dissabte, 12 de maig del 2012

A dalt tot està tranquil


Editorial nova, autor desconegut que es dedica a fer de jardiner i instructor de patinatge sobre gel i a més, escriu, coberta suggerent... ingredients infal·libles perquè hi caigui de quatre potes. 

En Helmer és un granger de 55 anys que viu a les terres baixes amb unes quantes vaques, ases i ovelles per companyia, bé de fet, també viu amb el seu pare a qui envia al pis de dalt de la casa només començar la novel·la. En Helmer el podríem definir com un solitari, o més ben dit, algú a qui la vida ha convertit en un solitari sorrut.  

De jove perd el seu germà bessó que és qui havia de continuar la vida a la granja i això implica que en Helmer hagi de deixar els estudis universitaris a Amsterdam per fer-se càrrec del negoci familiar. Una visita sobtada de la Riet, la parella del seu germà desaparegut, i la trobada amb un noi que hauria pogut ser el seu nebot, fan remoure el passat amagat i silenciat del dia a dia d'en Helmer. 
Un viatge constant entre passat i present amb un discurs interior molt potent, una relació amb el pare que arriba al maltractament psicològic. El pare està impedit al llit de dalt i observa el present per la finestra de l'habitació d'on veu un arbre i un ocell que prediu la seva mort. Una lectura introspectiva, amb uns paisatges freds i humits com l'ambient que es respira en aquella casa, una necessitat vital d'acabar amb el passat per viure el present. Una veu que ens arriba del nord d'Europa que m'ha recordat a Per Petterson i de la que en sentirem a parlar. Un monòleg interior sobre el dolor de la pèrdua i com aquesta afecta els membres d'una família de manera tan diferent que condiciona les seves vides per sempre més, fins que la mort arriba de nou per poder tornar a començar encara que sigui a Dinamarca.

Avís per navegants, una lectura intimista amb un protagonista que a mesura que passen els dies vas recordant i entenent. 

Publicat per Raig Verd
Traduït per Maria Rosich 



2 comentaris:

Carles ha dit...

Fantàstic...m'ha cridat més la forma que la història, sense ni molt menys desmerèixer-la....no li sobren ni falten paraules, és una escriptura sintètica però molt suggerent, transmet la idea d'haver estat molt madurada.....molt, molt recomanable

Anònim ha dit...

M´ha agradat molt com l´escriptor ens fa conèixer la família d´en HELMER i el seu bessó Henk.
Narrada en primera persona ens acosta molt als sentiments i emocions d´en HELMER.
Enterrar el passat per viure el present...Acabemen entenent l´Home dels Ases
Gran Premi Llibreter.