M'agrada acabar els llibres amb un somriure i no per ser un final feliç sinó per convenciment que has passat una bona estona i que la història se t'ha endut ben lluny. Per sort, fa dies que visc un idil·li amb la literatura feta o ambientada al sud d'Itàlia, L'art de viure, Els sol dels Scorta, Fa mil anys que sóc aquí i ara hi sumo Mal de pedres de la Milena Agus.
Hi ha llibres que no saps per què t'atrauen només veure'ls, Mal de pedres em va cridar l'atenció a l'aparador d'una llibreria de Ceret, a la Catalunya Nord, i al cap de poc temps vaig saber que Empúries el publicava en català. L'altre dia fent el tafaner el vaig veure a Una illa plena de llibres, i m'hi vaig llençar.
Mal de pedres és una història agredolça, d'una dona a qui tothom pren per boja, explicada per la seva néta amb només 95 pàgines. Mal de pedres és el nom de la malaltia que pateix la protagonista, càlculs renals, però no és només un mal físic sinó que són les pedres del passat que arrossega, d'un gran amor extraconjugal viscut en unes termes on l'envien a guarir-se del seu mal físic.
"El supervivent digué que per a ell el seu marit era un home afortunat, de veritat, i no pas un desgraciat com deia ella, que li havia tocat una pobra boja, ella no era boja, era una criatura feta en un moment en el qual Déu simplement no tenia ganes de fer les dones en sèrie de costum i li va agafar la vena poètica i la va crear; i l'àvia reia encantada i deia que ell també era boig i que per això no s'adonava de la bogeria dels altres."
Com en els anteriors llibres que he citat a Mal de pedres tornem a viure la història d'Itàlia a través de les vivències de la seva gent, les diferències entre el sud i el nord i les peculiaritats i els fets diferencials, existeixen tantes itàlies com dialectes i llengües hi conviuen.
"...de su mali de is pèrdas, sa minor cosa, poita su prus mali fiari in sa conca".
Una novel·la sensual, amb força, amb l'escriptura com a fons d'una protagonista incompresa només perquè li agrada escriure.
Publicat per Empúries en català i Siruela en castellà.
10 comentaris:
Hola a tothom. Ara mateix he llegit el post del blog "una illa..." . Caram, fa ganes de llegir-lo. Si m'hi animo ja us comentaré. Fins aviat
... L'he tingut a les mans molts cops i no m'he decidit, no sé ben bé perquè... en prenc nota...
Us animo a fer-ho, és un llibre molt delicat.
la setmana vinent arribaré als 50 anys¡¡¡
he fet carta de llibres, i aquest el poso a la llista a veure si cau.
reenvio el teu blog a qui ha de regalar. Qualsevol dels que recomanas poden entrar a la llista,
petons
Hola, he gastat el vell truquet de regalar-li aquest llibre a la meua dona, així que prompte el podré llegir.
Un plaer llegir els post de l'espolsada
Assumpta digues el dia que t'estirarem les orelles, per molts anys! I que te'l regalin.
Abel si serveix per excusa i te'l llegeixes tu, ho accepto.
Un company de feina l'està llegint, quan l'acabi me'l deixarà.
Jo vaig començar fa un prell de dies HAVANERA, esperonat per un post antic que vaig llegir per aquí. És gratificant descobrir escripyors com aquest - desconegut pel gran públic del Principat- gràcies a la tasca impagable que feu pels posts.
Quimet gràcies a tu per llegir-me. Celebro que t'hagis animat amb Havanera quan l'acabis ja la comentarem així com Mal de pedres.
el dia del meu aniversari és el 6 de juny, divendres.
Estaré treballant a Sant Llorens de Morunys però ja estaré atenta al vostre blog per si algú se'n recorda.
petons
ara ja el tinc amb mi! ha trigat, però al final... gràcies per fer-me'l trobar!!!
Publica un comentari a l'entrada