divendres, 18 de gener del 2008

Edicions catalanes versus castellanes

Aquesta és una breu reflexió arrel d'un comentari de l'Anna en el meu post S'acaba l'any. Entre d'altres coses l'Anna preguntava si el fet que algunes edicions en català siguin més cares que les edicions en castellà fa desistir de comprar la versió catalana.

Aquí a la llibreria la majoria de gent ni s'hi fixa, qui compra en català ho té molt clar, i és més fins i tot entén que la tirada és més curta i aquesta té un preu més elevat. Ja se sap que viure en català és pura militància des que et lleves fins que te'n vas a dormir.

Ara bé, des d'aquí el meu toc d'alerta, perquè d'això sí que els clients comencen a queixar-se i a mi a caure la cara de vergonya, les edicions en català tenen faltes d'ortografia i gramaticals, les traduccions són en alguns casos inintel·ligibles... si us plau no escatimem els recursos a l'hora de treballar amb la nostra llengua, paguem el que toca als traductors, correctors i tots en sortirem beneficiats.

Heus aquí una breu reflexió per al cap de setmana.

15 comentaris:

Mireia ha dit...

Jo sóc de les militants; sóc concient que em surt més car però hi estic dispossada. Però quan la traducció és péssima- i n'hi han cada vegada més- t'enfades moltíssim. Jo no sóc massa tiquis miquis em les traduccions i últimament n'he trobat unes quantes que deu n'hi do, per tant perquè jo me n'adones és que estavem molt malament

Toni Ros ha dit...

Fa una anys (2003), per provar-ho i perquè admiro l'autor, vaig fer la traducció d'un llibre. La vaig oferir a una de les editorials en català més prestigioses (QC). Em van pagar una misèria (uns 300 €). Des d'aleshores no he perdut més el temps traduint.

Anònim ha dit...

El que m'empipa no és que les edicions catalanes siguin una mica més cares, sinó que moltes vegades estiguin molt mal editades. Això sí que molesta. No el preu.

Anònim ha dit...

Una reflexió que caldria estendre també a les de producció pròpia. El llibre que edita 3i4 sobre el general Basset fa feredat. Potser perquè l’original fou escrit en castellà (ho dic per l’autor) i la traducció fou precipitada i a compte d’alguna màquina (com el Salt?).

digue'm ariadna ha dit...

... Crec que cal tenir cura de la qualitat de les traduccions: per desgràcia, no podem llegir a tots els autors en la seva original, i aquí,la tasca del traductor resulta molt important. Els tiratges editorials, la sortida de novetats en ambdues llengües, la línea editorial de cada publicació i els catàlegs de fons d'editorial, són també factors que poden desequilibrar la balança quan es va a comprar una o altra edició...

Anònim ha dit...

no sé si això que heu apuntat (que es paguen força malament9 justrifica que algunes traduccions siguin tan dolentes (vull pensar que perquè es fan a corre-cuita).
Una pregunta, algú ha llegit alguna cosa d'en J benavente? Què tal, quin t´tol m'aconsellaríeu?

L'Espolsada llibres ha dit...

És evident que cal una militància però a les persones que compren se'ls pot demanar fins a un límit. Jo com a llibretera en faig molta de militància, sobretot per tenir alguns llibres, d'algunes editorials i no sabeu com s'ho fan gruar, però quan el tinc estic satisfeta, però hi ha dies que tiraries la tovallola i et preguntes de debò el volen vendre?
Els traductors i els correctors estan malpagats en general, som un país molt tercermundista en aquest sentit, són figueres a qui se'ls exigeix molt a poc preu. També ho som com a consumidors que no acostumem a exercir els nostres drets. En català s'accepten coses que en cap altra llengua no se'ls passaria per la barratina de posar-ho a la venda, i no parlem d'errors tipogràfics precisament.
Evident que tot en un llibre és important, el catàleg, l'edició, jo diria que la bona feia en general.
Em sap greu però jo no l'he llegit en Benavente, però segur que entre els i les blocaries et poden ajudar.
Gràcies per mantenir viva la reflexió!

Assumpta Montellà i Carlos ha dit...

Jo compro poquíssims llibres en castellà malgrat la diferència de preu, però com la Mireia milito també am això els llibres,

Anna ha dit...

doncs a mi m'indigna moltíssim que siguin més cars, i la majoria de vegades no me'l compro ni en una llengua ni en l'altra. Tot i que he de reconèixer que és una mica hipòcrita perquè al final sempre acabo llegint el llibre que no he comprat: a la biblioteca, prestat, regalat...

