Acabo de llegir L'elegància de l'eriçó de Muriel Barbery que ha estat escollida Premi dels llibreters francesos 2007. Puc dir que no m'ha deixat indiferent, m'ha fet pensar i encara hi dono voltes. L'animal escollit serveix de metàfora per a les dues protagonistes, l'eriçó sembla una cosa per fora i n'és tota una altra per dins, i això és el que passa amb la Renée, una vídua de 54 anys i la Paloma, una nena de dotze.
La novel·la té lloc en un edifici de rics, a la rue Grenelle, de París, on la Renée fa de portera. És un immoble on mai no passa res i on tothom està pendent de la vida dels altres. La Renée és vista com una simple portera, el que ningú s'iamgina és que la portera llegeix Tolstoi, és una apassionada de la filosofia, el cinema i l'art. Viu amb un gat, en Leo.
La Paloma és la filla d'un exministre i diputat socialista, té una ment privilegiada i una intel·ligència sublim que destorben els del voltant.
El llibre està escrit a dues veus, llegim els dietaris de totes dues.
L'arribada d'un nou inquilí, en Kakuro Ozu, trastoca la calma aparent de l'edifici, i fa que la Renée i la Paloma comparteixin pensaments que retraten àcidament la progressia francesa.
Una delícia, plena de profunditat i de passatges d'una gran bellesa, a voltes impertinent i cínica, amb un humor fi, molt fi.
"La civilització és la violència controlada, la victòria sempre inasolida sobre la agressivitat del primat. Perquè primats fórem, primats restem, per moltes camèlies sobre molsa de què aprenguem a gaudir. Aquesta és tota la funció de l'educació. ¿Què és educar? És proposar incansablement camèlies sobre molsa com derivatius a la pulsió de l'espècie, perquè aquesta mai no cessa i amenaça contínuament el fràgil equilibri de la supervivència."
Publicat per 62 en català i Seix Barral en castellà
23 comentaris:
pinta bé,
el posaré a la llista de pendents,
gràcies
Tenir el premi dels llibreters francesos, ja és un bon criteri per a que no passi per alt a ningú. És una sort, que gràcies a premis com aquest, es publiquin, amb mitjans ,llibres d'autors molts cops desconeguts aquí. I qui sap: a vegades, els llibres guanyadors al país del costat, han passat a ser obres seleccionades en el nostre premi Llibreter.
Queda afegit als llibres per llegir, se'ns dubte.
L'he vist a les llibreries i em tempta... Bonic blog :)
Sylvia,
Benvinguda al bloc! Vaig que ets traductora, jo també tot i que em dedico a fer de llibretera.
Fins aviat i llegeix l'Elegància de l'eriçó que val la pena.
Gràcies Fe per la teva recomenació. Es un llibre profund i a la vegada dolç i lleuger. D'una gran bellesa i molta sensibilitat, et permet gaudir de la sabiduria de l'autora que n'és molta. També et fa reflexionar sobre la duresa de sentir-se desubicat i sol, diferent i sobre el fet d'anar per la vida amb pinxos de cuirassa com els eriçons per tal que els altres no descobreixen la veritable personalitat i l'excés de sensibilitat que et fa més vulnerable. Un llibre emotiu per reflexionar i també per riure. Excel.ent!
Anìnim que et dius Mari Carmen em sembla, espero que entre tu i jo animem la gent a llegir-lo i a passar una bona estona.
Una abraçada,
Molt interessant aquest llibre...
Enhorabona pel teu bloc! M'agrada molt. Ara mateix estic començant L'elegància de l'eriçó i m'està encantant. Va ser una recomanació inesperada i crec que serà molt agraïda. Tornaré a passejar per aquí ben sovint!
Elisabet,
Gràcies, jo quan he passejat pel teu ja he vist que coincidiem...
I quan et preguntaves per què no podies llegir La catedral del mar... he pensat l'entenc perfectament!
Merci per la recomanació;és un llibre que val la pena, va bé tenir una llibreria de capçalera , encara que sigui a la xarxa.
Teniu la ressenya al bloc per si algú vol deixar la seva opinió
Mireia contenta :) que t'hagi agradat!
Tot cercant alguna informació sobre "L'elegància de l'eriçó", de la Muriel Barbery, he trobat aquest bloc, pel qual us felicito i el passo automàticament (és un dir, això de l'automatisme) a preferits.
Pel que fa al llibre, l'acabo de llegir i també en recomano la lectura. Està ben escrit, amb aquesta línia narrativa a dues veus que el fa encara més interessant, i no et deixa indiferent.
Fins la propera,
Sílvia Romero
PS.- Aprofito per passar-vos, per si us pot interessar, l'enllaç al meu bloc sobre crítica literària d'autors novells:
http://blocs.mesvilaweb.cat/SilviaRomero
Sílvia, benvinguda i visitarem el teu blog, i tant!
Molt recomanable i tant :)
Estem davant d'un llibre bastant difícil d'entendre. Al començament, el que em demanava el cos era tirar el llibre i començar-ne un de nou, pero poc a poc, Muriel Barbery va unint els llaços dels personatges per així matenir-nos amb els ulls ben oberts. Un llibre extraordinari, on s'aprèn en molts aspectes de la vida, i a més comté un gran número de reflexions filosòfiques.
Quina il·luisió que després de tant de temps el llibre continuiï despertant sensacions!
Hola!
Passo per alt fer cap crítica del llibre, ja que està molt ben presentat per l'autora del blog. Basta dir que mel vaig llegir d'una tirada i m'ha agradat molt.
El motiu pel qual escric és un altre i molt indignant: he llegit la setena edició del llibre publicada per edicions 62 i... ÉS PLE DE FALTES!!! (Ex. pàg. 90, 98...) Em sembla aberrant, increïble, vergonyós.
Ho és de per si, però encara sobta més quan en boca de les protagonistes es recupera mil vegades la importància de la llengua i de la gramàtica, quan posen de relleu la seva bellesa i també la impertinència de la llengua mal parlada o escrita... que una casa editorial com aquesta repeteixi almenys per set cops l'edició del llibre reincidint en faltes ortogràfiques no us dóna peu a pensar en l'abast de la tragèdia catalana?
Una abraçada
Ohhhh, encara una altra decepció, feliç si som desgraciats: al fragment que has penjat hi ha dues faltes. Sé que no has errat tu, la traducció catalana les inclou. Primera i segona línia: inasolida i la agressivitat.
Anònim tota la raó del món. Indignant! Però què feia reproduïa el text tal qual a veure si algú ho captava o ho corregia... Els nostres editors no s'adonen del mal que fan prescindint dels correctors. La novel·la és excel·lent, però.
Teniu tota la raó, sovint, fa mal a la vista llegir segons quines traduccions. Jo m'he llegit la novena edició de "L'elegància de l'eriçó"(que, per cert, m'ha agradat molt)i us he de dir que, en aquesta, ja han corregit força faltes (inassolida n'és una d'elles).
Es una merda de llibre.
Publica un comentari a l'entrada