La història de Les set caixes va calant a poc a poc, com la pluja fina, et deixa el cor glaçat i l'ànima freda. Des que es va publicar per primera vegada, en castellà, a l'editorial Circe i des del novembre passat en català, a Angle, no ha deixat de sorprendre o corprendre als lectors.
Tot i que podria semblar l'argument d'una novel·la, la història de la Dory Sontheimer és tan real com la vida. Dory Sontheimer és una farmacèutica i òptica catalana d'origen alemany. Als 18 anys li diuen que els seus avis eren d'origen jueu i ella respira de saber que a casa seva no eren alemanys nazis. El que ella no s'imagina, i triga molts anys a saber, és tota la història familiar. Arrel de la mort de la seva mare, a l'altell de la seva habitació de soltera, Dory troba set caixes amb tot de documentació molt ben classificada de la seva família, set caixes com set braços que té la Menorà. Unes caixes que expliquen qui eren els seus avis materns i els seus avis paterns, tiets, cosins... curosament classificades, Dory ja d'adulta descobreix l'origen de la seva família i decideix amb molt coratge posar-hi ordre i explicar-nos-ho en aquest magnífic llibre que és testimoni d'una història familiar alhora que el testimoni de tot un poble.
Ahir al vespre vam tenir la sort de tenir la Dory Sontheimer a la llibreria, els qui em coneixeu sabeu que m'agrada preparar curosament cadascuna de les presentacions o actes que hi fem, hi crec fermament. Amb aquest llibre volia no només omplir la llibreria de gent adulta sinó que vaig demanar a tots de joves preadolescents que m'hi acompanyessin, els volia fer el regal de la història de la Dory, una lliçó que ni amb tot un curs d'història podrien viure de la manera que ho vam fer ahir a la llibreria. Amb gran fermesa i emoció continguda la Dory va desfullant la història familiar, amb fotos, records, cartes i documentació que posen la pell de gallina i et glacen el cor. No explicaré els detalls del llibre perquè m'agradaria que els llegíssiu perquè són un gran llegat i són també una manera d'aturar-nos a pensar i reflexionar amb el que no pot tornar a passar. En aquests moments convulsos en què a la vella Europa es respiren aires que no m'agraden i que la gent fa servir el concepte de nazi amb una alegria que no li és pròpia, vespres com els d'ahir em reconcilien amb l'espècie humana.
Gràcies Dory pel coratge de donar a conèixer aquesta història i a tots vosaltres, lectors i amics de l'Espolsada per la confiança, una vegada més. Ahir mentre la Dory parlava us veia les cares i la mirada, quan va acabar es va fer un silenci gruixut i espès davant la barbàrie. Vull pensar que ahir vam sembrar una petita llavor en els més joves que es transformarà en tolerància envers els altres.
Gràcies als voluntaris que han vingut a la tarda a transformar la llibreria enmig del caos de Sant Jordi i l'han convertida en un espai càlid per acollir la vetllada. Sense vosaltres, l'Espolsada no seria.
Publicat per Circe en castellà
Angle en català, traduït per Aurèlia Manils
4 comentaris:
Una història realment colpidora. Pots llegir llibres, pots estudiar història i saber xifres dels milions de jueus que van ser maltractats, gasejats, morts.. però posar-hi noms i una vida al darrera, personalitzar, és tota una altra cosa. Veure la foto del nen de vuit anys que van matar als 10, sentir la història de l'avi, que era un home amb una vida digne, a qui li van prendre tot. Posar una xifra als parents directes que van matar. 34. Ara m'imagino la meva pròpia familia i compto avis, tiets, tiets avis, cosins dels meus pares, els hi poso noms i somriure i m'imagino que algú, decideix fredament que no tenen dret a res i els hi pren casa, negoci, pàtria, dignitat, vida. Una ruleta russa amb totes les bales carregades des d'un despatx per una gent sense sentiments que no tenen la paraula humanitat en el seu vocabulari.
Gracies Dory per difondre el testimoni que vas trobar en aquestes set caixes
"Les set caixes" és un llibre molt interessant i colpidor alhora. Un llibre que caldria que llegissin sobretot els joves.
Aquí deixo l'enllaç del meu blog on vaig comentar també aquesta obra.
Felicitats a l'autora del llibre!
http://mascarodeproa.blogspot.com.es/2015/03/les-set-caixes-una-historia-colpidora-i.html
Gràcies Núria per les teves paraules i per ser-hi, i per deixar-te robar un vespre.
Gràcies Josep M, per les teves paraules. Precisament ahir hi havia molts joves a la llibreria i això s'ha de celebrar.
Fe, ja saps com em va agradar aquest llibre i el vaig comentar al meu blog amb ganes que més gent el llegís. Una vegada més em va ser impossible ser amb vosaltres ahir vespre. Hi vaig estar pensant i em dolia no poder escoltar els comentaris de l'autora... Trobo una idea genial que convidessis adolescents aquest vespre. Persones com tu i amb idees com aquestes són les que fan falta! Gràcies, Fe, per tot el que fas i si no estem sempre al teu costat en les teves iniciatives és perquė vertaderament no podem!
Publica un comentari a l'entrada