dissabte, 28 de juny del 2008

Postal de Copacabana


Tres mesos després de la recomanació del llibre, em va de gust recuperar el post per dos motius: un perquè el llibre s'ha convertit en un èxit gràcies al boca-orella i dos perquè la presentació d'ahir va ser magnífica. Dies com ahir fan que em senti molt contenta de ser llibretera. En Màrius té una capacitat d'atrapar la gent que no deixa de sorprendre'm i encara més quan presenta un llibre que li ha arribat.

Vam fer un combinat de presentació catalanogermànica, en Màrius va introduir la Stefanie i el seu llibre, li va fer preguntes i ella, amb un català impecable, ens va parlar de les històries que l'han moguda a escriure la novel·la i ens en va llegir un fragment tal com se sol fer al nord d'Europa, fent-nos-en un tastet. Gràcies a tots dos i gràcies a tothom que va venir.
Fa cosa d'un mes a l'espai
Lecturàlia en Màrius Serra va recomanar Postal de Copacabana amb un entusiasme encomanadís, tant que no feia ni mitja hora de la seva recomanació que dos clients em preguntaven pel llibre. Amb aquestes expectatives no podia fer altra cosa que llegir-lo.
Postal de Copacabana és la història de tres dones que viuen en un poblet de Bolívia a la riba del llac Titicaca.
És una novel·la de dones, que no vol dir que no la puguin llegir els homes, l'Elena, la Rosa i l'Alfonsina. L'Elena, l'àvia de l'Alfonsina, era una indígena acollida per una família del poble fins que coneix el seu gran amor, l'Alois, un alemany que venia aspirines pels poblats de la selva boliviana. L'Alois és mort però present durant tota la novel·la en forma d'aparicions que costen de creure si no es coneixen les tradicions de les cultures indígenes i la veneració pels morts. La Rosa, la mare de l'Alfonsina, vídua d'en Ricardo fill de l'Elena, és una dona bonica, hostessa de vol i el terror per les dones de Copacabana que tenen por que els prengui el marit.
L'Alfonsina és una nena que somia i a qui agrada relacionar-se amb els turistes que arriben d'arreu. L'Alfonsina manté una relació molt estreta amb la seva àvia.
Copacabana és un poblet tranquil on el més important de la jornada és asseure's a veure la telenovel·la, però on tot se sap i es xerra, fins que arriba un gringo que vol comprar una casona de la plaça per fer-ne un hotel.
A mi m'ha captivat l'àvia i les seves amigues que beuen i fumen amb pipa, una àvia que va vestida de tirolesa en honor al seu marit i que manté vives les tradicions culturals indígenes i les alemanyes.
"L'Elena li parlava sovint d'aquells viatges, de com l'Alois s'havia transformat de venedor d'aspirines en especialista en mal de cap, del talent que tenia per explicar a la gent les causes del seu dolor."
Aquesta història que m'ha recordat alguna narració xicana, a alguna història de l'Allende, a les indígenes guatemalenques i peruanes que han begut tant de la tradició oral, no seria possible si no fos per l'amalgama cultural que transpira. Stefanie Kremser, l'autora, és filla de mare alemanya i pare adoptiu bolivià, Stefanie passava els estius a Bolívia amb l'àvia, una gran narradora oral... d'aquí aquest homenatge a la seva família.
Per cert, Stefanie Kremser viu des de fa uns anys a Barcelona i ella mateixa ha supervisat la traducció al català de la seva novel·la.
Publicada pel Club Editor

16 comentaris:

digue'm ariadna ha dit...

... Sona a realisme màgic, li donaré un cop d'ull...
=:)

L'Espolsada llibres ha dit...

Fes-ho que val la pena

Africa ha dit...

Val molt la pena!és un llibre d' una gran tendresa.La figura de l'àvia,sobretot,genial.Fàcil de llegir i de portar(sobretot al tren!)Gràcies per recomanar-lo.

L'Espolsada llibres ha dit...

Gràcies a tu per llegir-lo. És gratificant recomanar i veure que agrada :)
És un llibre que a mesura que van passant els dies em deixa més bon regust.

Anònim ha dit...

L'haurem de posar al "pòdium" de la tauleta de nit, on amuntego els llibres pendents.

Anònim ha dit...

És magnífic veure com la gent gaudeix de les teves recomanacions i de les presentacions que organitzes. Un plaer acompanyar-t'hi!

Núria ha dit...

Mira si confio en les recomanacions que fas que aquest llibre s'ha avançat també a tots els que fan cua i ja tenien número. La veritat és que s'ho valia la pena, com la presentació: un molt bon final de temporada, sens dubte!
Per cert, ja és oficial: calen més cadires! No pot ser que les editores hagin de seure a les cadires per infants! hehe
Gràcies

L'Espolsada llibres ha dit...

Us deixo un comentari de part de l'autora:
"Estimats lectors! Quan, el divendres passat, vam presentar la novel·la "Postal de Copacabana" a l'Espolsada amb la Fe i el Màrius Serra, vaig veure un cop més que, per un escriptor - tan aïllat amb la seva feina -, trobar-se personalment amb lectors és un gran regal. Si no us veiem mai, no sabem qui ens llegeix (només esperem que ens llegeixin...), i em va fer molta il·lusió veure-us. Mentre us llegia una part del text em vaig sentir com l'àvia Elena de la novel·la, quan explica les seves històries a l’Alfonsina.
Us agraeixo moltíssim l'interès - i no us oblideu d’agafar al menys (!!) un llibre a les vacances!
Un bon estiu a tots, amb viatges (literaris i reals) ben bonics,
una abraçada, Stefanie"

L'Espolsada llibres ha dit...

