Aquesta és la història de l'Adrià Guinart, un noi que no vol fer el soldat i que es passa tota la novel·la anant d'un lloc a l'altre per evitar la maleïda guerra, vagi on vagi però, aquesta sempre hi és present. Quanta, quanta guerra no és una història bèl·lica de sang i fetge, tanmateix el so de les bombes i dels trets, la fam i la misèria, pobles devastats i cases enrunades ens recorden que la guerra és el teló de fons de la novel·la.
Una novel·la que s'estructura en capítols molt curts que semblen contes. De fet, serien contes si no fos perquè la línia argumental la marca l'Adrià que apareix a cada relat. Rodoreda assoleix un nivell de llenguatge impecable, excel·lent i us cito unes paraules de l'autora en el pròleg del llibre que demostren el nivell d'autoexigència de Rodoreda:
Una novel·la que s'estructura en capítols molt curts que semblen contes. De fet, serien contes si no fos perquè la línia argumental la marca l'Adrià que apareix a cada relat. Rodoreda assoleix un nivell de llenguatge impecable, excel·lent i us cito unes paraules de l'autora en el pròleg del llibre que demostren el nivell d'autoexigència de Rodoreda:
"com que des de sempre he tingut el cervell bastant ennuvolat, les idees no se m'acuden de pressa; vénen, generalment, tot fent camí. I el camí mai no és dret, fa tortes i tortes i està ple de brolla; per fer-lo transitable i ben desbrossat no paro d'escriure i d'anar llençant paper i més paper a la santa paperera. És lluny aquell temps en què em pensava que, per escriure una novel·la, bastava saber català i escriure a màquina."
Rodoreda no només sabia català i escriure a màquina sinó que era capaç d'escriure fragments d'una gran bellesa com aquest:
"Les coses importants són les que no ho semblen. Més que portar corona, més que tenir el poder de fer ajupir el món als teus peus, més que poder tocar el cel amb les mans, hi ha això: una fruita madura per queixalar a la claror d'una tarda que s'acaba... mira la posta! Va llençar el pinyol del préssec tan lluny com va poder, es va eixugar els llavis amb el revés de la mà i va deixar-me sol amb la boca plena de gust de préssec."
"Les coses importants són les que no ho semblen. Més que portar corona, més que tenir el poder de fer ajupir el món als teus peus, més que poder tocar el cel amb les mans, hi ha això: una fruita madura per queixalar a la claror d'una tarda que s'acaba... mira la posta! Va llençar el pinyol del préssec tan lluny com va poder, es va eixugar els llavis amb el revés de la mà i va deixar-me sol amb la boca plena de gust de préssec."
Són pocs els moments d'alegria en aquesta obra, Rodoreda teixeix uns personatges d'una dimensió increïble, sempre ens en mostra el costat més animal i salvatge. Són tan tristos i dissortats que fan mal, fan patir, per sort sempre els acompanya la natura i això en relaxa la lectura.
En aquest any del centenari m'he proposat el meu homenatge particular, llegir l'obra fins ara desconeguda i rellegir-la.
"Encara que la guanyem serà com si l'haguéssim perduda, una guerra serveix perquè la perdi tothom."
Publicada pel Club editor.
En aquest any del centenari m'he proposat el meu homenatge particular, llegir l'obra fins ara desconeguda i rellegir-la.
"Encara que la guanyem serà com si l'haguéssim perduda, una guerra serveix perquè la perdi tothom."
Publicada pel Club editor.
12 comentaris:
He de reconèixer que de Rodoreda només he llegit els 2 clàssics (PLaça Diamant i Mirall trencat), serà qüestió d'ampliar horitzons!
Doncs sí, Abel, tota l'obra de la rodoreda jo diria que és gairebé de lectura obligatòria
Doncs és una cosa del tot habitual, hi ha tant per llegir que difíciloment llegim més d'una obra de cada autor.
Després de llegir "el rellotger de Creixells2 vaig buscar informació per internet per tal de continuar llegint coses de bandolers i vaig trobar-hi una obra publicada en Bromera: "Pana Negra", que va d'un bandoler valencià. M'està agradant força.
Jo tampoc coneixia aquest llibre. El dilluns faré l’encomanda. Saps si algú ha pensat en posar a l’abast del públic (econòmicament parlant) una selecció de llibres de la Rodoreda tal i com es va fer amb Josep Pla?
Una història (o molts contes amb un mateix protagonista, com molt bé dius tu) molt dura però escrita d'una manera brillant. La Rodoreda és única!
Josep Manel el club editor les ha editades en format butxaca, però per uns 15€ hi ha la col·lecció amb tapa dura.
A mi m'agradaria que per commemorar l'aniversari poguéssim trobar algunes edicions especials... a veure si s'hi animen!
I des d'aquí una crida a llegir-la.
I després d'aquesta, si em permeteu, us heu de llegir, sens falta, 'EL maniquí' i la més gran novel.la de tots els temps: 'La mort i la primavera'.
Gulchenruz La mort i la Primavera ja ha passat per les lectures de l'Espolsada sense deixar indiferent ningú que l'ha llegida.
Cada dia que passa li tinc més ganes. Entre recomanacions i les sensacions de l'exposició del Palau Robert, no acabarà l'any sense que l'hagi llegida.
Un que passava, endavant amb la lectura. Què tal l'exposició?
L'exposició és curiosa, centrada en reproduir l'atmosfera de quatre novel·Les mitjançant la imatge, els objectes, el so (sobretot el so) i les olors. I es visita en un no-res...
Estic llegint un llibre anomenat "Narrativa Completa", Volum 1, Novel·les. Es tracta d'un llibre on hi són recollides les novel·les més rellevants de Rodoreda. Hi ha Aloma, La Plaça del Diamant, El Carrer de les Camèlies, Jardí vora el mar, Mirall Trencat i Quanta, quanta guerra...
No és un llibre gaire gruixut i econòmicament parlant surt més a compte que haver de comprar cada llibre per separat.
Publica un comentari a l'entrada