"Jo també arribava amb
tartana i descarregava els cistells a terra. M’esperava asseguda en una cadireta
fins que la gent m'anava comprant. Ella va arribar un dia i em va girar el
cervell. Feia una olor que no havia sentit mai, com de flors blaves, i d'un net
d'aigua que corre. Quan va obrir les capses de fusta que el seu oncle li donava
des de la tartana, es va escampar pel mercat l'olor que deu fer el paradís. Mai
no m’hauria imaginat que hi hagués res al món capaç de fer aquella olor. Les
capses eren plenes de sabó, unes pastilles de sabó d'un color blanc com el cor
d'una ametlla, pigades flors petites com formigues. Un sabó com jo mai no havia
vist, acostumada als blocs deformes fets amb olis residuals i greix de porc
sobrer que fèiem servir a casa.
La Caterina havia après a fer
aquell sabó de sa mare. Era una recepta que es transmetien les generacions de
dones. Destil·laven a casa quilos de flors d'espígol que collien al pic de
l'estiu. Un espígol amb l'olor de les orenetes, l’olor de la llibertat. I recollien
l'aigua de pluja que abocaven els núvols abans de passar el Canigó."
5 comentaris:
Aquest llibre és una meravella, i el fragment que cites ho demostra. Bon estiu!
Una llibretera amtent a que anem amplaint la llista de llibres pendents.
La maleta plena a reventar de llibres, tant que potser ni em moc de casa, simplement poso el cartell de "no molestin" i al setembre em semblarà que eh viatjat per tot el món.
Bones vacances!!
necessito vacances, només faig que trabucar lletres.... sorry.
Per cert, el de la Winterson serà el primer de les vacances
Un llibre fantàstic, és tan personal, tan sensible. A mi també em va encantar aquest passatge, recorde haver-lo subratllat. Fa anys que espere que l'autora ens regale una nova novel·la com aquesta. A veure si tenim sort.
Bon dia!!! Sóc un lector que viu a Llerona i també té un blog de ressenyes literàries! Més d'un cop he vingut a comprar a l'Espolsada i avui me n'he enterat que té bloc!
Et segueixo i em vaig passant!
Un petó ben fort i t'espero al meu bloc!
PD: Un fragment preciós, per cert. Em pensaré en adquirir aquest llibre, ja que sóc pobre en literatura catalana, la veritat!
Publica un comentari a l'entrada