"Cada pocos años hay un libro que me hace contener un poco la respiración en las primeras veinte páginas. Me obligo a leer despacio, de manera que el lenguaje pueda entrar en mí poco a poco, a pesar de que estoy deseando pulírmelo de un tirón para saber rápidamente si va seguir en la misma línea, para saber si mantiene lo que promete. Y cuando esto sucede me convierto en misionera: quiero que las personas que son importantes para mí, y las demás también, lean inmediatamente ese libro. Inmediatamente."
Entre les cartes que em porta en Jordi, el meu carter, a vegades hi ha paquetets molt ben fets amb un segell editorial com a remitent, amb un somriure em diu: "avui tens regal!" Del setembre cap aquí n'he rebut una trentena amb una carta personalitzada o manuscrita dels editors, són detalls que agreixo, en què expliquen coses sobre el llibre i perquè creuen que hauria de llegir-lo. El llibre d'avui descansava tranquil·lament a la pila dels pendents. Alguna llibretera més àgil que jo,
la Paula, va llegir el llibre perquè l
'Eva Piquer va associar-la amb la protagonista de
Mi maravillosa librería, i ho va escriure a l'Ara. La Paula va escriure un comentari al facebook amb un fragment del llibre que em va portar de cap a la història. Dos dies m'ha durat!
Feia molt temps que no reia tant amb un llibre i alhora me'n reia de mi i del meu ofici, riure és tant sa, però el que és sa de debò és saber que aquí a Les Franqueses del Vallès passen les mateixes coses que a una llibreria de Viena a Àustria.
Petra Hartlieb és una crítica literària i l'Oliver, el seu marit, treballa en una editorial, de vacances a Viena veuen una llibreria tancada que es ven, es miren, se somriuen i retornen a casa amb un somni. En un atac de bogeria fan una oferta per la llibreria i uns dies més tard reben un correu dient que la llibreria és seva! Tothom els diu que estan bojos, que no poden deixar dues feines amb dos sous estables per obrir una llibreria, que no guanyaran mai un cèntim... Uns mesos més tard, inauguren la llibreria mentre viuen a casa uns amics fins que poden permetre's condicionar la casa, amb una nena de dos anys i un fill adolescent que deixen a Alemanya.
Mi maravillosa librería és la història de moltes llibreries que coneixeu, a mi m'ha fet sentir acompanyada ara que estem en plena preparació de la campanya nadalenca... M'ha fet riure del meu mal d'esquena, del cansament que arrossego, de semblar una zombi al dinar del dia de Nadal, de voler anar a dormir després de menjar-me el raïm la nit de cap d'any, de treure una força sobrenatural el dia de reis, quan m'adormiria pels racons, per poder gaudir-lo amb família... M'ha fet somriure que els informàtics siguin particulars aquí i a Viena i m'ha consolat que les línies d'atenció telefònica funcionin igual de malament, que treguin el pitjor d'un mateix i et facin cridar.
"Estas veladas de diciembre son el único momento del año en que me alegro de que haya treinta y cinco programas de televisión en los que sólo se ven y escuchen tonterías. Estos programas, más unas copas de vino, garantizan medianamente que me pueda dormir sin tinnitus y sin estar pensando todo el tiempo en qué libro me he olvidado de encargar y para qué cliente."
Com la Petra, l'altre dia enfilada a l'escala mentre feia l'aparador de nadal pensava en les activitats de l'any vinent i de la sort que tinc de tenir fades padrines al meu costat, del somriure amb les amigues, que primer van ser clientes, després alguna cosa més i ara ja no podria viure sense elles. Perquè a la Petra un client ben vestit i amb guants de pell l'ajuda a treure la neu del tendal que ha oblidat tancar abans de sortir corrent cap a un sopar editorial igual que a mi m'ajuden amb altres coses. Perquè la Petra acumula caixes per tot arreu i llibres a terra com jo, que alguns clients em diuen que així es veu vida a la llibreria i que no pateixi. Perquè a la Petra li agafen atacs de riure després d'alguns comentaris sentits a la llibreria amb els seus col·laboradors... recordo un any abans de Sant Jordi amb dues clientes, ara grans amigues, amb la llibreria a porta tancada amb tot a punt per l'endemà fent una cerveseta l'entrada triomfal d'un senyor que ens va deixar sense paraules i que després amb llàgrimes als ulls no podíem parar de riure. Perquè a la Petra li porten magdalenes, pastissos (a mi tortells de reis, turrons de xocolata casolans i orxata) i un seguit de coses que no sé si passen en altres comerços. Perquè a la Petra li sap greu haver de cobrar els llibres als amics, perquè li fa el mateix mal quan algú pel primer que pregunta és pel descompte, perquè s'emociona de comptar amb aliats en l'àmbit escolar (no amb tots) segurament només amb els millors. Perquè la Petra veu créixer els nens com a persones i com a lectors, perquè hi ha nens tan agraïts, perquè es troba notes d'agraïment per sota la porta, en forma de correu electrònic o d'abraçada. Perquè com en el meu cas, el seu home és el senyor dels excels. Perquè la seva filla renega de la llibreria i de les hores robades, el meu només crida que se'n vagi Sant Jordi i de moment, encara, vol ser llibreter... Perquè els comercials que la visiten en un moment donat s'arremanguen per ajudar-la, com a mi, perquè tots volen vendre però n'hi ha que esdevenen còmplices. Perquè a la Petra l'emociona conèixer els autors, perquè la Petra no té Sant Jordi perquè sinó tot l'equip fantàstic que tinc al meu costat segur que serien el seu. Perquè a la llibreria de la Petra, com a l'Espolsada, passen coses màgiques quan la llibreria és plena com un ou i atents quatre clients alhora aquests escolten la recomanació que fas a un per saber si els va bé o fins i tot també li passa que les clientes fan de llibreteres i mentre les sents recomanar llibres com si fossis tu, per dins se't dibuixa un somriure.
"La librería está llena de gente desde las nueve de la mañana hasta la seis de la tarde, gente a quien no parece importarle que el local sea pequeño, que haya que hacer cola, que sólo tengamos una caja y que no exista ni el más mínimo anonimato. Todos se enteran de lo que compran cada uno, y no es raro que cuando le estamos contando un libro a algún cliente, los otros también lo estén oyendo y acaben comprándolo a su vez. Hay clientes que se ponen a hablar entre ellos, que se recomiendan mutuamente libros..."
Potser la gent percep que som un comerç sempre caminant a l'abisme i per això sempre està disposada a donar un cop de mà o potser perquè els regalem grans moments... és un misteri que diria que no vull resoldre. La Petra té la sort de tenir un equip treballant amb ella, és la diferència entre tenir una llibreria a Viena o a Les Franqueses del Vallès. El meu somni i desig és aquest, un mini equip.
Mi maravillosa librería és tot això, però també és una història de tenacitat, de pencar molt, d'estimar els llibres amb bogeria, és una manera de viure la vida.
"A seguir porque no nos queda más remedio. Porque no hay nada que sepamos hacer mejor. Porque no hay nada que nos guste hacer más."
Publicat per Perfiérica
Il·lustració de la coberta: Alejandra Manzano
Traduït per Manolo Laguillo
