SABER QUE HA ARRIBAT
Saber que ha arribat
el moment
de retenir
aquest gest,
altrament efímer,
perquè perduri
en el record
i així retrobis
en el mots que deixes escrits
veritats que t'eren esquives
Avui és el comiat a Montserrat Abelló i estic trista, estic trista des del dia que vaig saber que ens havia deixat. No la coneixia personalment i penso, com pot ser que t'afecti la seva pèrdua?
 |
| Foto: Txema Salvans |
Deu fer un parell d'anys, vaig fer cap un dels berenars literaris que organitza la Teresa del Cucut a Torroella, però la forta pluja la va espantar i em va impedir saludar-la. Durant aquest any he estat a punt de tancar la llibreria per anar-la trobar sinó recordo malament a la Central (amb la Laura Borràs, la Mirna i en Xavi, no tinc perdó, m'ho vaig perdre) i altre cop a Torroella. No ho vaig fer, és el que passa quan ets autònoma que els dubtes se't mengen. I ara els dubtes no se'm mengen i en canvi la ràbia em corre per dins. No sóc mitòmana però m'hauria agradat fer-li un petó i dir-li gràcies, gràcies per escriure, gràcies per traduir i gràcies per entendre la feminitat com ho faig jo. Em direu que m'hauria de preocupar que una dona de 96 anys i una de gairebé 40 tinguéssim tantes coses en comú, però gràcies a l'entrevista que li va fer l'Eva Piquer, vaig veure que miràvem el món d'una manera semblant. La Montserrat tenia un somriure que enamora, una empenta envejable i una vida admirable de tan real i viscuda.
A ella li devem llegir la Plath en català i que la Marçal sigui llegida en anglès, per exemple, i per això jo li dec un homenatge a la llibreria, un d'aquells vespres temàtics que tant ens agraden. Ara i aquí prenc el compromís, espero trobar còmplices que m'hi ajudin.
Mentre, ens haurem de conformar llegint-la i remirant aquesta entrevista que li van fer a L'hora del lector. Gràcies per tot Montserrat.
2 comentaris:
hi serem,
en serem complices, implicades, absolutament lliurades, compartint el sentiment.... promise!!
Jo vaig tenir la sort de conèixer-la, fa un parell d'anys, i des de llavors l'he seguida sempre que he pogut. Era una dona magnífica, càlida i molt vital. Sentir-la recitar, amb la veu trencada al començament, que anava agafant embranzida, et posava la pell de gallina.
La vaig sentir amb la Mirna i el Xavi, dues vegades, tot un luxe.
No faltaré al teu homenatge, segur. I seguirem llegint-la, que és el millor homenatge que podem fer-li.
Publica un comentari a l'entrada