Núria ha dit...

Jo també sóc militant, mai no m'he comprat un llibre que no sigui en català per gust. No trobo just que en català siguin més cars; tampoc trobo just que es promocionin menys els llibres en català i que les traduccions dels llibres en altres llengües també siguin més populars en castellà. I sí, sempre hi ha errors ortogràfics i d'altres que fan mal als ulls... No és la primera vegada que faig aquesta reflexió, i és molt trist estar "lluitant i militant" constantment per tot això.

Darabuc ha dit...

Ai! Jo treballo essencialment com a traductor al castellà, i el que veig és cada dia pitjor. No és cosa exclusiva del català, ni molt menys. El baix preu de la traducció per a editorials obliga al traductor a fer-ho tot a corre-cuita (o a viure d'una altra feina, o d'una altra especialització, com la traducció d'informàtica, legal o de medicina). El cas dels correctors és encara pitjor: habitualment han de corregir ben bé 1000 pàgines per setmana. Feu comptes: quan de temps té per plana? Si tenia un original farcit d'errors, no per això li donaran més temps.

Això no vol dir que no es puguin aprofitar les noves xarxes de comunicació, per exemple, per tal de denunciar, fer soroll i obligar les editoriales a invertir més temps i calers en el procès. I si cal, a editar menys (i menys palla). A fi de comptes, el llibre és un producte, té un preu i, si és mal fet, s'hauria de poder tornar igual que un envàs de llet que obri malament, no?

Una abraçada,

Gonzalo

digue'm ariadna ha dit...

... Els llibres amb errades d'aquesta mena, sovint quan es tornen, per molt que diguis defectuós, tornen a entrar en circulació. La solució dràstica sembla que passa per doblegar la pàgina de manera que es vegi amb el llibre tancat, tornar-lo com a defectuós i llavors sembla que funciona. El problema ve quan parlem de tiratges. No sé si recordareu l'error del títol en català, ja la portada, de l'Astèrix nº33(ja no parlo dels molts errors de dins dels Astèrix, des de sempre, en els diàlegs dels personatges), tenint en compte per les moltes mans i processos que passa abans de sortir d'editorial, sembla que l'error només s'hagués detectat en les llibreries... Evidentment que cal defensar la publicació i la lectura en la nostra llengua, des de totes els vessants del món del llibre, però cal també seriositat i rigor per totes les parts implicades, començant per valorar corectament la feina, en tots els sentits... El món del llibre resulta força complicat...
=:)

L'Espolsada llibres ha dit...

Abans de llibretera he estat traductora, i ho sóc de formació, i sé el pal que s'hi dóna. M'he fet un tip de fer traduccions científiques... El món del llibre no és fàcil, gens. Ariadna pensa que ni doblegant el llibre, a mi me'n porten per vendre en un estat lamentable...
És el preu que hem de pagar per ser una cultura sense estat, i sense normalitzar.
Gonzalo si no s'edités tant ni a les velocitats que anem tot funcionaria d'una altra manera: els llibres tindrien una vida més llarga, l'edició seria més curosa i a les llibreries podríem fer més bé la nostra feina. Tanmateix, sembla q la màquina editorial no pot aturar-se.

Anònim ha dit...

Jo sóc traductora literària al català, tinc uns 10 llibres traduït i publicats i dos entre mans. En la meva experiència, tot i que les tarifes no són per fer-se ric, és molt més greu el tema de les presses que el del que es paga als traductors. Les presses obliguen fins i tot a repartir-se la feina entre dos, i per molt que de bona fe corregeixis un la feina de l'altre mai no és el mateix.

Les editorials ja ho saben, també, que van amb massa presses, però sempre els passa alguna cosa (Nadal, St Jordi, la publicació de l'edició en castellà) que fa que s'estimin més treure el llibre corrents que no pas fer-lo bé.

L'Espolsada llibres ha dit...

Benvinguda Maria,

Ja se sap que les presses mai són bones i encara menys en una feina tan acurada com la de traduir i editar.
Recordo fa temps un encàrrec de traducció, pim-pam 48 h, els vaig dir és impossible fer-ho ben fet. Ho necessitem, està bé, faré el que podré. 48h després no et paguem la traducció perquè no està del tot correcta... jo vaig avisar que necessitava més temps... discussió eterna... i com que era subcontractada, muts i a la gàbia.