dissabte, 24 de març del 2012

La dona que es va perdre


Parlar de La dona que es va perdre no és fàcil sobretot si no volem aixafar la història protagonitzada per l'Alícia, una arquitecta sense massa feina i una mica desorientada en la vida personal. Un bon dia l'Alícia s'enamora d'un topògraf i tot seguint-lo caurà en un altre món, l'univers dels talps. L'Alícia, que no es podia dir d'altra manera, fa un viatge sorprenent per les terres subterrànies on viuen els talps que es preparen per envair el món dels humans.
Els talps tenen la capacitat de tenir aparença humana només sortir de terra, això sí, van ben equipats amb ulleres de pasta, ja se sap que els talps tenen problemes de visió.

Podríem dir que la baixada al món dels talps serveix a l'Alícia per viure i veure les coses d'una altra manera més tel·lúrica, el món dels humans va accelerat, ningú té temps per res, ens perdem en coses banals i fins i tot els alcaldes posen antics fotomatons al carrer perquè la gent amb unes monedes pugui canviar de sexe, tothom ha d'estar content i enganyat davant la possible invasió dels talps. Però qui són els talps? Existeixen? I nosaltres som qui diem ser? Vivim la vida que realment volem viure?

"La vida normal. Què en podia saber, ell, de la vida normal? De treure nens dels llit a punta de dia per fer-los anar a escola, de vacances pagades, d'ambicions embarrancades en sofàs de menjador, d'adults carregats de feina, de punyetes i de romanços, de manies i d'amargors, de desesperances i de mals humors, carregats de diners -qui més, qui menys-, alguns encara carregats de principis, d'altres envilint-se a poc a poc, venent-se al millor postor? Atrapats en hipoteques i crèdits del banc, preocupats pels pares, perdent-los a poc a poc. Començant a fracassar o a triomfar, renunciant a somnis que encara podrien començar, obligats per la realitat de les coses, pel dia a dia, fent viatges organitzats, organitzats per qui?, seccionant la felicitat en brevíssims instants de glòria: dues hores de cinema mentre la cangur s'emporta part del sou, un sopar entre setmana esgarrapat d'hores de son cada vegada més necessàries. Tot plegat, poca estona per construir moments d'autenticitat. Converses banals, poc transcendentals, plenes de tòpics. Cadascú instal·lat en el seu tòpic, i rient-se'n, de la vida, sense adonar-se que és la vida que es riu d'ell."

Una primera novel·la extraordinària, en format de molts capítols breus -de títols enginyosos-, podria ser un llibre de relats - a mi m'ha recordat en Calders per allò del surrealisme de la situacions, però també al punt d'humor necessari d'en Monzó-. Una nova veu la de la Marina Espasa, a qui coneixíem com a crítica literària i que ens demostra que com a escriptora té molt a dir i res a envejar. Divendres que ve tindrem el plaer de tenir-la a l'Espolsada, o no, potser res és el que sembla.

Publicada per Empúries

6 comentaris:

Quadern de mots ha dit...

El tinc apuntat, tot i que no és un llibre que s’adapti massa als meus gustos, m’has deixat encuriosida.

fanal blau ha dit...

Les ressenyes que escrius sempre desperten el cuquet de llegir-los.
Ens veiem divendres, doncs! :)

Anònim ha dit...

Excel.lent Marina!

Gràcies Espolsada

Imma

Córrer i llegir ha dit...

Ja el tinc!
Entre la ressenya de l'Espolsada i la de Viuillegeix tenia unes ganes de llegir-lo... Aquesta tarda començo!

LaMirandolina ha dit...

Em sembla que ja tinc primer llibre candidat a la saca de Sant Jordi!
Gràcies per la ressenya i, per cert, fantàstic el reportatge sobre L'Espolsada al programa L'Ànima, del dia 16 d'abril. Enhorabona per la feina!

Tonina ha dit...

Aquest no me'l perdo...primera compra per SAnt Jordi.
Enhorabona pel reportatge al programa L'Anima !!!