¿Por qué ser feliz cuando puedes ser normal?

Al mes de desembre vam tenir la immersa sort de compartir sessió del club de lectura amb la Silvia Querini, editora de Lumen, ens va venir a parlar de Léxico familiar de la Natalia Ginzburg. Quan vam acabar la sessió, li vam demanar que ens destaqués alguns llibres dels que publicaria, a la Silvia, dona apassionada per la seva feina, li van brillar els ulls quan ens va parlar d'aquest llibre amb un títol tan suggerent.

Aquesta pregunta que dóna nom al llibre és la que la mare de Jeanette Winterson va fer-li quan li va explicar que estava enamorada d'una noia, a partir d'aquí ja podeu endevinar quina mena de relació difícil van tenir. La Jeanette Winterson va ser donada en adopció per una mare molt jove que es va quedar embarassada i el pare de la qual no en va voler saber res. Els pares adoptius eren una parella d'evangelistes pentecostals, amb un sol llibre a casa que governava les seves vides, la Bíblia. La por, el càstig, el pecat, el mal i l'infern condicionaven la vida d'aquesta família pobra de recursos i d'esperit. La Jeanette va intentar créixer buscant el sentit a la paraula estimació i volent saber com relacionar-se amb els altres.

"Para alguien como yo, fascinada con la identidad y con cómo te defines, esos libros resultaron cruciales. Leerse a uno mismo como ficción y realidad al mismo tiempo es el único modo de mantener la narración abierta, el único modo de evitar que la historia se escape por su propia inercia, con frecuencia hacia un final que nadie quiere."

He de confessar que com a mare adoptiva m'he llegit el llibre amb l'estómac petit i caragolat, el llibre vol trencar el mite que els pares adoptius som bons per naturalesa i excel·lents, però també posa de manifest que una adopció no funciona si la fas per salvar una criatura o per salvar-te a tu... com en el cas de la mare adoptiva de la Jeanette. En tot cas i tornant al llibre autobiogràfic, m'ha semblat una història fascinant i de com tirar endavant malgrat tot. La Jeanette abandona casa seva als 16 anys i fa vida dins d'un cotxe, treballa de coses diverses i més, però continua estudiant i llegint tota la literatura anglesa de la A a la Z, gràcies a una mestra que creu en ella arriba a la universitat, es gradua i esdevé la reconeguda escriptora que tots coneixem.
Pel camí, la dificultat de saber estimar fruit de tantes pèrdues, enrere una mare que amaga una pistola entre les estovalles, que té dues dentadures per segons quina ocasió, que fa pastissos cada nit per no haver de compartir llit amb el seu marit i una sèrie de coses d'una dimensió fins ara desconeguda per mi -per sort, és clar-.

Moltes ganes de conèixer l'obra de ficció de la Winterson després de llegir aquesta autobiografia, tot i que intueixo que tot i ser catalogades coma novel·les eres primers esbossos d'aquest llibre que ara ens regala.

"Hoy en día parece muy sencillo destruir bibliotecas -sobre todo llevándose todos los libros- y a decir que los libros y las bibliotecas no son relevantes en la vida de las personas. Se habla mucho de la desestructuración y la alienación de la sociedad, pero ¿qué otra cosa podemos esperar cuando nuestra idea de progreso elimina los centros que tanto hicieron por mantener unida a la gente?"

Un llibre petit, només de 245 pàgines, que conté una vida intensa, ple de bones reflexions sobre identitat, ètica, literatura, la vida, la mort, la família... buf!

Publicat per Lumen
Traduït per Álvaro Abella Villar