Tres nits

Us agraden aquelles novel·les que no podeu deixar de llegir des que comenceu fins al final? Us agraden aquelles històries que us fan patir, que us mantenen amb alerta i sobretot que et provoquen ganes de parlar amb el protagonista i dir-li quatre coses? Us agraden els thrillers psicològics que us fan un pols i us tenen amb l'ai al cor?
Si has respost que sí a alguna d'aquestes preguntes, aquest és el teu llibre.

La Susan rep un paquet del seu exmarit a qui fa molts anys que no veu, es van separar precisament perquè ell jugava a ser l'escriptor deprimit, i anys després li fa arribar un manuscrit de la seva novel·la, Bèsties nocturnes. Tot i les reticències inicials a llegir el manuscrit que li envia l'Edward, la Susan aprofita tres dies que el seu marit és fora de viatge per llegir-la i viure de ple la vida d'en Tony i la seva família que pateixen un brutal assalt a la carretera durant un viatge nocturn durant les vacances.

Tres nits conté dues històries (prefereixo no avançar-ne massa coses), la d'en Tony Hastings i família que ens ensenya la cara més fosca dels humans i la de la Susan que a mesura que va endinsant-se en la lectura comença a plantejar-se la seva vida actual, el perquè de la separació amb l'Edward, i es qüestiona fins a quin punt la seva exparella es venja i fa parlar i actuar els personatges de la novel·la per dir-li coses a ella. Dues històries addictives que avancen en paral·lel i que no pots deixar, la d'en Tony plena de violència i la de la Susan (a mi m'agrada molt) que mentre llegeix el manuscrit aprofita per reescriure la seva vida.
Quan l'hàgiu llegit, m'agradaria que parléssim del final. La novel·la manté molt bé el ritme fins a la tercera part que decau una mica, però Austin Wright té una gran domini del llenguatge concís i de la construcció dels personatges.

Publicada per Proa/Salamandra
Traduïda per Josep Daurella