Pòquer de dones, segona part.

Potser de les coses més difícils del meu ofici és mirar de convèncer la gent. Quan he llegit un llibre que m'agrada, obriria la finestra i cridaria als quatre vents que tothom l'hauria de llegir, quan faig algun acte a la llibreria del que n'estic convençuda, que sé del cert que valdrà la pena, que serà bonic, íntim, que marxaràs a casa satisfet i amb la sensació que has viscut i has après alguna cosa nova voldria aturar el temps i fer-ho saber a tothom. Quan a les llibreries decidim programar alguna activitat sempre patim, i molt, per l'audiència, per si has sabut transmetre la passió que sents a través de les xarxes, dels correus i perquè saps que et falta mirar els ulls de la gent per dir-los: fes-me confiança aquest divendres.

Quan la Maria em va proposar de fer aquest pòquer de dames sabia que valdria la pena, després d'haver-hi participat puc afirmar que va ser un bàlsam literari. D'una banda descobrir la Blanca Llum, una veu jove, contundent que ha tingut cura de l'edició d'Un film de la Víctor Català, sentir parlar algú jove i amb tan talent i defensar amb urpes la Víctor i la seva novel·la són coses que passen un divendres al vespre. De l'altra, tornar a trobar la Marina, just arribada dels Estats Units on ha fet estada en una casa per escriptors, sentir-la parlar del que hi ha viscut, dels esmorzars, de l'espai, del temps per escriure... i alhora parlar de les protagonistes dels llibres amb aquella frescor i naturalitat també passa els divendres. I tenir la Maria Bohigas, editora, parlant dels seus estimats fracassos, llibres bons, que triomfen arreu però que a casa nostra els costa trobar el camí o celebrar que un llibre com Un film, considerat la mare dels fracassos, hagi trigat 100 anys a tenir el reconeixement que es mereix també són coses que fem un divendres al vespre. Com deia la Maria la literatura i els llibres et permeten un diàleg íntim que t'interpel·la.

Els quatre llibres d'ahir al vespre són la nit i el dia entre ells i alhora els pots posar de costat i no grinyolen, formen part d'un catàleg molt ben estructurat que conversa entre si i que té un fil invisible, el de la coherència.
Durant la vetllada vam sentir frases com que les novel·les íntimes, les d'ahir, transiten per la situacions climatològiques internes de l'ésser i és tan cert que amb aquesta definició ahir vaig saber perquè m'agraden tant. Perquè els bons escriptors et porten i t'acompanyen per un univers d'emocions que no es poden controlar així com les tres dames que vaig tenir el privilegi de sentir i tenir assegudes (al sofà que ens van deixar els veïns). No em cansaré de dir que tinc molta sort de fer el que m'agrada, de poder compartir una de les meves passions amb vosaltres i de dir que ahir, per una estona, vam reproduir el sofà mític de l'enyorat programa L'hora del lector amb unes protagonistes de luxe.

Quan pugueu no deixeu de llegir Li, Tsili, Cap a Sibèria, Un film... Els homes i ocells de la Blanca Llum, la nova novel·la que està escrivint la Marina i els llibres que vindran del Club editor. Que tingueu un bon dissabte, de mentre jo feinejo a la llibreria amb els ecos de totes aquestes veus.