dissabte, 14 de gener del 2012

Bones intencions


Feia temps que no llegia res de la Maria Mercè Roca, entre d'altres coses, perquè ha trigat a publicar després d'uns anys com a diputada. Volia començar l'any amb un autor de casa i el títol -que no la coberta, que no m'agrada gens- Bones intencions i el record agradable de llibres de l'autora llegits fa molt temps m'han convidat a agafar-lo. Les festes de nadal són esgotadores per una servidora que quan arriba a casa necessita esbargir-se i no endinsar-se en llibres massa complicats, tots aquests ingredients feien de la novel·la una bona opció.

La Valèria és una farmacèutica, feliçment casada -això es pensa- (també s'ho pensa la protagonista de la darrera novel·la de la Siri Husdvedt que a mi m'ha fet riure molt tot i les crítiques no massa favorables dels entesos), amb dos fills, un pare una mica senil i una amiga de l'ànima, la Farners. La Valèria es dedica a preparar una festa sorpresa d'aniversari per al seu home quan descobreix que el seu marit té una amant molt més jove que ella. La vida estable i coneguda de la Valèria s'ensorra com un castell de cartes, però una nova vida reneix al lloc més inesperat de la mà de la Farners i de tres antics companys d'escola que tampoc passen per un bon moment. Un sopar d'antic alumnes de COU fa que es retrobin i així un empresari arruïnat, un exalcohòlic, una dona maltractada i la Valèria emprenen una nova vida a la casa pairal familiar i de rebot l'avi Valeri recupera l'ànima.

Maria Mercè Roca ens regala un llibre optimista, ben escrit, àgil i amb humor, no diré que és la millor història que li he llegit, però si voleu fer fora les cabòries, passar una bona estona i somriure, aquest és el vostre llibre. Un llibre vital i esperançador que amb els temps que corren fa de molt bon llegir.
Un apunt, l'avi Valeri m'agrada molt i penso que de la relació avi i nét en podria sortir una gran història.

Publicat per Columna

4 comentaris:

Quadern de mots ha dit...

Hola, l’últim llibre que vaig llegir de la Maria Mercè Roca va se fa temps i, una relectura, “Els arbres vençuts” en vaig gaudir més que la primera vegada que el vaig llegir.
És una molt bona escriptora i llegint els seus llibres sempre et deixen una empremta, com en “L’últim tren”.
L’apuntaré a la llibreta, gràcies.

Zerozerosset ha dit...

per apuntar-ho. gràcies

Anònim ha dit...

Queda apuntat a la llarguíssima llista de lectures pendents.
(Hauré d'agafar-me un any sabàtic per posar-me al dia) ;-D

Mireia ha dit...

Totalment d'acord amb tu . El millor del llibre: l'avi