"Is all that we see or seem
but a dream within a dream?" Edgar Allan Poe
El dia de Sant Valentí de l'any 1900, les privilegiades alumnes de l'escola exclusiva per a donetes Appleyard es disposen a celebrar el tradicional picnic de sant Valentí a la zona muntanyosa de Hanging Rock. Tot són corredisses i alegria general per enfilar-se al carruatge que les durà fins a la zona d'esbarjo. Som a Austràlia i és l'estiu, fa molta calor però les noies han d'anar vestides com cal seguint les directrius de la senyora Appelyard.
El picnic se celebra amb normalitat fins i tot la migdiada sota un arbre per fer més suportable la calor és part de l'escenari de la novel·la. Tres alumnes i una professora tenes ganes d'estirar una mica les cames i s'endinsen entre les roques i la vegetació, els crits i l'estat d'histèria de l'única d'elles que retorna trenca la pau del moment. Una tragèdia acaba de tenir lloc, però la nena pateix amnèsia i de la resta no se'n sap mai més res.
Durant els mesos següents al fet, una sèrie d'esdeveniments terrorífics van succeint tant a l'escola, com entre personal i les alumnes, sembla que la maledicció de Hangin Rock planejarà per damunt les seves vides per sempre més. Picnic en Hanging Rock va ser escrita per Joan Lindsay quan tenia 70 anys i aviat es va convertir en una novel·la de culte. El que podria ser una simple història una mica nyonya t'atrapa perquè Lindsay manté el suspens, perquè no saps mai què passa exactament i et trobes girant pàgina rere pàgina per intentar entendre el misteri. Lindsay demsotra un gran domini del suspens i l'escriptura per mitjà de la qual crea una atmosfera asfixiant. Pincnic en Hanging Rock ens arriba de la mà d'Impedimenta, amb una edició molt acurada i una traducció excel·lent de Pilar Adón.
Peter Weir en va fer una adaptació al cine...
Publicat per Impedimenta
4 comentaris:
Jo vaig veure la peli. I es tracta d'una història molt inquietant. No sabia que estava basada en una novel.la.
Em sorprenen aquests escriptors que néixen quan ja són tan grans, i la història pinta bé. Me l'apunto!
Sí, coincideixo amb kweilan que la paraula inquietant seria l'adjectiu que millor resumiria l'obra. Hi ha unes desaparicions misterioses, que acaben esdevenint l'escenari de fons on es representa una altra obra, la transformació de les vides de les persones properes a les desaparegudes. El misteri no és el protagonista de la novel·la, sinó més aviat és una ferum que corromp les vides d'un grapat de personatges. En fi, que m'ha evocat més l'obra de David Lynch que qualsevol X-files. Bona lectura i, sense adonar-me'n vaig començar-la llegir-la 14 de febrer, 111 anys després dels fets descrits (!).
(L'observació: la planta que il·lustra l'excel·lent edició d'Impedimenta, Plectranthus barbatus, és una planta africana de la família de les labiades.)
Aquest me l'apunto. No he vist la peli, millor..
Publica un comentari a l'entrada