya i la realitat van a la par, i fins i tot la realitat supera les expectatives. Un llibre d'aquells que vols llegir sense parar i al mateix temps no vols avançar perquè no vols que s'acabi mai :-)