 |
| Els llibres de la llibretera |
Fa set anys quan vam obrir la llibreria, al poble, no es feia festa de Sant Jordi, hi havia alguna parada a peu de carretera que venia roses i algun quiosc que venia quatre llibres. El nostre primer Sant Jordi va ser especial, contingut però molt emotiu de veure que la llibreria s'omplia, vam tenir el primer indici que hi havia lectors i públic potencial. El 2010, amb tots els entrebancs del món per part de l'ajuntament, vam celebrar el primer Sant Jordi al carrer. Any rere any hem anat creixent, en nombre de lectors i de vendes. En aquest temps ha tancat una floristeria però n'ha obert una altra, l'ajuntament, el patronat de cultura, la biblioteca municipal hi ha posat esforços i recursos, les escoles participació i aquest 2014 hem tingut la sensació que la festa va prenent forma. Penso en dimecres d'aquesta setmana i en el goig que feia la plaça i penso que en mica en mica hem posat el nostre gra de sorra perquè aquest poble sigui precisament això, més poble i menys ciutat dormitori.
 |
| L'abans |
 |
| Foto Xavier Solanas |
 |
| Foto Xavier Solanas |
 |
| Foto Xavier Solanas |
 |
| Foto Xavier Solanas |
 |
| Foto Xavier Solanas |
 |
| Foto Xavier Solanas |
El balanç és positiu, malgrat tot tinc un sentiment contradictori quan veig les piles de llibres que han de tornar, tantes bones històries que no han trobat el seu lector i tornaran al magatzem dels llibres. Estic molt cansada, la dimensió d'un Sant Jordi és molt bèstia i més per algú que està sol a la llibreria, és un mes i mig de feina de formigueta per l'esclat final el dia 23 que sense els voluntaris, sí, voluntaris, col·laboradors que són familiars i amics no seria possible. Des d'aquí un agraïment públic a en Josep Maria, la Montse, la Glòria, en Joan Carles, en Dani, la Cristina, la Marta (ai la Marta), en Joan, la Teresa, la Núria, l'Anna, en Ricard, l'Àlex i l'Emma, i una abraçada al meu fill que dissabte passat cridava que se'n vagi Sant Jordi, no el vull veure més, jo et vull a tu mare!
Un agraïment etern als lectors d'aquí i als que fan quilòmetres amb el cotxe per venir a l'Espolsada.
Gràcies per la paciència, cada any ens esforcem per fer-ho millor. Aquest Sant Jordi serà recordat com el que ens vam quedar sense llum una estona a la llibreria i la gent va continuar pacientment esperant fins que vam restaurar-ho tot.
6 comentaris:
Gràcies a tu per ser a l'altra banda dels quilòmetres amb el teu somriure i els teus llibres acollidors
Gràcies a tu Fe. El moviment es demostra caminant... i això és el què fas tu. Ets com aquella pedra que diu el Gianni Rodari que es tira al llac i provoca molts petits canvis al seu voltant de manera que tot es posa en moviment...
una abraçada i fins dilluns!
M'encanta el teu entusiasme. Gràcies a les llibreteres com tu.
Si ja es fa difícil imaginar tota la feina que comporta dur una llibreria, encara més complicat és fer-se una idea de la quantitat d'hores que calen per tirar endavant un Sant Jordi. Concentrar en un sol dia els moviments d'un mes és una tasca que necessita coordinació, esforç i tanta ajuda com sigui possible. Pel que veig, ho has aconseguit amb escreix. Enhorabona!!!
Hola,
gràcies a llibreries com L´Espolsada els llibres i les lectures van fent camí en el nostre país. I de pas els lectors. Per molts anys!!
Ara estic llegint CAFÈ BARCELONA per tot el que en vas dir. Segur que us anirà molt bé la trobada amb l´autor Joan Carreras.
Imma C.
Fe, no te'n cansis mai!
És un plaer escoltar els nens dient, mama, avui hem anat a l'Espolsada amb l'escola i la Fe ens ha explicat un altre conte.
Mil gràcies!
Publica un comentari a l'entrada