dissabte, 4 d’abril del 2009

El temps de les cireres


Em poso el disc Barcelona, gener de 1976, de Lluís Llach mentre escric aquest post. I així, mentre l'escolto, m'imagino la Natàlia Miralpeix tornant del seu exili voluntari a la Barcelona grisa i desorientada dels anys setanta.

"En Lluís li havia dit, tu ets una desarrelada, no t'adaptaràs, i ella pensà que potser sí, que ho era, però també s'havia enyorat del seu país, però no com s'enyora la gent, sentint un buit a dins, sinó tot el contrari, s'havia enyorat quan era més feliç, s'havia enyorat d'una olor, d'un color, d'un carrer, de la riada de gent que baixava per la Rambla, tot fent petites onades, de les ombres que voltaven Santa Maria del Mar, de les matinades fredes, de les fulles de plàtans en caure a la tardor."

La Natàlia Miralpeix és la protagonista d'aquesta crònica històrica que posa de manifest la repressió franquista i la crisi de valors que suposà per tantes famílies, inclosa la seva, els Miralpeix. La Natàlia, fotògrafa, retorna a Barcelona després de 12 anys de viure a França i Anglaterra, just després de l'execució de Puig Antich. Coneixedora del clímax que s'hi trobarà comença a fer un retrat del que la va portar a fugir. I així, en tercera persona i amb una sèrie de flash backs ens permet saber qui és i qui és la seva família. Dibuixa un arbre genealògic que ens mostra la diversitat d'una família, els silencis, les sortides endavant i les misèries. El llibre està dividit en sis parts que es corresponen al retrat d'un membre de la família, i, alhora ens serveixen d'ull històric.

El relat transcorre en una setmana, però el viatge al passat i la trobada amb el present són molt intensos. La descripció dels protagonistes, sense tabús, complexos psicològicament fa que sigui un text molt realista i gens idíl·lic, però tan ben escrit que si et trobessis amb algun dels protagonistes per fer-hi un cafè sabries què pensen.

Sis anys després de la primera lectura i he tornat, en tenia moltes ganes, i mai una relectura la vius com la primera, hi ha tants matisos que s'escapen, paraules... fins i tot t'adones de la vigència del text. En El temps de les cireres hi ha fragments d'una gran actualitat i que ens recorden que com a país encara no hem avançat prou, estudiants que es manifesten, la crisi del petroli i d'energia... Un text gens obsolet.

El llibre pren el títol d'un poema de la Commune francesa, de J.B. Clément, que volia que arribés el temps de les cireres... i hem arribat?
Quand vous en serez au temps des cerises
Si vous n'aimez pas les chagrins d'amour
Evitez les belles
Moi qui ne crains pas les peines cruelles
Je ne vivrai point sans souffrir un jour
Quand vous en serez au temps des cerises
Vous aurez aussi des chagrins d'amour.

Reeditat a la col·lecció LaButxaca

14 comentaris:

Ferran Moreno ha dit...

Recordo haver-lo llegit fa molt de temps, però no en recordo gaire cosa. Potser fóra hora de tornar-hi, tot i que Montserrat Roig no m'ha acabat mai d'enxganxar. Tal vegada vaig començar a llegir les seves novel·les massa aviat per entendre-les?

Mireia ha dit...

Aquesta me l'apunto, que a la Montserrat Roig fa anys que la tinc "arraconada".
Salutacions

kweilan ha dit...

Doncs jo he llegit el teu post amb interès perquè fa molts anys que el vaig llegir i no me'n recordava gaire. Sempre he enyorat la Montserrat Roig...frases seues formen part de les meues frases de capçalera. Una persona excel.lent i una gran periodista i escriptora. Ja sé que no descobreixo res però m'agrada escriure-ho de nou. Una abraçada!

Núria mg ha dit...

M'has "obert la gana". No he llegit cap novel·la de la Montserrat Roig. A veure si li puc fer un lloc després d'"El violoncel·lista de Sarajevo", que de moment m'està agradant bastant!

L'Espolsada llibres ha dit...

Ferran, a mi em va passar amb El cant de la joventut... la vaig llegir massa d'hora, però això em vaig esperar a redescobrir-la amb el temps i aquest últim cop encara n'he gaudit més.
Kweilan gràcies per recordar-la.
Jo us animo a descobrir-la. Núria tu a la força serà la propera lectura del club shhhhhhh!

Núria ha dit...

aaah!! serà una bona excusa!
;)

Rosa ha dit...

Té molt bona pinta aquest títol. No ha llegit res de la Montserrat Roig. El posaré a la llista de pendent.

Mireia ha dit...

És una autora que tinc abandonada , tot i saber que no hauria; potser algun dia

Anònim ha dit...

Hola, és la primera vegada que us escric. Jo també el vaig llegir ja fa una colla d'anys i el recordo com un llibre intens, que no em faria res tornar a llegir. Aprofito que s'acosta Sant Jordi per recomenar-vos "Agua para elefantes" de Sara Gruen, m'ha gradat molt, una història original, tendre i emocionant.
Èlia

digue'm ariadna ha dit...

... Una mirada de dona feta paraula en un temps de cireres i de llàgrimes, un plaer.. La lectura de Ramona, adéu, El temps de les cireres i L'hora violeta, és endinsar-se en tot un cicle creatiu de Montserrat Roig...

elisabet ha dit...

M'encanta aquesta novel·la. Diria també que la vaig llegir fa sis anys... La buscaré per casa.
petonets

L'Espolsada llibres ha dit...

Èlia benvinguda, esperem que ens continuïs visitant i deixant la teva opinió.
Ariadna, totalment d'acord amb les tres novel·les.
Elisabet quan en tinguis gana, recupera'l... com en totes les relectures sempre hi apareixen nous matisos.

Tonina ha dit...

Aquest no l'he llegit. Me l'apunto per Sant Jordi, m'encanta tenir uns quants llibres amb bones recomenacions per cercar-los aquest dia tan especial. Aprofit per desitjar-vos bones festes.

Anònim ha dit...

Sóc profe de catàlà i el poso de lectura obligatòria als alumnes de 2n de batxillerat.Els agrada i els va bé per entendre l'època del franquisme i les inquietuds de la gent que la va viure.