Rosa caramel

I diu la llegenda que el color rosa és per a les nenes i el blau cel per als nens.

Aquesta premissa que alguns se la prenen al peu de la lletra i que no fa res més que condicionar la mirada sense prejudicis de nens i nenes, fa que encara avui, en ple segle XXI, sigui necessari reeditar aquest magnífic conte publicat per primera vegada en italià el 1976, i que va ser editat a casa nostra en una col·lecció que es deia A favor de las niñas, i que ara Kalandraka recupera.

Aquesta història passa al país dels elefants on les femelles tenen la pell fina i de color rosa caramel, aquest color es deu al fet que les elefantetes se les alimenta amb peònies i anemones des del primer dia de vida i perquè semblin més roses se les vesteix amb llaços, sabates i cintes rosades. Aquestes flors creixen en un recinte tancat d'on les elefantetes no poden sortir, però sí que poden veure els seus germans com juguen, corren, es banyen i rebolquen pel fang... En aquell ramat hi ha la Guillermina, una elefanteta ben grisa que no es torna rosa de cap de les maneres, després de molt insistir-hi els pares la donen per perduda i ella s'allibera de les peònies i els llaços i es comporta com un elefant qualsevol... gràcies a la Guillermina, les elefantes decideixen viure en llibertat, i des de fa temps els elefants i les elefantes conviuen en igualtat.

En aquest enllaç podeu veure les primeres pàgines del conte, que no hauria de faltar a cap biblioteca familiar i/o escolar.

Editat per Kalandraka - Hipòtesi
Traduït per Natàlia López