L'estimat Enrique Redel, editor d'Impedimenta, em va fer arribar aquesta joia amb una nota entusiasta que encomanava ganes de llegir aquest epistolari, no vaig poder resistir-m'hi. Fa dies que el vaig llegir però m'esperava a ressenyar-lo avui dia 8 de març, Dia Internacional de les Dones, perquè em va semblar un bon exemple. Sobre si cal reivindicar el 8 de març o no és un etern debat que no sé on ens porta, és evident que hem de ser capaces de reivindicar-nos cada dia del món, i que cada dia és el nostre dia com ho és el de tothom, però mentre hi hagi morts, mentre hi hagi dones violades, explotades, maltractes, anul·lades psicològicament, mentre hi hagi Shakires que facin declaracions com aquesta, sí, cal reivindicar el 8 de març.
"Angelina, ¿qué no sabes que el amor no puede forzarse a través de la compasión?"
L'octubre de 1921, la pintora russa, exiliada a París, Angelina Beloff envia cartes de manera compulsiva al seu marit, el muralista mexicà, Diego Rivera, amb qui té un fill. Han estat parella durant deu anys, però ell se'n torna a Mèxic, la deixa a París i ella mai més en sabrà res. L'escriptora Elena Poniatowska recrea des de la ficció aquestes cartes, sense resposta, que la Quiela, tal com l'anomenava Rivera, escrivia al seu company i pare del seu fill Diego.
Quiela, pintora d'un gran talent, queda eclipsada per l'ombra de Rivera, pateix en silenci la tirania i la submissió. "Avanzo lentamente, estoy muy lejos de pintar com un pájaro canta, como lo pedía Renoir. Pero soy tu pájaro al fin y al cabo y he anidado para siempre en tus manos. Tu Quiela."
 |
| Motherhood Angelina and the child Diego, per Diego Rivera |
Poniatowska es posa a la pell de Quiela de manera subtil, hi entra ben endins i ens transmet unes cartes tan humanes i alhora plenes de dolor, se suposa que són cartes d'amor però jo l'amor l'entenc des del respecte, la igualtat, l'admiració i mai des de la submissió. Quantes dones em vénen el cap Clementina Arderiu, Anna Murià, que sota el talent inqüestionable de l'obra dels seus marits van perdre el seu com ho va fer Angelina Beloff. Llibres com aquest són imprescindibles i necessaris.
Deia Rivera: "Ella me dio todo lo que una mujer puede dar a un hombre. En cambio, recibió de mí todo el dolor en el corazón y la miseria que un hombre puede causarle a una mujer."
Publicat per Impedimenta
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada