El temps acumula
nombrosos dies de
vagarosa llum, d'esglais,
de necessària calma
apresa. I tota jo
em sostinc, com per miracle,
en una corda vertical,
quasi impossible;
entre ombres inútils
i erts geranis,
de flors sempre vermelles.
Extret d'Al cor de les paraules, l'Ordit del temps, Jo.
Editat per Proa
1 comentari:
Gran Montserrat Abellò!!!
Publica un comentari a l'entrada