Us deixo un comentari d'un lector:
La presentació de Postal de Copacabana de l'Stefi (perdoneu que l'anomeni només pel nom, però es va guanyar la confiança de l'auditori) per part de l'inefable Màrius Serra va ser un model del que hauria de ser un acte d'aquest tipus. Per començar, la llibretera (la Fe) introdueix i anima l'acte amb una professionalitat que molts de grans ciutats voldrien per a elles i ells.
Si, amb Màrius Serra, l'èxit ja estava assegurat, quan va intervenir l'Stefanie l'acte va adquirir un caire només comparable a les presentacions que es fan a Alemanya a les Literaturhaus, de les que he pogut gaudir algunes vegades i, fins i tot, paticipar-hi. La lectura en veu alta és un acte sublim que dignifica no solament el lector, sinó també l'audiència. Quan aquesta lectura la fa el mateix escriptor(a), la paraula satura l'aire que, endemés de respirar-se, esdevé missatge, transporta i emplena els esperits dels afortunats receptors.
Això és el que va passar el divendres 27de juny a L'ESPOLSADA LLIBRES de Les Franqueses del Vallès. Amb un català, que hauria de ser enveja i model per a molts (masses) inadaptats voluntaris, l'Stefanie va desgranar un deliciós passatge del seu llibre amb un accent melós que transportava a les aigües, mimosament barrejades per l'autora, d'un llac tirolès i de l'andí Titicaca. En aquelles aigües t'hi senties com en les temperades dels balnearis que conviden al descans i a la fugida
dolça.
Ara, que ja he llegit una bona part del llibre, quan ho faig em trobo assegut a la meva cadira de l' ESPOLSADA, com si escoltés l' Stefanie, amb aquell accent melós, nedant per dessota les aigües del Titicaca o passejant pels carrerons de la boliviana Copacabana de la mà de l'Alfonsina, sentint la mirada penetrant de l' àvia Elena des de l'hamaca del seu pati i, tot mirant cap al cel, imaginant la Rosa que ens sobrevola vigilant l'estrany company de la seva filla. Aquest company que ja es troba amb la ment a la vora del llac sagrat, trepitjant la Pachamama i somiant amb la paraula de l'Stefanie.

Josep M. Boixareu

Anònim ha dit...

Una lectura, senzillament, MAGNÍFICA!!!!! Gràcies l'Espolsada.
Ja tinc vacances = molt temps per llegir, s'accepten recomanacions!

Anònim ha dit...

Uff1 això de recomanar és delicat, però allà hi vaig:
- Si et ve de gust contes curtets, vaig llegir no fa gaires mesos CEMENTIRI DE BUTXACA (Columna), tracten sobre la mort i són molt àgils.

- pel que fa a narrativa curta, una recomanació amb la qual vaig sobre segur és LES URPES DEL LLOP (Bromera). L'havia llegida fa anys, i amb la relectura he pogut confirmar que és una novel·la immensa. És un d'aquels productes cuinats a València i que tan sovint passen desapercebuts a Catalunya. És magnífica, si la llegeixes ja em diràs què et sembla.
L'altra és una mica més arriscada. encara no l'he acabada: CAMÍ DE SIRGA, li trobo alguna cosa que m'engresca, però he de reconéixer que otser se't pot fer farragosa.
Espere haver-te ajudat (les recomanacions són per a tothom, per això)

Núria mg ha dit...

Jo estic d'acord amb l'Abel i us asseguro que Camí de sirga de Jesús Moncada és un molt bon llibre. Em va encantar. Crec que enganxa i té una narració especial i bonica.

L'Espolsada llibres ha dit...

Glòria Maria fes un repàs al blog de dalt a baix i segur que trobes lectures que t'engresquen. Si no has llegit Les veus del Pamano del Jaume Cabré, pot ser un bon moment per fer-ho. També et pots endinsar en l'univers Rodoreda o de la Montserrat Roig.
Si em deixes, però, tasta Van venir com orenetes del William Maxwell.

Montse ha dit...

Vaig llegir aquest llibre gràcies a vosaltres. Uns bons amics van assistir a la vostra presentació del llibre i me'l van regalar, signat per l'autora.
Ha estat una lectura distesa i tendra. M'ha agradat com sap dir moltes coses amb poques paraules.

Jo us recomanaria qualsevol novel·la de Henning Mankell, de la sèrie protagonitzada per l'inspector Kurt Wallander. Els trobareu a Tusquets editors col·lecció L'ull de vidre. A mi personalemnt m'agraden molt.Per distreurem i desconnectar amb bona literatura.

L'Espolsada llibres ha dit...

Montse, la Steffi estarà molt contenta de saber que el seu llibre continua arribant a gent. Tens sort de tenir amics que et regalin llibres i jo sort de tenir uns clients com ells. T'espero ben aviat.

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.