Ànima

Vaig anar a veure Incendis al teatre i vaig plorar, mai havia plorat al teatre, vaig sortir-ne remoguda i durant dies trasbalsada, però tenia la sensació que m'havia reconciliat amb el món per uns dies, no tant pel contingut del text (dur, dur) sinó per haver-hi algú capaç d'haver escrit aquella peça teatral i algú capaç d'interpretar-la d'aquella manera tan sublim.

Quan vaig saber que Edicions del Periscopi (uns altres valents enamorats de la feina que fan) publicava en català Ànima me'n vaig alegrar molt, és una aposta de qualitat, però gens fàcil. Enhorabona per fer-ho possible amb una traducció que excel·leix de l'Anna Casassas.

Si amb Incendis em vaig trasbalsar, amb Ànima m'he quedat muda, és brutal amb totes les accepcions del diccionari.

En Wahhch Debch troba la seva dona morta, estesa a terra, amb una ferida oberta que li porta a la memòria uns records silenciats i amagats volgudament. Wahhch emprèn un periple per terres índies ocupades per americans, quebequesos i canadencs. Un viatge telúric, de contacte amb la terra, amb la brutalitat dels humans com a protagonista principal però on la natura abrupta torna a ser un personatge com ho és en els llibres de David Vann. La cerca de l'assassí es converteix en una mena de viatge iniciàtic per trobar l'origen d'aquells records que el turmenten. Paraules com assimilació, brutalitat, odi, absurditat dels conflictes ballen en una mena de foguera per l'ànima.

"Qui no para de cridar el seu dolor no en podrà veure mai la cara, igual que qui s'obstina a silenciar-lo. És la lliçó dels ratpenats: per veure la cara d'allò que et fa patir, has d'agafar el dolor i fer-ne un collaret que enfili grans de silenci al costat dels grans dels teus crits."

Mouawad et captiva amb aquests capítols curts narrats per diferents animals que ens descriuen a nosaltres, les bèsties humanes. No us diré que sigui una lectura plaent però sí que és una lectura d'aquelles que quan les acabes no tornes a ser mai més la mateixa persona.

"Els humans estan sols. Malgrat la pluja, malgrat els animals, malgrat els rius i els arbres i el cel i malgrat el foc. Els humans es queden fora. Han rebut la pura verticalitat en present, i tanmateix van, tota la vida, encorbats sota un pes invisible." 

Publicat per Edicions del Periscopi/Seix Barral
Traduït per Anna Casassas
Il·lustració d'Agustín Comotto