Picoverde

Suïssa aquell país neutral durant la Segona Guerra Mundial, país de prats verds, xocolata, carrers endreçats i de la màxima puntualitat, paradís fiscal per alguns i lloc idíl·lic per altres... Som a la Suïssa dels anys setanta, al cantó alemany, quan l'ultraconservador James Schwarzenbach promou una proposta  per expulsar un gran nombre de treballadors estrangers.
En un orfenat, la Picoverde es deleix per tenir uns pares, sap que els ha d'agradar i no pot decebre'ls, tenir una llar és tan important que el fet que la família que t'adopti sigui, si més no, peculiar passa a un segon pla. La Picoverde és una nena curta de vista que vol tenir una família, no s'imagina que anirà a petar en un barri d'immigració i classe treballadora, amb gent que s'ha d'amagar dins dels armaris per por a ser expulsada, amb un avi d'origen italià amb cames ortopèdiques que farà les delícies de la néta i uns pares curiosos, amb una relació que no acaba de rutllar.

"Nos gustaba encontrar a gente que no sabía que yo venía del orfanato y que mis padres eran estériles, que yo era bastarda y mis padres unos ingenuos, que yo en lugar de genealogía tenía un expediente así de gordo, que mi madre estaba desesperada y yo era una caso perdido, que nuestra relación era algo singular y, sobre todo, una tragedia. Tía Joujou se había encargado de que todo el mundo, hasta los Churfirsten y Francia, estuviera al corriente, y todas las personas del pueblo cuando menos se olían algo."

La Picoverde fa col·lecció de paraules en petites caixes de llumins, al principi són paraules normals per una nena de la seva edat, en mica en mica hi apareixen mots com expedients i estrangerització que la porten de corcoll.

"Mi madre abrió un cajón, sacó un puñado de palabras y tuercas, cogió un par de fichas al azar y leyó en voz alta:
--"PENA." "DOLOR." "TORMENTO." "AFLICCIÓN." Esto en los tenedores. Y también "TRISTEZA." ¿Y con las cucharas? ¿Qué tenemos ahí, aparte de tornillos? "DISTRACCIÓN", "ABURRIMIENTO"...

Monica Cantieni debuta amb aquesta novel·la que a més d'un ens ajudarà a posar paraules als sentiments de tantes persones que viuen amagades i perseguides per la por, tot amb la veu de la Picoverde una nena ben especial que us arribarà al cor. Una altra postal de la Suïssa paradisíaca que molts tenim al cap.

*Llegida en castellà perquè em va arribar primer a les mans, però també la podeu trobar publicada com a Cap Verd per Edicions de 1984.

Editada per Minúscula
Traduïda per Carles Andreu